Grease, el musical o la desesperació cantada

Et gastes 65 euros per anar al teatre més nou de Barcelona a veure Grease. I com t'ho paguen? amb les butaques més incòmodes que va dissenyar el doctor Mengele, amb actors que no són capaços de vocalitzar com éssers humans, amb un volum atronador (powered by Gaes) i unes facultats vocals justetes.

Coses bones, doncs una escenografia encertada i la col·locació de la banda en vertical al fons de l'escenari.

Coses ridícules, cada vegada que apareixia la banda, un focus destacava la presència del Manu Guix, menyspreant la resta de músics (oferien un so força compacte i solvent).

Cosa patètica, el final amb una bateria de bisos (no solicitats) que pretenien engrescar el públic a saltar i cantar amb ells, amb els actors corrent pel pati de butaques.

Una cosa bona, l'actor que fa el paper d'Eugene (Sergio Franco), un gran còmic. Està molt bé en el paper més difícil de l'obra.

Conclusió: si recordeu en Travolta i la Newton-John a la peli que no se us acudeixi anar al teatre. I si no els recordeu, llogueu la peli, no se us acudeixi anar al teatre.

Cursa del Gall 2011 o la bona era la del Pollet

Quaranta-i-pic-Man ha participat en la darrera cursa de l'any (aquest any no hi ha Sant Silvestre). Que si 12 km i mig per corriols molt divertits, que si darrer test abans de la mitja marató, que si naps que si cols...

La notícia del dia és el debut en competició de Mini-jo Girl. A la categoria de 6 i 7 anys. I ha quedat segona entre les nenes. Amb dos collons.

La mossa ja té la seva primera samarreta.

Filla meva, el fet que a la teva primera cursa hagis fet millor resultat que jo en tota la meva carrera no t'autoritza a catxondejar-te del teu progenitor.

Pintura de la que es penja a la paret, no titanlux

Una cosa guai: l'expo dels impressionistes francesos de la col·lecció Clark al CaixaForum. Renoir, Monet, Sisley, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec.

És gratis i si hi agafeu el Metro per anar-hi, al sortir podreu veure (en directe) les torres venecianes de la plaça Espanya i comparar-les amb la que va pintar Degas.

Ja posats que esteu per allà, teniu el Pavelló Mies Van der Rohe al costat.

A que es deu aquest entusiasme pictòric? a que fa cinc anys, la Wonder Family va fer 800 km en un sol dia per veure una restrospectiva de Toulouse-Lautrec (el fet que quan vam arribar ja no quedessin entrades és un detall sense importància).

Virals o Bloguzz serveix per alguna cosa que no és promocionar croquetes

Sabeu tota aquella merda viral que us encanta obrir i reenviar de l'estil "Ete, mi hija tuvo un carbunculo sefaloendométrico en la región anteparenteral pancreática subrenal de la glándula seborreiforme y se curó con la achuda de utede y otro michones como utede", doncs ara podeu fer el mateix amb una història real, de les que, com sempre per Nadal, s'acaben bé. Per cert, reenviant aquestes històries no feu més que exposar el vostre e-mail i el dels vostres contactes, a més de contribuir a l'escalfament global (o creieu que els servidors no consumeixen electricitat?).

Apa, mireu-vos això i passeu-ho:

Campanya Intermón-Oxfam



No és que no n'hi hagi, és que cal saber-ne

Fredolics. Que si ja veus, que no n'hi ha per tant...
JA!

Quaranta-i-pic-Man, Mini Jo-Girl i el meu jove Padawan vam caçar uns 10kg de fredolics. Que no cola, que si bla, que si hòsties aquí va la foto.
Un altre dia us dono la recepta de la sopa de fredolics amb pilotilles (mandonguilles pels barcelonins).
La roda que es veu és la del  meu cotxe, per a que tingueu una idea del tamany del cistell.

A l'oposició hi fa molt fred o la renovació està als museus de prehistòria

A mi em sembla malament (pel que té de menyspreu a la màxima institució del nostre país) que el Molt Honorable President Montilla decideixi anar a passar les tardes a la llar del jubilat "El Senado". Paguem-li un sou i que es quedi a fer de tòtem.

Però em sembla pitjor que per defensar la seva actitut es faci dient que els altres són molt més lletjos i que ho fem perquè és xarnego. Ara no sé si era "El Periódico" o "La Razón", que a vegade se'm barregen.

Mireu, mireu:

"El Periódico"

P.S.: Mama, no el critico per xarnego si no per inútil i gris. A l'alçada del Núñez, vaja.

Que no és caritat, és una inversió

Diumenge dia 18 (el de la marató de TV3, sí) cursa de muntanya a Sant Fruitós de Bages. 12 km de res per corriols. I és solidària, el preu de la inscripció (12 eur) va directe a la marató. I Quaranta-i-pic-Man s'ha tornat solidari?, home, està acostumat a pagar per córrer (sona pitjor del que és realment) i s'hi hi afegim que enguany la cosa va de transplantaments variats (i ningú pot descartar haver de menester un parell de recanvis en un futur) doncs no s'hi pots negar.

Quedeu avisats i si veniu, us obsequiaré amb uns paràgrafs de la Guerra de les Gàlies. En llatí, clar.

Serendípia o l'electrònica et fa artesà

Els Reis (aquests sí amb majúscula) li regalen a Estupenda Woman una panificadora, que passa a ser patrimoni (gairebé exclusiu) de Quaranta-i-pic-Man perquè pertany a una nissaga de forners (Jung i l'inconscient col·lectiu). Resultat: després d'algunes provatures, pans esplèndits.

A la trobada blogaire de can Bacardí (Elixir ptxéss, Superior mola), conec gent que en sap. I molt. I em recomanen un forner que resulta que té el forn a 200 metres d'on desenvolupo la meva carrera professional (és a dir, del meu curro).

Visita al forn. Farines de tota mena, cursos, xerrades, etc...

Una màquina electrodomèstica (panificadora), una d'electrònica (ordinador) i un sopar et porten a un artesà dels bons.

Quines coses més serendipítiques...

Els links:    Elixir    Forner   El blog flipant de pintxos de l'Astrid (que fa cursos en aquest forn)

Ah, sí, i el blog del culpable de la part final d'això (em va convidar al sopar de can Bacardí), Lo blog

Asfalt abrasiu o les ferides del combat

Estrallats, perjudicats, lesionats, damnats, destruïts, ultratjats, avariats, estropellats, ferits, cascats, contusionats, matxucats, fonyats, manuclats, aixafats...

Així és com van quedar els peus de Quaranta-i-pic-Man després de 10 km damunt de l'asfalt del Circuit de Montmeló. Creia, n'estava segur de fet, que les meves sabatilles Assics amb coixins de gel i els mitjons amb bandes de presió m'evitarien l'experiència de les butllofes a la planta del peu. Però no i avui no puc caminar (bé, sí, com un ànec escaldat).

I no, no eren noves, que no sóc un principiant que estrena sabatilles en una cursa.

P.S. 800 al davant i 1200 al darrere. Corrent ferit no està malament.

P.P.S. Estupenda Woman, Mini-jo Girl i el meu jove Padawan animant-me a la curva d'entrada a l'estadi. Sempre dóna moral.

Bacardí o què gran ets, Facundo!

Si el 1830 en Facundo Bacardí no hagués emigrat a Cuba, jo no hauria pogut tastar el millor mojito del món ahir per la nit.

A Sitges, a Can Bacardí i convidat (ells van creure que sóc algú important i em va saber greu treure'ls de la seva ignorància, pobrets, amb la il·lusió que els feia).

Amb hierbabuena, amb llima i amb rom Bacardí. Viag fer un vídeo dels dos minuts que es tarda en preparar-lo, però el meu telèfon espavilat es nega a col·laborar i no el puc baixar. Així doncs, criatures meves, aneu al YouTube i poseu "mojito Bacardí".

Per cert, ens van presentar Elixir (el seu nou producte). Vindria a ser el Bailey's dels roms, és a dir, s'hi assembla, però no és igual. Té un carajillo, això sí.
El que us deia, el millor mojito del món mundial, i que consti, jo he begut mojitos al Carib.

Podré ajupir-me i (estil Joan Pau II) besar la terra que trepitgen Ferrari i Honda (en dies separats que si no seria un follon que t'hi cagues)

Diumenge, al Circuit de Montmeló, gran cursa de gent en calça curta. 10km (2 voltes al circuit més 700 metres). Un F1 (fins i tot un HRT) ho fa en poc més de 3 minuts. Quaranta-i-pic-Man intentarà fer-ho en 50 minuts (més o menys).

Quedeu avisats, si és que voleu veure les portentoses cuixes del nostre heroi en acció.

P.S. Ivan, la cosa del malta, quan vulguis. L'analítica anual ja està feta, així que...

