Seguint la proposta de l'Ivan, feta en un comentari (per la resta: podeu fer comentaris i així donar-me vidilla, dropos), intentaré donar una explicació a la tendència blasfema del poble català. Per aconseguir-ho, tinc un fantàstic llibre d'en Pere Verdaguer, el "Diccionari de renecs i paraulotes" ben farcit d'execracions, blasfèmies, blasmes, imprecacions, improperis, amenaces i demés mostres de l'originalitat del nostre poble a l'hora del penjament i la paraula gruixuda. Són 259 pàgines enriquidores, que segons el seu autor, ens ajudarà a l'hora de solucionar una situació més aviat incòmoda, la necessitat de verbalitzar allò que empeny a obrir la boca sense atraure's la còlera divina (no oblidem que el Déu de l'Antic Testament té una mala òstia que tomba d'esquena, i si no pregunteu a Sodoma, Gomorra i d'altres llocs).
Ah, i recordeu que potser m'estic guanyant l'infern per fer-vos contents (a menys que Déu tingui sentit de l'humor).
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada