Telepatia

La meva dona i jo hem fet un experiment avui. A marxat a treballar sense el mòbil, tot esperant que poguéssim mantenir contacte telepàticament, però no. I com que jo tinc el seu número de mòbil (bé, jo no, el té el meu mòbil), però no el de la seva feina i a RNE m'han dit que allò de la "llamada de emergencia" ("Se ruega a fulanito, que está viajando por la provincia de Cuenca, se ponga en contacto con la guardia civil por causa familiar grave") fa temps que no ho fan, doncs ho escric al blog amb la insensata esperança que el llegeixi avui abans de venir a casa: Carinyo, els meus pares vénen de visita, si t'espaviles igual podem anar al cine.

Hauria d'aprendre a fer anar la cosa de l'Skype.

Ah, i recordeu que és molt maco riure de les incompetències tecnològiques dels altres.

Gràcies per la informació

Diaris, ràdios, teles, Facebook, Twitter, blogs, la portera, els que despatxen al mercat, la noia del bar, amics, la família, companys de feina, pares de l'escola de la meva filla, cartells enganxats a les parets, etc...

És com ens enterem de les coses que passen pel món, no?. Per sort, els piquets informatius reblen el clau, no fos cas que fossis un marcià acabat d'aterrar i no sabessis la cosa de la vaga. Gràcies per haver-me'n informat, si no, quin ridícul!.

Ah, i recordeu que, en compliment dels serveis mínims, aquest post d'avui té molt poca gràcia.

Carmen (de Bizet, no de Mairena)

Vas a veure "Carmen" i esperes, amb moltes ganes, que passin 20 minutets per escoltar l'havanera "L'amor és un ocell rebel". I va i la soprano té el dia espès i ho trinxa tot. Ni transmet emocions, ni projecta la veu per sobre de l'orquestra ni del cor (grup de cantaires, no òrgan del cos). La resta, extraordinaris, sobretot "Don José" (Roberto Alagna) i "Micaëla" (Maria Bayo), que es van endur una ovació de 10 minuts molt merescuda. Com sempre, divisió d'opinions amb en Calixto Bieito, que disfruta com un vedell provocant aquells que se l'agafen amb paper de fumar; la platea emprenyada i els dels pisos alts ovacionant. Total, un muntatge molt recomanable i una gran ocasió d'entrar al món líric amb bon peu.

Ah, i recordeu que el propietari de "Segway" l'ha cascat conduint un dels seus trastos (cria corbs...)

Reciclant

Diada de festa a Barcelona. Passeig pel Gòtic. Més gent que carrer. Opció: carrer Daguers, cap a l'església de Sant Just i Pastor. Temple gòtic primerenc, elegant, discret. Fins aquí, normal. Però Quaranta-i-pic-Man us fa cinc cèntims de la petita història del lloc:

- Barcino (amb els romans i tal): indicis de que en aquest lloc hi havia un temple dedicat al culte de Mitra.

- Barcino (seguien els romans): el 391 d.C., l'Emperador Constantí cristianitza l'imperi i prohibeix tots els cultes "pagans". Esdevé la primera església de Barcelona.

- Barcelona, any 718: els musulmans són a les portes. Es porten a lloc segur la imatge de la Moreneta, que va a parar a Montserrat (que no és conya, que estava aquí). L'església es converteix en mesquita.

- Barcelona, any 801: els francs reconquereixen la ciutat i Lluís el Pietós construeix un temple on hi havia la mesquita, passant a ser la catedral.

- Mateix lloc, segle XVI: es construeix l'edifici actual.

És a dir, 2000 anys de culte, tres déus diferents, un mateix lloc. Doncs això, reciclant (per no parlar de que els sants Just i Pastor no són més que una imatge cristianitzada de Càstor i Pòl·lux, els bessons que formen la constel·lació de Gèmini).

Ah, i recordeu que la història sagrada és hòstia.

Fide, spe, caritas

Si algun de vosaltres sap què vol dir això, o be va anar a una escola religiosa, o be sap llatí, o be és un cristià practicant (o tot a l'hora, que hi ha gent molt rara pel món). Són les tres virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat, ho podeu veure grafitat a l'entrada dels cementiris). Doncs, pel que sembla, no s'estilen gaire, ni tan sols entre els catòlics. Segons les meves fonts d'informació habituals (ho he sentit a la ràdio), el compte corrent obert per cobrir les despeses de la visita d'en Benet XVI a Barcelona ha rebut ingressos per valor de ¡90 euros!. Serà que Déu proveirà?, no han anunciat prou el compte?, o conten que ja pagarem els de sempre?. Si faig un ingrés, diran el meu nom en una missa (estil patrocinador)?.

Ah, i recordeu que la tardor pintava avorrida, però comença bé.

Can Fanga

Això és interessant, si teniu certa inclinació (malaltissa, és clar) a l'acumulació de dades absurdes amb que acollonir els tarugos que anomeneu amics. És una coseta que es diu "Històries de Can Fanga" on us explicaran (amb un llenguatge planer, estil teletubi) anècdotes històriques amb que amenitzar les tristes sobretaules on sou acceptats. Tot de la mà d'en Jordi Portabella (Tinent d'alcalde de BCN), on demostra que li agraden aquestes coses i té poca feina, que això de l'Ajuntament va sol.