Fellini, director del BCE

Estimada senyora Merkel,
em permeto suggerir-li aquesta solució per a l'actual crisi. No crec que sigui més tonta que la resta de les propostes.
Atentament,
Quaranta-i-pic-Man

Quaranta-i-pic-Man o 3399876244

És bastant inútil perquè no hi ha loteria amb aquest número, però si fins ara creia que el número que m'identificava estava format per vuit xifres i una lletra (què esperaveu, que us digués el meu DNI?) aquesta web m'ha demostrat que no, que sóc el 3.399.876.244 (sense lletra). En el cas que us fes gràcia aquí va el                                                   

                                                                          LINK

Apa, fins una altra.

Grandeses i misèries o, bé, potser no són tan misèries

Però què gran és aquest home, què gran...

TEDDY BAUTISTA

Una vida sense emocions, o no

Mort de Franco. Transició. Entrada a l'OTAN. Entrada a la UE. Caiguda del  Mur de Berlín+reunificació alemanya. Desaparició de la pela, hola euro. Atac a les Torres Bessones. Invasions diverses (haz turismo invadiendo un país). Un afro-americà (negre, que podria ser sud-africà boer i blanc, o magribí) president dels USA. Jocs Olímpics a Barcelona. Plega en Pujol, Plega en Núñez. CiU a l'ajuntament de Barcelona, els socialistes a la Generalitat. Cauen els dictadors sudamericans i nord-africans. El Barça guanya la Champions (4 vegades, eh!). Etc...

Avui han pelat el Gadafi i ETA plega.

No sé si tindré prou memòria per recordar tot això.

I mentre passava tot això, he crecut, he estudiat, m'he casat, he tingut una filla...

Qui deia la història és un rotllo?

Negres, maricons, catalans o gent de dretes

L'opció és triar entre ser negre, maricó o català. Telecinco ens ho demana i quan es sorprenen de que ens indignem, es limita a despenjar la pregunta de la seva web; sense disculpar-se, clar. Hi ha una cançó cubana que diu "quién fuera blanco, aunque fuera catalán". Descartem negre i ens queda triar entre català o maricó. En Duran Lleida diu que els gais estan malalts i jo estic molt sa.

Quina mandra

I parlant de mitjans de comunicació, el Clapés (Rac 1) s'ha tornat insuportablement demagog i infantiloide. Tornaré a posar música.

Els elefants no ballen claqué o fes-te fotre

El 24 d'octubre del 2010 vaig prometre deixar que un elefant especialista en claqué utilitzés les meves gònades com a pista de ball abans que tornar a la festa dels súpers. Dissabte 22 hi tornaré. La recerca de l'habilidós paquiderm ha resultat inútil.

Això és el més semblant que he trobat. No és ben bé igual, però és molt més horrorós.

Filla, d'aquí uns anys, quan estiguis a punt d'abandonar-me a una benzinera sense el DNI (que ja serà el català), recorda els sacrificis que vam fer per tu.



Ser trendie té aquestes coses o mama, m'imiten

M'agraden "Els Manel". I des d'ara, m'agraden "Els Marcel". Vénen a ser l'equivalent musical dels polos "Licosta", les vambes "Adihash" i d'altres seguidors de modes sense possibles, però fan riure. Amb una mica de sort podríem organitzar una mena de Woodstock, perdó Butstoc, amb aquests nois i "Els Gabriel" i "Els Rafel". D'hostessa, la Mari Pau Huguet, i de presentador, el Justo Molinero de "La Competència". El càtering, a càrrec del Mohamed Jordi.

P.S.: Ivan, com pots veure estava atent quan em vas explicar la cosa de penjar vídeos amb la imatge. Molt agraït.

Un tonto útil o "delira como puedas"

El vaig veure a la tele i vaig pensar que no hi era tot, que no era més que el braç executor d'algú que es diu Josep Lluís Núñez. Per escrit la cosa millora. Aquest tio té deliris messiànics, que ho fa pel bé de tots nosaltres, socis innocents del Barça que no som capaços de defensar allò que és nostre sense el guiatge d'un escollit dels déus. Em toca molt els collons que em vulguin salvar i, a sobre, els ho hagi d'agraïr.

A més, els seus arguments són de per riure:

UN GUILLAT FENT DECLARACIONS

Diuen que la mesura d'un home la dóna la talla dels seus enemics, ergo en Laporta és poca cosa, ergo la dita té raó.



Agendes, retallades o Einstein s'equivocava

8:45 a.m. Quaranta-i-pic-Man arriba puntual al seu CAP. Analítica per passar la ITV. Pixats dipositats en un potet (dos, de fet). Venes a punt; sistema digestiu en guerra (ai, el dejú). Arribada al taulell, entrega del paper de petició, deliberació entre administratives, mirada d'estupor i diagnòstic: no és avui, és demà.

Efecte de les retallades: amb un somriure em canvien l'hora i em fan passar. Extracció feta en 5 minuts. I rodejat d'amabilitat, i resolent amb eficiència la meva desorientació horària (o diària, que l'error ha sigut de 24 hores).

Ara tocaria un comentari sarcàstic, però estic massa impressionat pel tracte rebut. La productivitat, no és allò de fer més en el mateix temps?, doncs hem guanyat un dia aprofitant un error.

Estic desconcertadament encantat.

Nens o bombes lògiques

Estupenda Woman es posa una crema (amb prescripció mèdica) a la panxa per solucionar un petit problema cutani. Mini Jo Girl pregunta per què és la pomada. La resposta, per no haver de donar moltes explicacions complexes, és: "és per engreixar-me una miqueta". Rèplica: "doncs està funcionant molt bé". Quaranta-i-pic-Man arrisca un ictus contenint el riure.

Qui no entengui l'esforç del nostre heroi, és que no està casat.

Ig Nobel o no investiguis els divendres per la nit

Avui que han començat a donar els premis Nobel a investigadors incomprensibles, escriptors espessos, pacifistes guerrers, economistes dels que sempre encerten a "toro pasao" he decidit que és molt més divertit que us mireu els Ig Nobel. Escarabats copulant amb ampolles de cervesa, el no contagi de badalls entre granotes o la concentració en aerosol de wasabi per alertar dormilegues en cas d'incendi (patentat als USA).

Apa, rieu una mica     IG Nobel

P.S. Hi ha un paio que ha guanyat el Nobel i l'Ig Nobel. De la glòria al ridícul no hi ha tanta distància...

Levitacions blaugranes o palles mentals

La Wonder Family està d'enhorabona. El segon cognom del progenitor de Quaranta-i-pic-Man és... tatxaaan: Guardiola.

El besavi d'en (tots de genolls) Leo Messi es deia..... Solé (ovació), que és el segon cognom de qui subscriu la cosa aquesta. Per tant, no és agosarat dir que sóc la baula perduda que dóna explicació als èxits "do mais grande equipo que os tempos vederen"( Pelé dixit).

Conclusió: cosí 37è per part de mare d'en Leo i cosí 19è d'en Pep per part de pare. Com faria qualsevol parent com Déu mana, només tinc una cosa a dir:

Pep, Leo, dame argo, semo muncho, pasemo janbre, dame argo pa tu primo, ai payo, que nospa droja, ques pa tu sobrina...

Complicacions informàtiques o l'arte povero

Que no m'ha tocat la primi. Que volia posar-vos una escena del Senyor dels Anells (El retorn del Rei), sí home, aquella que s'esperen davant la Porta Negra que surtin els orcs i els estossinin a consciència, que més o menys diu:

"Potser arribarà el dia, blablabla, espases trencades, blablabla, escuts esberlats, blablabla, aliances entre els homes, blablabla..."

Que per cert, no apareix al llibre. Total, que no sé com collons es posa una finestreta amb el vídeo; que sí sé posar un link, però volia fer com l'amic Ivan i posar l'imatge ja directament.

Per tant, no hi ha vídeo. Us el busqueu al Youtube.

La cosa era que us anava a dir que "Arribarà el dia en que ens toqui la primitiva..." firmat El Señor de los Durillos.

Explicat així no té ni puta gràcia, però així és aquest blog.

"Nascuts per córrer" d'en McDougall

Quan surto a córrer (en competició o per vici, tant és) l'objectiu principal és passar-m'ho bé, és pur hedonisme (si m'obliguessin a sortir al carrer en malles a deshores ho denunciaria a l'ONU). No és per posar-me en forma (no em puc posar en forma perquè estic en forma), és per evitar el psiquiatre. Doncs consola veure que als USA hi ha pirats com jo, correcció, que estan pitjor que jo. Aquest llibre ens explica la seva aventura: 80 km pel desert mexicà pel plaer de córrer.

I tot comença quan el metge li diu que no està fet per córrer, ni ell ni ningú.

No penso visitar aquest sapastre disfressat de traumatòleg.

P.S.: en McDougall es diu Christopher (de Pennsylvania, no Raticulín).

Això ja ho fan a TV3 i es diu Karakia

Com li expliques a un armeni què és Catalunya? molt fàcil, per la via de la comparació. Li dius "tu ets rus" i et diu "no, jo sóc armeni, però sé parlar rus" i tu contestes "doncs jo sóc català, però sé parlar espanyol". I llestos.

Per cert, a la festa infantil on ha passat això hi havia gent nascuda a Armènia, Congo, Mali, Austràlia, Uruguai, Xina i Catalunya. Idioma de la canalla: català. Idioma dels adults: batiburrill.

Nota: el menjar armeni, si bé d'impossible pronunciació, deliciós. La llàstima és que no sé que he menjat...

Si el nebot és un vampir, què és en Coppola?

Per fi sabem la veritat, no és que sigui mal actor és que...

AFOTO

Va una birra a que un idiota se la compra.

Esmarfouns i pa qué son...

Quan plou (o gairebé) i has de sortir de casa (és diumenge i no hi ha F1) un museu és una bona opció (i més tenint en compte que van tancar l'inscripció de la cursa de la Mercè a 14.000 runners i Quaranta-i-pic-Man s'ha quedat fóra (per no comentar per l'escassa qualitat genètica dels 2.500 inscrits que no s'han presentat)). Recerca: hi ha el nou museu de ciències naturals, a l'edifici blau del Fórum. Doncs som-hi.

Hi ha una certa cua per entrar (molta canalla). Quan el nostre heroi s'acosta al taulell per consultar el quadre de preus i horaris, té una revelació bíblica sobre la finalitat dels telèfons espavilats, els apps i les tarifes planes; el progenitor que té al davant de la cua ha obtingut la mateixa informació que ell per Internet I SENSE HAVER DE CAMINAR ELS 3 METRES FINS EL TAULELL!!!!...

Prodigiós...

Delicatessen

No és la peli (molt bona, per cert), és el paladar del meu jove padawan caní. La cosa és així: la veterinària (molt competent) amb una clínica de primer nivell que controla la salut del noi ens va recomanar dues mesures per controlar la seva tendència a engreixar-se com si es preparés per una llarga hivernació o l'adveniment d'una nova era glacial, exercici i pinso del bo (3 euros llargs el kg, i el nano se'n fot 400 gr cada dia, així que...).

El tema exercici queda solventat amb els entrenaments amb Quaranta-i-pic-Man i el pinso, ai el pinso... El recomanat (és a dir, el car) li agrada. Però es torna boig amb el del Mercadona (guarrada rotllo Hacendado caní) que val... 0.3 euros el kg!!!. L'únic inconvenient és que el posa com una vaca. Però és barat; però no li convé. Dilema moral: estalvi contra salut. Resolució: com amb tot, de tant en tant, un gust.

Ja us deia que el nou tag sortiria sovint o Moià

Seguim sortint als diaris. El periodista es sorprèn de vàries coses: del tamany de les estelades (una és la de casa de la Wonder Family), de la participació en mil i una associacions (on viu aquests paio?) i del voluntarisme (repeteixo, on viu aquest paio?).

Som un poble i la gent s'ajuda, com sempre.

Per cert, el pàrking està en lloguer. Si algú el vol, l'ajuntament en cedeix l'explotació a canvi dels costos de manteniment (és de debò). Ja sabeu, si algú vol arruinar-se i, de pas, avorrir-se, que n'agafi la gestió.

Qui diu que tot està fet o d'aquesta aigua no en beure i aquest mossèn no és el meu pare...

Mireu aquest video de fa 3 anys. Un samplejat de discursos de l'Obama i cantants i actors. Això és una campanya magistral; una demo de política 2.0.

Resultat: Obama president i Emmy pel vídeo.

Ara mireu-vos aquest. No és ben bé la mateixa cosa, però té un punt.

Si seguim així, el President Pujol acabarà obligant-me a votar Convergència.

Casumlolla...

Esmorzar com cal no és tan car

Esmorzar del dia de Quaranta-i-pic-Man: crema freda de porros amb foie (és a dir, vichisoise amb paté) i pa de pessic de taronja amb virutes de xocolata. La crema de can Gaig i el pa de pessic de l'Escribà. No us explico si estava bo perquè el dubte ofèn (als xefs, no a mi). I pensareu, collons el nano, si que va fort d'armilla... Doncs no, el preu han estat 400 gr de sang del tipus O+ (donant universal).

Que sóc donant de sang, que no fa mal, que total és mitja horeta i després et donen un tiberi guai.

Què esteu esperant?

M'horroritzo quan em poso solidari, però total això no ho llegeix ningú...

Bellum Ciuile, de Juli Cèsar (sí, el de l'Astèrix)

Consuli litteris tradidit Caesar...

9 de setembre de 2010; Quaranta-i-pic-Man penja la seva opinió sobre "Bellum Gallicum".

7 de setembre de 2011; Quaranta-i-pic-Man penja la seva opinió sobre "Bellum Ciuile".

Un apunt: al nostre heroi, a l'estiu li dóna pels clàssics rarets.

Una opinió: Juli Cèsar era poc original titulant les seves obres: Bellum Ciuile, Bellum Alexandrinum, Bellum Hispaniense, Bellum Africanum (no fos que era militar...). Si aquí hi afegim "Bellum Gallicum" tenim gran part del "Corpus Cesarià" i gairebé tota la història militar del s.I a.C.

A que mola tan "palabro raru"? a que ja us veieu convertits en els amos de la tertúlia disertant sobre les aventures d'en Juli, en Pompeu (Magne i Jove, és clar) i la resta de la tropa?. A que no cal llegir-s'ho per saber com va acabar la cosa?

Jibarització del llibre: "Entregada valor".

Que és molt guai, cony, llegiu-vos-el!

Ràdios i tecnologies o, quan arriba el proper pont?

Una cosa que cansa: les tertúlies de ràdio, sobretot quan parlen de temes que tu coneixes i ells evidencien que no (p.ex. periodistes parlant de interlocutòries judicials).

Doncs això, que cansa molt veure com exhibeixen impúdicament la seva ignorància basada en retalls de premsa i opinions d'altres opinadors. Clar que, en aquest cas, ni tan sols els juristes s'aclaren.

Una cosa divertida: el servei "DictaSMS" de Vodafone. Quaranta-i-pic-Man va trucar a Estupenda Woman per anunciar-li que abandonava el seu lloc de treball per tal de reunir-se amb la Wonder Family i dinar plegats. El telèfon sona i, després d'una estoneta, un robot em diu que com que no contesten, puc dictar un missatge que li enviaran per SMS. I ho proves. El resultat: un guirigall incomprensible que va portar a Estupenda Woman a preguntar-se si la seva costella no sortia del bar enlloc de la feina.

El problema: el dictat va ser en català, i el nostre pobre robot-secretària es va fer la pitxa un lio.

Perdó, robotet meu; encara que diguis que parles català deu ser valencià i per això no ens vam entendre.

Conviencia Cívica Catalana o quan un oxímoron no és prou per definir un grupet de fills de puta ( i Sánchez Camacho)

Quan un feixista pretén sodomitzar Quaranta-i-pic-Man, el nostre súperheroi agraeix que es doni la cara. És moooooooooolt molest que els fatxes del PP i els del PSC pretenguin l'accés carnal sense ni tan sols pagar-se un sopar.

Que ho faci la Camacho, dius, mira, pobre noia, l'anòxia perinatal té aquestes coses i a més no traeix la seva tradició de pelar l'opositor. Però que ho faci el PSC... que la mama és sociata (i perica), però ser perica és desconeixement futbolero, ser sociata (en principi) era decent (fins que va palmar l'Aldea i van fiar-se de'n Raventòs (bon noi, però més español que els toros)).

Total, que en lloc de demòcrata europeista ara haurem de ser independentistes radicals, perquè no em surt dels collons que la a la meva filla l'eduquin els espanyols.

Com si algun cop no hagués sigut independentista.

Visca la terra!

I no oblideu que el mal espanyol és la sífili i que la grip espanyola va matar mitja europa el 1919. De pas, pregunteu pels espanyols a sudamèrica i nord d'àfrica...

La mandra té aquestes coses o què pretenieu tot tornant de vacances

Et quis tibi dicere bonum filiis Catalana terram faciemus in te post ipsum lacus in textum lingua latina legendo.

Jo no volia escriure, però els meus patrocinadors no afluixen la mosca si no ho faig; bé, de fet crec que em paguen per anar a treballar, però això és el que estic fent a la feina ergo em paguen per fer això, no?.

Igual algun dia d'aquests us explico alguna cosa més interessant, però no serà avui.

Heribert Barrera o la dificultat del som i serem

S'ha mort l'Heribert Barrera. Estic segur que pertanyent els dos a la mateixa casa de barrets (ERC) el que voldria que diguéssim d'ell un cop mort és que va ser un patriota. Tan fàcil de dir i tan difícil d'aconseguir.

A part dels panegírics esplèndits (marca del país) que et dedicarem aquests dies, només dir-te que ho aconseguirem, que un dia serem catalans i prou.