Ah, i recordeu que la setmana que ve inaugurarem un nou tag: òpera (on canten dones obeses i tothom la dinya).

Promeses

57:33 per fer 10 km. La promesa era 60. M'he quedat curt o llarg?. És bo o dolent?, perquè, tècnicament, he trencat la promesa. Ara bé, trencar-la per millorar-la, és trencar-la igualment?. I si és trencar-la, és igualment censurable?, o bé és encomiable el fet de vulnerar la paraula donada per millorar-la?. Si algú té un filòsof a mà que no li calgui, li agrairé que me'l deixi una estoneta. Dit això, Quaranta-i-pic-Man vol dir una coseta:

"Carrerón de la hòstia".

P.S. el 21 de novembre hi ha la Jean Bouin. Qui tingui res a dir, ja sap on seré.

Ah, i recordeu que el binomi Quaranta-i-pic-Man Nike té aquestes coses (els senyors de Nike ja sabeu on fer-me l'ingrés).

Trendie

Aneu a sentir això. Què tal?, guai, no?. Ara llegiu això. A que també mola?. Doncs això és ser trendie, perquè fa un mes ja em vaig partir Mianus parlant de la cosa. No dic que m'hagin copiat, ni tan sols m'han llegit, però mola haver tret el tema abans que una ràdio com RAC1. Potser és una versió 2.0 dels quinze minuts de glòria a què es referia l'Andy Warhol. Veieu com el meu ego es conforma amb poca cosa?. Veurem si un dia fan el programa en klingon, o si més no, un editorial en llatí.

Ah, i recordeu que a aquest pas m'acabaran consultant des de la NASA on estavellar la propera nau.

Apple Store

Com que per anar de la feina a casa tinc l'opció de passar per la Maquinista (l'únic centre comercial on et mulles quan plou) i havien inaugurat la botiga d'Apple, doncs vaig decidir acostar-m'hi (volia veure un I-pod). I allà que vaig entrar. I no hi ha res!, ni aparadors, ni vitrines, ni res. Només unes taules blanques llargues on hi ha els aparells, però el més inquietant és l'enorme quantitat de "gafapastas" i adults amb samarretes de dibuixos animats que pul·lulen amb els ulls esbatanats, com en trànsit, repetint com en un mantra "I-pod, I-pad, I-phone, I-prou". Llavors, lluitant contra el pànic, i volent fugir d'allà, vaig recordar el millor consell per aquestes situacions "Mimetitza't, comportat com si fossis un d'ells". I així, amb la baba rajant barra avall, anant cap a la porta (com qui no vol la cosa, clar) vaig aconseguir fugir d'aquell antre.

Total, que no tinc un I-pod (i si no m'acompanya un guia) jo no torno a posar els peus en aquell lloc tan estrany.

Ah, i recordeu que ajuntar "gafapastas" amb "perroflautas" dóna com a resultat "Blade Runner".

Economia d'escala

Et prepares per la cursa de la Mercè (10 km) corrent-ne 6-7 cada dia per la platja (pel passeig, no per la sorra) amb el teu fidel padawan trotant al teu costat. Llavors (com que la teva dona et diu que t'estàs posant "mazas a tope", i et poses "burraco"), decideixes arrodonir l'entrenament anat a treballar en bici, que total són 14 km (anar i tornar) al dia. I en els 20 minutets que pedales et dóna per pensar que un triatló és això que faig cada dia afegint-hi una mica de natació (el triatló súper-sprint, que són 300 metres de natació, cinc km de bici i 2,5 km corrents, no l'Iron man, animals!). Doncs apa, ben pensat puc córrer cada dia fins el Fòrum (2,5 km des de casa), agafar la bici fins el curro (7 km) i parar a fer unes piscines al Natació Sant Andreu (a costat de la feina). Si no em foten al carrer abans, pel proper triatló puc estar en forma.

Pensar mentre pedales té aquestes coses. No ho feu.

Ah, i recordeu que us agrairé cada aplaudiment aquest diumenge (sense que serveixi de precedent).

Idioma estranger

Vagh dismey ben mah mojta. Sov vetlh ghal·lta dun jaj. Vetlh thlingan hol'oh'oh ghobe' vaj. Mah daq a daq mah'oh dah.

Ahir en llatí, avui en klingon. Amb dos collons. No penso posar-vos l'enllaç al diccionari, espavileu-vos i que Sant Google us empari. Salut.

Ah, i recordeu que a una cultura sense estat sempre li quedarà l'hiperespai.

P.S. Visca la terra i bona diada a tots.

Bellum Gallicum

Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt belgae, aliam aquitani, tertiam qui ipsorum lingua celtae, nostra galli apellantur.

Escrit al segle I a.C., per un paio que va ser militar, polític, déu, amant promiscu i pare adoptiu a la babalà (per allò del "Tu quoque fili mi").