Salut i penja l'estelada ben amunt.

Visca la terra!

Moià o vosaltres tampoc teniu ni cinc però no sortiu a "The Telegraph"

Gairebé res de nou, només un parell de cosetes:

- que la foto de la plaça Major està feta des de costat de casa de la Wonder Family,

- que per dir espardenyes de vetes diuen "espadrilles"

Bé de fer tres, es passen el reportatge parlant de "fiesta" i "Spain", i qualifiquen en Guiteres d'"independent major" quan de fet és una alcalde independentista, que no independent. La resta (tema pasta) correcte.

I van venir els de "Intereconomía" i el senyor alcalde va passar d'ells i no s'han obert els inferns, demostrant que quan a un fill de puta li dius fill de puta a la cara no passa res.

NOTÍCIA LINKADA AQUÍ

La mundialització de la notícia m'ha portat a crear un nou tag: "Moià"

Anuncis i prediccions

Després de sis dies a les comarques del nord de Catalunya (Vallespir, Conflent i Rosselló) (a la Cerdanya no hi hem anat)(bé, a la part nord, que a la sud hi anem gairebé cada any)), cosa que vol dir: no diari, no tele, a l'arribar a la Catalunya central (el Bages, on no hi anem cada any, perquè hi som), la nostra (TV3) emet anuncis de fascicles. NOOOOOOOOOOO!, és la fi de l'estiu. Dilluns a currar.

Merde allors...

Toca't els collons i balla.

No vull anar-hi, no vull....

"Uarf la France", que diu el meu padawan ("Bup-bup França" en català)

Quan podem dir que un país està civilitzat?, doncs quan al mig del carrer, un desconegut et dóna (sense demanda prèvia) aigua pel gos. Perquè abans han fet el mateix al museu que has visitat amb el gos, al restaurant on has dinat amb el gos i a qualsevol lloc on vas amb el gos. Total, que el joveníssim padawan de Quaranta-i-pic-Man té la bufeta sense cap arruga, amb tanta amabilitat aqüífera. Ah, i pel carrer trobes bosses de midó per poder recollir la femta excretada per la bèstia (és a dir, que si el gos es caga al carrer, en pots recollir la merda).
A més, al Rosselló hi ha nord-catalans que PARLEN CATALÀ!, i no són en Pere Codonyan.

Productes de la terra o és el que hi ha

A Artés (al Bages, poble dels meus avantpassats) s'hi fan, bàsicament, 3 coses: esquís (Rossignol), caldos (Aneto) i vi (Soler Gibert). A Moià (al Bages també, el meu poble) s'hi fan, bàsicament, 2 coses: embotits i faranduleros. La cosa va començar força glamurosa quan vam abandonar la producció de polítics (Rafel Casanova, el del 1714) i ens vam passar a la lírica (Tenor Viñas, principis del s XX) i va culminar amb "La fura dels Baus" (anys 80, s XX). La fura es va convertir en una de les companyies més famoses del món, mentre els seus creadors l'anaven abandonant per dedicar-se a projectes més "interessants" (Marcelí Antunez, Padrissa...).
Ahir, festa major, a les 22:30, Marcelí Antunez amb "Protomembranes". Inenarrable, inenarrable perquè no vaig entendre res. A Mini-jo Girl (6 anys) li va encantar.
Deuen ser els purins.

Són tots folls, aquests moianesos (i jo també)

Després d'aparèixer a tots els mitjans per la conya de la pastarrufa, i amb el ferm propòsit de seguir pasmant l'Europa que ens mira (ens coneixen perquè "La Fura dels Baus" són fills de Moià), avui hem fet la cornoescalada a la Creu 2011. I?, doncs 1.800 metres de distància (no res), però per corriols de menys d'un metre d'amplada, 126 metres de desnivell, un pendent mitjà del 8% i un de màxim del 13%. Total, una burrada de collons; 14 minuts agònics, però amb la seva marxeta. Si això segueix, em demanaré el VIP de "Las cuevas del sado".

Per rematar-ho, berenar amb embotits del país i pa amb tomàquet.

Ben sonats.

Una vegada un la va fer i la va pagar, però era un amb minúscula...

Ara no val la demagògia barata que si en Millet o en Núñez, o en Prenafreta i l'Alavedra, o en Sala i en De la Rosa (estafador, no pilot de F1, que és el seu nebot, però no és culpable dels llatrocinis del tiet, tiet compartit amb l'Alberto Puig, mànager d'en Pedrosa, però estem marxant de la cosa...). Aquesta dona va tenir l'oportunitat de no anar al talego i hi és per allò de tenir més collons que el jutge, postura kamikaze com poques.

LINK

T'he n'haguessis sortit amb una multa, les costes i desmantellar la piscina. Ara t'en sortiràs amb una multa, les costes i desmantellant la piscina; i una petita estada d'un any i nou mesos a la presó. Per espavilada. Per creure't que aquí no va mai ningú a la presó. I quan us diguin "la meva paraula va a missa", demaneu hora al notari.

Això no passa a Sicília perquè no hi ha collons...

Estimada Gaia,

és possible que el post sobre les meves vacances i la teva inèpcia a l'hora de regular la climatologia t'hagi semblat fóra de lloc. Res més lluny de la meva intenció, i més avui, primer dia de les meves vacances estivals (com si en tingués d'altres). Benvolguda Mare Terra, no eren amenaces, de cap manera, era només la pregària d'un fill preocupat en veure una mare incapaç de fer les coses ben fetes.

Per deixar les coses explicades, o comença la caloreta cervesera demà o em lio a comprar esprais ben plens de CFC's i la teva capeta d'ozò ho fliparà.

Que et quedi clar,

Atentament

Quaranta-i-pic-Man

Això no fa gràcia, però fa riure

Quan el teu poble té uns 5.500 habitants no surt als diaris ni les teles d'àmbit nacional. Bé, no exactament. Si el teu poble és Moià, pots estar segur que sortirà per algun assassinat (va passar) o per alguna escandalera econòmico-política. 4.400 euracos per barba de deute, un total de 25 milions. Collons, no li trobo la gràcia, perquè a Quaranta-i-pic-Man li tocarà (a mitges amb Estupenda Woman) afluixar una pasta per pagar la festa. Això sí, l'hospital amb pàrking soterrani (de 6 milions) és guapo que t'hi cagues.

Apa, ni links ni hòsties, llegiu els diaris (per un cop que sortim...)

A qui pugui interessar

Divendres 5 d'agost, Quaranta-i-pic-Man comença unes mereixidíssimes vacances que es perllongaran 3 setmanes. La meteorologia té 2 setmanes per posar-se a lloc, o "se va a ve en un follón que no sabe donde sa metío".

No m'agrada amenaçar, i menys a Gaia, però queda dit. Càmping, piscina i cerveseta és el triunvirat vacacional, per ordre ascendent; que em puc estar del càmping, no tant de la piscina i gens de la cerveseta, però l'excusa inefable és la caloreta. Clima, tu mateix.

Algú ha vist en Camps a BCN? (es que m'han robat la bici)

Senyor lladre de bicis (sobretot de la meva),

si sap llegir (cosa que dubto), li recomano que consulti els insults que el Capità Hadoc (s'escriu així en català) i que trïi el que li faci més peça. Apliqui-se'l cada vuit hores durant una setmana i em sentiré millor. També ajudaria que tingués el detall de fracturar-se algun membre (i si pot ser el membre, millor (assumint que és vosté un home)).

Agraïnt-li per endavant els seus esforços en juntar lletres per intentar llegir això

Emprenyadíssimament seu

Quaranta-i-pic-Man

P.S.: estic preparant una triatló pel mes d'octubre. Algú té una bici que no l'hagi de menester?.

El País Valencià, terra ignota

En Camps ha dimitit (tard i malament, però ho ha fet). La pregunta és: després de mesos d'apretar-li els ous, de quin color li han quedat?.

Ara vindrà allò del sacrifici per un bé superior, per tenir una major llibertat a l'hora de defensar-se i d'altres collonades habituals. Tots sabíem que és possible comprar un polític, però fer-se tot un president de la Generalitat valenciana a canvi de quatre pams de roba... Deu ser cosa de la inflació, perquè qualsevol vicetiple (o fulanilla de la 3ª fila del cor d'una companyia de revista en gira provincial) valia (segons l'Alfredo Landa) un abric de visó.

Un tema de futur: Zaplana (estil sicilià), Camps (estil "moros i cristians) i ara, qui?

Harry Potter i les relíquies de la mort (part 2)

A veure Steve Kloves (guionista) i David Yates (director), com us ho diria, per destrossar el final del llibre i fer aquesta merda de peli no calia esperar tant de temps. Que tenieu de tot i no heu aprofitat res, que us heu passat pel forro la majoria de les subtrames del llibre, que heu reduït a anècdotes factors que ajuden a explicar coses importants, que ni tan sols han aparegut els elfs domèstics a la defensa de Hogwarts, que l'aparició/desaparició de l'espasa de Gryffindor no s'entén ( i és un tema clau), que reduïu en Neville Longbottom a un idiota amb vareta, que hi ha acudits (de pena) en moments clau...

Total, que sou uns inútils, que ha sigut com tocar-li una teta a una tia que està molt bona i al final resulta que és un tio, que quina merda nois...

A destacar el Ralf Fiennes, que fa un Voldemort acollonant.

I llegiu els llibres, que després acabeu aplaudint al cine quan no toca.

Camí de sirga (és un llibre, sí)

En Jesús Moncada va escriure sobre els darrers 100 anys de la seva vila (Mequinensa). Més enllà de les històries dels personatges (magnífics retrats), només una admonició:

- adoradors del Cabré, que celebreu els vostres aquellarres a les aules de l'Ateneu de Barcelona, en les descripcions, les adjectivacions, l'ús del flaixback, els diàlegs interiors, la creació d'atmosferes, la recreació de gresques, etc... és a dir, en tot, és molt millor en Moncada.

Que us quedi clar, si voleu aprendre a escriure, llegiu aquest fill del Matarranya i, quan us hagueu empassat la vergonya d'haver estat equivocats tants anys, reconeixereu que aquesta és la veritat.

La culpa és dels anglesos, que per no quedar-se en aquella merda d'illa envaïen qualsevol país...

Que a l'estiu fa calor, i la calor es toreja amb cervesa, i la cervesa té poders taumatúrgics per tots coneguts; els nois de "The Sun" en són plenament conscients.

Qui no s'ha dedicat mai a les 5 de la matinada a la pesca amb dinamita (previa macroingesta cervesera)?

Ai Teddy que et fotran la jubilació...

Us anava a linkar un article del diari "Ara" sobre el nostre depressiu sistema educatiu (rodolí), i, de passada, fotre una allisada als mestres; però llavors els jutges decideixen que la conya de l'SGAE ja fa prou que dura, i just quan desembeinava el sabre de tallar colls, resulta que si tens l'index més curt que el dit anular calces un pollot del 15.

Quan estigueu de mirar-vos els dits, potser voldreu tornar a la cosa dels mestres.

LINK

Trias o el perill de dir veritats...

El flamant alcalde de BCN s'ha hagut de disculpar davant l'equip de Cornellà per un comentari jocós. Els pericos també volien capar "Els Catarres" per que a "Jenifer" diuen que no els aguanten. Tenen problemes d'autoestima i els projecten en una mena de mania persecutòria graciosa per la seva mateixa estupidesa.

I que et surti un gendre perico és una desgràcia. La meva mare em perdonarà, perquè és la meva mare i perquè el seu periquisme (és perica, sí) es deu a una falta de coneixements futboleros molt severa.

P.S.: Mama, que he escrit això perquè un mandril m'apuntava al cap amb una pistola, no perquè no cregui que l'Espanyol sigui un equip de futbol de debó.

La primavera és cosa d'El Corte Inglés, però l'estiu és el Tour

Avui comença el Tour. Per Quaranta-i-pic-Man va començar la setmana passada, amb les repeticions que TDP oferia a les tardes. Donat que l'efecte narcòtic és el mateix i en l'actual contexte de crisi, no calia fer-ne una nova edició per tal de promocionar les migdiades europees.

De qualsevol manera, segueix molant veure una tropa de ionquis en gallumbos a tota hòstia en bici.

Salut i ens llevem a les 17:00.

Delirant (que no vol dir persa)

Hi ha una peli fabulosa, rodada el 1.967, que es diu "Historia de dos estaciones". El tema era la construcció d'una línia de tren. Fitxa tècnica:

Sazatornil (fabricant de barreres de pas a nivell i principal impulsor del projecte), Cassen (l'home del networking, propietari d'una casa de barrets i soci de l'anterior), Alberto Closas (com a enginyer format als USA que s'oposa al projecte per ser una bestiesa, però que s'enamora de la filla del ministre i acaba convençut de la bondat del tema per tal d'acostar-nos al nivell europeu), Mary Santpere (esposa del ministre i preocupada per la moralitat de la seva filla), Jaime de Mora y Aragón (as himself, intentant pillar el que caigui).

Aquell tren acaba de ser tancat. Era l'AVE Toledo-Cuenca-Albacete.

De com no tot està perdut o la prevalència de la civilització (o com fer un títol més llarg que el post en sí mateix, que em feia gràcia...)

Doncs sí, fa calor. Podem obviar les converses idiotes d'ascensor i fer l'única cosa raonable i ecològica per refrescar-nos?, sí?, doncs mestre, posi'ns unes canyetes, sisplau...

Cursa civilitzada o comencen a conèixer-nos

Diumenge 26 de juny (avui). 9:00 am (abans). 10 km pel davant. 26 graus, 70% d'humitat; replantejament de la cursa, és a dir, no palmar deshidratat; ho farem a 5:30 el km, per acabar al voltant dels 57 minuts. Ipod atronant "I wanna be sedated" dels Ramones. Concentració. Darrers estiraments i (com a "Star Wars") abans de saltar a l'hiperespai, alliberem tot allò que no necessitarem en els propers km. Lleugera distensió esfinteril per tal d'expulsar una certa quantitat de metà. Una mal funció dels silenciadors provoquen un sonoríssim buidat dels budells del nostre heroi. Mirades d'estupefacció, sortides en fals i aquí no ha passat res.

Per cert, és el primer cop que a l'acabar una cursa en lloc de gatorades i altres merdes infectes, donen cervesa (dues, per ser exactes). El paquet de detergent pel rentavaixelles continua en estudi.

Longo de Lesbos i no, això no és el pornotube

Amb l'autoritat que em dóna haver llegit el 20% de les novel·les de la Grècia clàssica, us porto "Dafnis i Cloe". Novel·la arcàdica i pastoril, que és filla directe de la tradició de Virgili; podem parlar de la primera obra bucòlica i que obre la tradició europea en aquest sentit, bla, bla bla, bla, bla, bla,....

Que la realitat és que Corin Tellado va fer un viatge en el temps, aturant-se al s.II a.C. (abans de Crist, no a cagar, que esteu malalts), que tenim dos adolescents en zel als boscos de l'illa de Lesbos, pirates, rics despistats, pobres despresos, déus voyeurs i intervencionistes i vaques molt llestes. Total, són 110 pàgines. Llegiu-la, que pel proper sopar amb "gafapastes" ja teniu tema súper cool.

P.S.: llegir-se el 20% de les novel·les clàssiques té un cert truc. Només se n'han conservat 5.

Món digital o l'estranyesa de tot plegat

A veure, si no comprenc com un sms enviat des de l'altra banda del món és capaç de trobar el meu mòbil, com voleu que entengui que aquest blog tingui més seguiment des de Corea del Sud, Rússia i els USA que d'Espanya?. És que hi ha més catalans a Seul o Moscou que a la Barceloneta?, alguna pista? (si algú d'aquests països em contesta li dedico un post, va vinga).

Estupenda Woman suggereix que potser usen aquest blog per practicar el català.

Doncs sí que esteu fotuts.

Pensament lateral o vull unes olivetes

Quan un gos pastor (el meu jove padawan) vigila un ramat, no té cap problema, i a més, disfruta. El merder ve quan el ramat (de tres caps) es divideix en dos grups. Llavors arriba el pànic, què fer?. Quan el ramat (la Wonder Family) va adonar-se de l'absència del pastor, va procedir (amb precisió militar (ja sé que és un oxímoron, però l'expressió mola)) a dividir-se i iniciar una recerca sistemàtica de l'individu en qüestió. És a dir, Quaranta-i-pic-Man per una banda i Estupenda Woman i Mini-jo Girl per l'altra. Retrobats al cap d'uns quants km, a algú se li acut que el padawan desaparegut pot haver pensat que és l'hora del vermut, i el vermut el fem a casa, doncs a casa.

I sí, el noi era a la porta de casa. Tan córrer per res.

P.S.: ara no es separa de nosaltres ni que el matin.

Otra vé la prueba del alcohol o ni la Infanta Helena és tan tonta

Mentre CiU i PP aproven els pressupostos del nostre país (després d'assegurar-nos que no es tornarien a ficar al llit), l'Alicia Sánchez Camacho (Alicia sense accent, en castellano, coño!) demana que al seu fill no el sotmetin al patiment regionalista de l'ensenyament en català, emparant-se en algunes setències del tribunal superior (que no Suprem). M'hagués agradat veure la cara del President Mas mentre la seva partenaire de felacions sempre negades s'abraçava amb els (anava a posar cabrons, però ho deixaré en blanc) de "Convivencia Cínica Catalana".

Per cert, en Boadella torna al Nacional (teatre, no front, que aquest no l'ha deixat mai).

Algú necessita algun altre exemple de qui és la dreta i per on es passa els nostres drets nacionals?