Que és boníssim, que si us interessa l'ocupació de la Gàl·lia per part dels romans narrada en primera persona (de fet, és en tercera, estil majestàtic que han heretat els pontífex (càrrec que també va ocupar en Juli, però això és una altra història)). És acrític i el poder de Roma és una benedicció per la humanitat quan s'enfronta a uns bàrbars peluts i mal educats (excepte Vercingètorix, educat a Roma). Ni tan sols cal comprar-lo, que està penjat a la xarxa (i l'SGAE ni piu, que el llibre té més de 2000 anys).

Llegiu-lo, que és molt divertit.

Ah, i memento mori.

P.S. per si algú encara no ho ha endevinat és d'en Juli Cèsar (el senyor esprimatxat que surt als Astèrix, normalment al final i quan els gals ja han guanyat)

Verbatim

I després d'unes quantes reunions amb els creatius, els fundadors d'aquesta companyia van decidir que "Verbatim" era un nom suficientment guay per una empresa de tecnologia. Suposo que van fer els seus estudis de mercat i van trobar que era prou sonor i fàcil de recordar. També suposo que algú va tenir curiositat per saber d'on l'havien tret, si eren les sigles dels propietaris o una resposta de la ouija en una nit difícil. Encuriosits, no?. Doncs és llatí (allò que parlaven els romans) i vol dir "Literal, sense alteracions". Bon nom per una empresa de CD's, sí senyor.

Ah, i recordin els senyors de "Verbatim" que poden agraïr-me la publicitat gratuïta amb el lot habitual. De res.

Salamina

Seguint la línia dels clàssics (La Ilíada, L'Odisea, etc...) apareix "Salamina", d'en Javier Negrete. Profe de grec clàssic a Plasencia (on para Plasencia?). Doncs va i resulta que en sap un ou de la Grècia del segle V a.c., que a més sap escriure de manera amena i, per acabar de rematar la jugada, és capaç de crear un guió que resulta interessant encara que ja coneixem el final per endavant. Marató, Termòpiles, Salamina i Platea. Són les noms que tothom hauria de recordar de les guerres mèdiques, però ja sé que Marató és una carrera, Termòpiles és un robot de cuina, Salamina un formatge per les pizzes i Platea el pis d'abaix dels cines d'abans.

No tot està perdut, cinc edicions en un any permeten cert optimisme. Preguem que mai no en facin una peli, si no és que la fan en Robert Rodríguez i en Tarantino.

Ah, i recordeu que demà a les 9:00 a.m. per fi serem lliures.

Etimologia, frases fetes i passar l'estona

Si tot passant l'escombra, després d'esmorzar i fregar els plats, perquè és dissabte, penses "i per què és diu fer dissabte de fer-se un tip de pencar el primer dia festiu de la setmana?", doncs benvingut al meravellós món de l'etimologia i les frases fetes. Presentació acabada. Explicació: al segle XVI (1500 pels més de ciències) ja s'havia produït l'expulsió dels jueus, i els moriscos que quedaven s'havien batejat. Per tant, tots els habitants de l'Espanya d'Isabel i Ferran eren cristians. Tots?, no tots no. Encara quedaven conversos que en secret mantenien les seves pràctiques religioses. I pensareu, i què?. Doncs que el dia sagrat dels jueus és el dissabte (Sabath) i que en aquest dia no poden fer res. I res vol dir res (ni treballar, ni caminar, ni etc..., que se us ha de dir tot). Ergo els cristians sota sospita feien més evident que mai la seva fe treballant com descosits en dissabte, deixant la casa oberta perquè tothom veiés com netejaven i cuinaven i s'escarrassaven, deixant clar que no eren jueus. D'aquí, la cosa de fer dissabte. Si no ho heu entès, crec que hi ha un episodi dels teletubis al respecte.

Ah, i recordeu que el millor amic de l'home no és necessàriament el més intel·ligent.

Antropologia recreativa II

Una colla castellera està molt contenta per haver descarregat (que és el que es fa després de carregar) el 3 de 6, el 4 de 6 i dos pilars de 4 simultanis. Si tenim en compte que la gamma extra dels castells comença amb els de 9 (inclou el pilar de 8, sí, ja ho sé), podem dir que no és gran cosa. Si no fos que la colla té un mes d'existència i que és la colla castellera "Xiquets de Hangzhou". Sí, a 200 km. de Shanghai (Xina, sí). Són 250 treballadors d'una empresa tèxtil que ens ven de tot, i ara fan castells. De moment construccions modestes, però al temps, que el primer 3 de 25 està al caure. "Cosas vederes, amigo Sancho", deia l'amic don Quixot.

P.S.: el primer número indica la quantitat de persones que formen cada pis, i el segon el número de pisos.

Ah, i recordeu que ja ho va dir un enxaneta: "Collons que és alt, això".

Ah, benvinguda, Laurea (tu sabràs on et fiques).

Orografia, entrenaments, traumatologia

Si vols participar en una cursa de 10 km. necessites preparar-te. Per preparar-te, has de còrrer. Per còrrer, necessites un lloc (carrers, platges, camins...). Però aquest lloc ha de reunir un mínim de condicions: asfalt o terra, però més o menys llis