P.S. si més no (por lo menos), en Pujol (el Pujol) feia riure (hacía de reir) justificant el seu roc a la faixa (comiendo de rodillas a cambio de nada).

Els convergents sou idiotes (perdó, volia posar innocents, o naïf...)

Exemple o deixar que t'estomaquin

Segona temporada de futbol dels equips de pares de les escoles del Poblenou. És a dir, un grapat de respectables pares de família en calça curta emulant els Messi i cia. Més preocupats per passar-ho bé i evitar incidents desafortunats (infarts i altres inconvenients), l'equip on juga Quaranta-i-pic-Man afrontava ahir el partit final, on defensava el títol aconseguit l'any passat. Esposes i companyes, amb la canalla a la graderia. Un mal partit el té qualsevol i perdem. Però als nostres fills els oferim un exemple de vida: no caiem en les provocacions físiques i verbals dels altres honorables pares de família. No ens en faltaven ganes, però no ens podíem liar a hòsties amb els nens mirant.

Acabat el partit, felicitem els guanyadors, que es dispersen (cadascú per la seva banda). Nosaltres ens acomiadem de les famílies i anem (contents) a allò que ens fa sortir de casa per jugar a futbol: el tercer temps, que entre pintes i frankfurts es perllonga fins les 2:30 de la matinada.

Conclusió: som un equip, i ens agrada (mooolt) la cervesa.

Us en devem una, i nosaltres no fallem... (Pep dixit)

Estaveu avisats o les coses de l'intenné

El diari Ara, El Periódico, RAC1, etc... Tots van plens de com molen "Els catarres". Però aquí us ho vaig dir abans. Apa, que quedi clar que la meva és més gran.

Visca la "Jenifer", els xarnegos i que als de PxC els hi posin de banda sonora cada nit.

Ite missa est.

Coses més divertides que caminar sobre brases

Si sentiu el "Corren" dels Gossos (versió amb Macaco) i us convulsioneu com possesos i els vostres propis vòmits us impedeixen apagar la ràdio, si el retorn dels "Sopa de cabra" us fa valorar el suicidi com una sortida digna, o potser considereu l'homicidi en massa com una resposta adient, si els "Antònia Font" (que tenien gràcia) us semblen excessívament marcians (i a més us costa entendre el mallorquí), si "Els amics de les arts" doncs home, psé.. no perdeu l'esperança. Si els "Manel" (que molen) haguessin tingut desafortunats encontres amb drogues caducades el resultat serien "Els catarres". Escolteu, atentament, el seu hit "Jenifer".

Ja res serà igual.

P.D.: dissabte dia 11 del corrent actuen al meu poble, Moià, i l'entrada és gratis.

Que després diguin que no tenim sentit de l'humor.

www.elscatarres.com

Modern Family o no som tan extranys

Dimarts a les 22:00. Neox, que és una cadeneta d'aquestes de la TDT. Una sèrie que es diu "Modern Family" i no és de dibuixos.

Una família que consta del pare (casat per segon cop amb una colombiana model "pericón" que té un fill preadolescent), la seva filla (casada amb un tipus molt naïf, tres fills, i que té rampells neuròtics), i el seu fill (advocat gai, que viu amb una reinona de 140 kg, ex-jugador de futbol americà, i que tenen una filla xinesa). Humor inteligent i amb parades dels actors que es posen a parlar a la càmara explicant-nos detalls de la història).

Valor afegit: a cada episodi apareix un actor molt conegut fent algun secundari més estrambòtic que els protagonistes (p.ex. aquell que sembla el Christian Slater però que no l'és, si home, el de "America X", cony, o l'altre, el que té cognom italià que no és el De Niro, sí, que feia de pasma als "Usual suspects" i surt a mogollon de pelis de secundari, sí...).

Doncs això, a tope coneguts.

Delenda Carthago o quines coses passen

Cursa de muntanya, la primera per en Quaranta-i-pic-Man. 7,5 km pujant i baixant muntanyes per corriols gairebé invisibles, sota la pluja i sobre el fang (a vegades dins el fang). No sabent què esperar, el nostre heroi es conforma amb acabar i no fer el ridícul.

Acabar, fet.

Evitar el ridícul, fet.

Classificar-se en el "Top ten", fet (i érem més de 10 corredors, capullos!)

3er classificat de la seva categoria. Tal com sóna. Desè de la general. Sense paraules.

Algú s'anima a venir a la propera?.

Compulsions o nen, caca.

Ionqui. El jove Padawan de Quaranta-i-pic-Man és ionqui. I com a addicte no entenem el consumidor de substàncies psicotròpiques, si no el consumidor compulsiu, que és incapaç de moderar el seu comportament tot i saber que està mal fet i li resulta perjudicial.

La Wonder Family està astorada, rumiant sobre les mesures a prendre.

N.T.: al meu gos li encanta menjar-se merdes humanes (que individuus que qualificaria de fills de puta, guarros i cabrons, però no ho faré, dipositen en espais públics) que troba en els passejos pel parc i la platja. Sap que no ha de fer-ho, però ho fa.

Nano, acabaràs amb morrió.

Blau i grana són els colors...

Gran, alt, gros, descomunal, desproporcionat, monumental, ciclopi, excepcional, desmesurat, gegantesc, gegantí, enorme, grandiós, extremat, immens, immesurable, piramidal...

És a dir,

COLOSSAL

FC Barcelona 3 - Manchester Utd. 1

I que consti que els anglesos van fer el que van poder.

O tempora, o mores... o per què et penses que són pasmes?

Si el primer dia com a conseller en Felip Puig va aparèixer al "Polònia" amb un bat de beisbol, disposat a restablir l'ordre, de què us sorpreneu? de que no hagin apallissat els perroflautes abans?, de que només hi hagi 90 ferits?.

Això sí, l'excusa és grandiosa: els hippies fan pudor i calia rentar-los, i la roba bruta, quan es renta a la manera tradicional, s'apallissa amb una fusta. I la tradició és de dretes, no? i Convergència és tradicional, no? doncs és normal que Convergència (tradicional i de dretes) es dediqui a ostiar peluts, pollosos i pobres en general.

Que se us ha d'explicar tot, cony...

Almogàvers o tradueix com puguis

E així fou, que quan nostro rei i senyor manà repòs a les mesnades, perquè foren molt cansats d'occir infidels, apoderar-se de grans tresors e desflorar donzelles, s'avorriren. E lo rei, amant pare de sons homens, els proposà un entreteniment que alleugés ses ànimes i alegrés sons cors.

E així fou com aprengueren les llengües forànees que els calien per tal d'envair terres ignotes. E tots los homens guardaren a lo seu cor aqueix missatge diví:

http://www.elmundo.es/traductor/

Proveu amb "Mi coche se ha averiado". Hi ha coses que són molt bones, però aquesta s'acosta a la perfecció.

Faig constar que l'autoria intelectual correspón a l'Ivan, seguidor d'aquest blog, cosa que no servirà d'atenuant en futures reclamacions judicials.

El carter sempre truca dues vegades o la vida és una tòmbola

Llibre curtet. Del senyor James M. Cain. Amèrica (del nord) anys 30. Un perdulari, un imbècil i un putó curt de gambals. Alcohol, sexe i problemes amb la conducció de cotxes. Ras i curt, el perdulari arriba al xiringuito de l'imbècil, tarda dues pàgines en tirar-se el putó, 20 en pelar l'imbècil i 100 pàgines més tard teniu la solució.

No he vist la peli, així que puc assegurar sense dubtar que el llibre és molt millor. És un llibre francament bo, però no sé si és garantia de res, ja que no vaig suportar "El guardià al camp de sègol" ni "A la carretera", dos altres clàssics de la literatura americana.

Per cert, el perdulari és alcohòlic i al putó li agrada que l'ostiin.

4.000 o que poca feina teniu

4.000 visites!!!.

Us en donaria les gràcies, però si no sabeu llegir...

Indigneu-vos o això ja va passar

Pels nostàlgics i per els qui no havien nascut el 1.974. Ja que a la plaça Catalunya de Barcelona han fet clavells grocs per llançar-los si els Mossos comencen a repartir hòsties, aquí va un enllaç:

GRÂNDOLA, VILA MORENA

No és un prodigi de ritme, però mola bastant.

Indigneu-vos o n'estem fins els collons

Tenim raons sobrades per estar-ne cansats. I jo tinc una feina i el futur més o menys embastat. Però tinc una filla (que seran dues) i elles patiran la nostra incapacitat per engegar a la merda un sistema odiós controlat pels de sempre. Doncs és qüestió de no rendir-se, d'indignar-se i de lluitar. Si sabés com arreglar-ho...

Si seran mamons, que ressuciten en mi el marxista revolucionari de fa 25 anys...

Esca demoníaca o mira, mira

Un tio es passeja per Barcelona oferint dues entrades per Wembley a 10 euros. Són autèntiques, i li costa un colló vendre-les. Resulta ser una campanya d'Opel. En Russinyol i en Casas, fa cent anys i pic (escaig en culte) van intentar vendre duros (3 cèntims pels nascuts al s.XXI) a quatre pessetes (3 cèntims pels nascuts al s.XXI, o sigui, absurd), i no en van vendre cap.

Les coses no canvien.

P.S.: a la parella que finalment va comprar-les, us en dono 20 per peça.

(El que s'ha de fer per arribar a les 4.000 visites...)

Coses que no s'entenen o la teoria de cordes

Una vegada una ànima voluntariosa va (intentar) explicar la teoria de cordes a Quaranta-i-pic-Man. El nostre heroi hagués pagat per veure's la cara (una barreja entre astorament i què hi faig a Júpiter). Doncs tal faràs, tal trobaràs. Estupenda-Woman va fer una pregunta fàcil a primer cop d'ull, però més enrevessada que la teologia de la secta Moon: "Per què el Barça actual és millor que el Dream Team?". Inspiració profunda, argumentació en ordre, mirada amable, som-hi:

perquè juguen més ràpid,

perquè els extrems pressionen a la banda quan es perd la pilota,

perquè el porter juga com a lliure,

perquè el davanter centre es situa endarrerit, provocant la sortida dels centrals i creant espais per la segona línia,

perquè els laterals juguen a camp contrari,

perquè en Xavi s'escora a la dreta, deixant espai a les pujades dels centrals,

perquè en Xavi és millor que el mateix Guardiola,

perquè l'Iniesta és millor que en Laudrup,

perquè en Piqué és millor que en Koeman (i es trusca la Shakira),

perquè en Valdés és millor que en Zubi,

perquè en Villa és millor que el Hristo,

perquè és millor no comparar en Busquets amb el Bakero,

perquè el Guardiola és MOLT millor que el Johan.

Amb el segon badall d'Estupenda-Woman, queda entés que cal un argument definitiu, clar, concís,

perquè tenim en Messi.

I ja se sap, fills meus, perquè la teoria de cordes és teoria, i jo he vist jugar aquests nois.

Lògica difusa o la teoria del caos

Tenim amics (A). Tenim enemics (B). Les A de les nostres A, també són A per nosaltres. Les B de les nostres B, B nostres. Fins aquí està força clar, no?. Però, quan una A nostre és una A per una de les nostres B, aquesta B, passa a ser A per nosaltres i B per les seves antigues A?. L'única cosa clara és que les antigues A de la nova nostra A segueixen sent B per nosaltres. Doncs aferreu-vos a això, perquè si no, ens passa que el TC (formerly B) passa a ser A (efecte BILDU), convertint la seva estimadíssima A (PP) en la seva aferrissada B.

Sort que les antigues A's del nou B (per ells, que per nosaltres ara és A), no tenen ni memòria ni vergonya (torera, una altra de les seves A, B per nosaltres).

Per cert, si algú torna a canviar de vorera, que faci el favor d'avisar abans, que intentaré evitar una altra liquació cerebral com la d'aquests dies.

I si no s'ha entés, a la Rahola tampoc se l'entén i li rieu els pets.

Espai-temps, Einstein, relativitat o amb dos collons

Que la crisi és culpa de l'hora, a veure si ho enteneu, home. A Samoa ja se'ns han avançat, sempre fem tard.

MIREU AIXÒ

(encara que la font sigui molt cutre)

Clàssics o abans tot era millor

Gràcies a l'autoritat competent, les campanyes electorals es converteixen en una cosa molt semblant als cines de reposició. I tots som addictes a certes pelis (no em canso de veure la saga "Star wars"), doncs arriben les eleccions i apareix una altra icona: José María Aznar (L'Espe s'hi assembla,però no és el mateix).

La frase del dia: LINK

Disfruteu, canalla.

Coses que val la pena fer

Quaranta-i-pic-Man es va mullar anant en moto a l'estadi. Es va mullar assegut a la 3ª graderia del gol sud. Es va mullar tornant en moto a casa. Es va menjar un entrepà força deficient amb cocacola, a peu dret. Va permetre contactes inadequats per part d'altres éssers humans (sense presentació formal prèvia). Va ingerir tres cerveses post-matx (cridar fa molta set). Va dormir escassament cinc hores i s'ha llevat d'un bon humor insultant.

Gràcies Mourinho, de debò, moltíssimes gràcies.

Un regal, de cor, com es fan els regals:

Res passa abans de moda que els intents de ser polèmic.

Que la teva ma esquerra no sàpiga el que fa la dreta...

Apa, ja tenim debat moral: carregar-se en Bin Laden, és justificable?, no se l'hauria d'haver detingut i portat al TPI?. En un món de fades, sí. Al món real, creiueu que els belgues l'haguessin volgut a una de les seves presons mentre se'l jutjava?. O que els americans haguessin acceptat que se'l jutgés amb garanties?.

Doncs no. A més, ara haurem de sentir l'amic Josemari atribuïnt-se algun mèrit. Sort que el president dels USA és l'Obama i no en Bush fill (encara que ara, a l'Osama, se li'n fot que sigui).

L'enemic número 1 ha caigut. Turnomàtic: "Qui és ara?".

No us perdeu l'oracle:

Aprendre a aprendre o gent que sap el que diu

Conferència "Aprendre a aprendre". Molt entenedora, i és fàcil veure-s'hi reflectit. Per què no apliquem les coses que aprenem?. La resposta la podeu trobar a les conferències de la Gemma Nafria. Per la meva part, he aprofitat aquesta xerrada per aplicar els meus coneixements teòrics sobre vi (tastets i altres coses) i he comprat un Montsant, criança del 2008, de nom "Dairo", per escassos 3 euros. La garnatxa y la syrah que porta valen molt més que això.

Aprendre a aprendre. Més detalls a seu blog

Per a que després digueu que aquí només escric collonades.

Parole, parole, parole...

"Res és tan difícil com no enganyar-se"

Real Madrid 0 - F.C. Barcelona 2

Wittgenstein dixit

Reptes al límit o IKEA

La darrera coalició d'homes lliures (pocs, però decidits) fa front a la dicotomia final: vèncer o desaparèixer sense deixar rastre. Les mirades decidides, el gest adust, la panòplia disposada. És el moment de prendre la primera decisió, fonamental, crítica: "Estrella o Moritz?". La llauna groga presidirà, com un far, la desigual lluita.

Del paquet pla (prodigi de l'enginyeria industrial) apareixen les forces del mal, ocupant el camp de batalla com un sinistre exèrcit. Es consulten els oracles, que aconsellen encaixar el suport "Bisdringuins" a la pletina "Ridiculus", emprant com a fixació els "Absurdix". Inviable. Consell d'emergència. Pla B. Reencaixades les peces, apareix una forma reconeixible. Congratulacions entre els participants, l'Enemic ha caigut. Però una veu sàvia adverteix "Per ser una calaixera, té molta pinta de tamboret". Estorades, les forces del bé, es reagrupen, contraataquen i, per fi, sorgeix d'entre les runes del combat una forma calaixeril. Els esforços no han estat debades, però el preu pagat ha sigut enorme, nombrosos cadàvers de la infanteria "Moritz" pavimenten els camps, fins més enllà de l'horitzó. Victòria, però amarga. L'Enemic, no complertament derrotat, espera amb la seva darrera creació infernal: la prestatgeria "Billy", batejada així en honor d'en Phil "Veu de garsa afònica" Collins, altaveu dels inferns que esperen la següent confrontació.

"Memòries d'Adrià" Marguerite Yourcenar

Com que això es diu "Coses per llegir", doncs una de llibres.

Aquesta senyora era una belga que vivia als EEUU i que es feia amb la Virginia Woolf, en Henry James, traduïa en Kavafis (sí, el grec aquell del "Viatge a Itaca"), cosa que òbviament, vol dir que parlava grec que t'hi cagues (acudit).

Va fabular sobre com haguessin sigut les memòries d'un dels grans emperadors romans (successor de Trajà i precursor d'Antoní i el gran Marc Aureli), l'home que va construïr un envà del mar d'Irlanda al mar del Nord, tot per a que els escocesos no emprenyessin (encara no havien inventat el whisky i s'avorrien (d'acord, Ivan, van ser els irlandesos, però això només ho sabem tu, jo i algun altre borratxo estilós)).

Un tio que parla de com es gestiona un imperi mentre pensa en sodomitzar el seu amant adolescent, i que no té inconvenient en trinxar nacions senceres per aconseguir-ho (gestionar l'imperi, que el sodomita ho era voluntàriament).

Doncs això, que val la pena, i ara que s'acosta Sant Jordi...

Impromptes cerebrals,o aarghhhh!...

Lloc: oficina del DNI.

Intèrprets: Quaranta-i-pic-Man, Mini-jo Girl i 3 extres.

Situació: renovació del DNI i el passaport de Mini-jo Girl (els papers sempre en ordre, que un dia has de sortir corrents i llavors s'agraeix ser un obsès d'aquestes coses).

Acció: a Quaranta-i-pic-Man se li apareix un funcionari de la "Policia Nacional" (la d'ells, clar), li pregunta si el pot ajudar i, EL NOSTRE HEROI ES FOT A PARLAR EN CASTELLÀ!!!!!. Xocat, com si hagués vist "L'exorcista", s'asseu.

Remat: quan el funcionari policial és interpelat en català, RESPON EN CATALÀ!!!!.

Epíleg: un heroi traeix la seva cultura, total perquè un paio porta pistola.

Remat (format xilena al paladar): per obtenir dos papers que diuen que Mini-jo Girl és española (sí, amb Ñ), he hagut de pagar 35,20 euracos. Cagun la puta crisi...

Doncs sí, un matí rodó.

Cervells d'oferta, o algun psiquiatra a la sala?

El tag més habitual d'aquest blog és "Coses que passen". Doncs avui hauria de ser "Coses que no m'havien passat mai". Escenari: cursa dels Bombers (que si algun dia desitjo que un home fort, valent i decidit m'abraci i em xiuxiuegi "no passa res" sigui en un incendi...). Diumenge, gairebé 25 graus. Vinc de córrer com el puto amo a la del Corte Inglés. Bones sensacions. Pas als km 2,5 i 5 en temps gairebé calcats a la meva millor marca de 10 km. Cames responent. Pulmons sobrats. Cor tranquil. Al km 7 m'agafa una mena de pànic escènic. Se'm fa molt llarg, noi, no vull seguir. El cos funciona, però el meu cervell (que m'ha fet seguir corrent altres vegades quan el cos em deia que no) em vol fer parar. Paro. Camino 500 metres. Torno a córrer, la resposta neuronal és la mateixa: "para i vés-te'n a casa". Paro, camino i torno a córrer. El cos decideix fer cas omís del cervell i acabo la cursa (temps de merda, però per sota de la hora igualment). Acabo sense estar cansat i amb el cap fet un batibull d'idees contadictòries. Què ha passat?. Doncs no vaig sopar pasta, no em van venir a animar ni Mini-jo Girl (amb febre) ni Estupenda Woman (d'infermera de Mini-jo Girl).

Conclusió: sóc un exhibicionista. Si sé que la Wonder Family no em mira, no m'esforço.

Epíleg: diumenge vinent, al circuit de Montmeló (sí, el dels cotxes), hi seran. M'hauré afartat de pasta i deixaré el cervell a la guantera del cotxe.

In vino veritas, o embriaguesa educativa 2

Quaranta-i-pic-Man no sap dir que no, i quan un amic reclama el seu ajut per afrontar dilemes fonamentals de la vida, encara menys. Recaptada la seva alcohòlica sapiència en un tast de maltes a cegues (de whiskies, no dels naturals de l'illa mediterrània), s'hi va entregar a fons. Extraordinaris 6 maltes tastats sense saber-ne el nom, i a pèl (és a dir, vestits, però sense sopar). Diners ben gastats i moltes cosetes apreses que no penso compartir.

Conseqüència: la moto es va quedar a la porta del garito. No anava cuit, però els alcoholímetres, segurament, haguessin discrepat de tan agosarada afirmació.

Doncs salut, visca el malta i les reunions de pendons desorellats camuflades de cultura.

Dades bàsiques, o marcant paquet

Per valorar les coses en la seva mesura:

de 58.847 participants, classificat el 2.467,

posició de pas a l'Estadi: 2607,

posició de pas al km 10: 2549,

posició final: 2467.

És a dir, apretant com una bèstia parda fins el final.

Alguna pregunta més?, doncs dimarts entrenament a la Mar Bella a les 6:15 (si és que hi ha collons).

Avui és diumenge, doncs a córrer

Crono: 59:32. Recordem a l'estimat públic que eren 11 km i no els 10 de rigor. Equivaldria a un temps de 54, més o menys. Hem pujat Montjuïc, per tant, un parell de kilòmetres en pujada i més lents. Conclusió, a punt per la Bombers en menys de 50'. Objectiu acomplert.

A destacar que Estupenda Woman i Mini-jo Girl han acabat la cursa. La Wonder Family ho ha fet.

Bon vermut.

Preparatius, o la cursa és diumenge

Samarreta triada (la bona, la de la sort). Sabatilles ok. Dorsal recollit. Itinerari estudiat. Cursa visualitzada. Xip a punt. Glàndules suprarrenals bombant adrenalina. Altres glàndules bombant altres hormones. Meteorologia adient en proves (22 graus, mola bastant). Nervis temperats (si foren cordes de violí, seria un "si bemoll", més o menys). Bateria de l'iPod carregada. Llista de reproducció programada, ska, punk, alguna coseta de heavy i pop espanyol dels 80. Que no hi ha res en català, sí, sí que n'hi ha. El que no hi ha és Raimon o Lluís Llach, que per córrer, doncs no.

I només una pregunta, com s'ho faran Estupenda Woman i Mini-jo Girl per aguantar-me fins diumenge?.

Escola de Jedis, o nens, a fer esport

I no és bonic que la canalla jugui?. No sé si l'escola de Jedis que s'acaba d'obrir a Xile es dedica exactament a això, però no em digueu que no mola bastant.

Jedi badminton

Ja no hi ha aprenents com abans, o gent jove, pa tou

Si bé Quaranta-i-pic-Man va utilitzar tots els seus recursos en demostrar al seu jove padawan humà qui és el més fort, no esperava que li durés tan poc. Una inoportuna fractureta en un dit del peu ha deixat en res els entrenaments d'aquesta setmana. O això és el que li han dit (el de la reunió segueix reunit). Per tant, el nostre heroi castigarà el seu cos en solitari un altre cop (bé, amb el gos, que torna a córrer).

Tant buscar companys d'entrenament per intentar anorrear-los immediatament per poder queixar-me, resignadament, que ningú vol venir.

Sóc una paradoxa ambulant.

Per cert, Estupenda Woman i Mini-jo Girl han confirmat la seva participació a la cursa d'aquest diumenge. El cosmos està salvat.

10 d'abril, o vés a votar el que et surti dels collons

"No és vinculant", "no serveix de res" i un llarg etc de gilipollades de presumptes demòcrates. Em sap greu semblar en Laporta, però "muchos dicen que son demócratas pero no lo son". Quaranta-i-pic-Man té el costum de contestar quan li pregunten, i el 10 d'abril li fan una pregunta: volem ser un país normal, un estat?. El nostre heroi no s'ha amagat mai i dirà que sí. Això sí, ho farà després de pulveritzar la seva marca personal dels 10 km a la cursa dels Bombers. Més ben explicat, amb gent força més guapa i el·loqüent, ho trobareu aquí:

ENLLAÇ

Quines ganes tenia de dir-ho, cony...

Primavera, que en llatí vol dir "primer estiu" (de res)

Arribada la primavera astronòmica. Calendari de curses a tope. Entrenaments a dojo. Pluja i fred. Toca't els collons. No hem quedat que és el "primer estiu"?. Doncs deu ser com que és nou li falta pràctica. Quaranta-i-pic-Man, després de deixar-li clar al seu nou padawan la jerarquia (8 km rapidets (a 5:30min/km) posant bona cara) se sent en forma. Divendres un altre cop, convidada general a qui vulgui, a les 6:15 a la platja de la Mar Bella. Ah, i si busqueu una excusa per no venir, que sigui bona, que un que jo em sé va al·legar una reunió per no venir (paraula).

Com seguir un profeta, o la pressió del lideratge

Quaranta-i-pic-Man medita. No, no fa la migdiada, es situa en el nou escenari atlètic que s'obre davant seu. Acostumat a les solitàries sessions d'entrenament a les 6:30 am, només acompanyat pel seu jove padawan caní, ara s'enfronta a un fet ignot: té un seguidor (humà, per més detalls) que l'acompanyarà a córrer. Així van començar Zoroastre, Buda i Crist (bé, aquest darrer en tenia 12, però vist el resultat més li valia que haguessin sigut 11). El nostre heroi se sent ratificat en el seu raonament: anar a córrer pel matí no és cosa d'un boig, ara, si de cas, és cosa de 2 bojos. Però amb la satisfacció que aporta arrossegar seguidors s'hi barreja el temor de tot dirigent, la traició que, esmunyedissa i cobarda, habita els cors dels deixebles. Segur que vol descobrir els secrets, posar-se mazas de la muerte i guanyar-lo a la primera ocasió que es presenti.

Però Quaranta-i-pic-Man, emparanoiat com un sàtrapa qualsevol, ha descobert els plans del suposat aprenent i ha pres mesures: intensificació dels entrenaments i a veure qui és el guapo que l'atrapa. Si més no, té l'arma definitiva: 5 anys més. Si resulta derrotat, és normal, ets més jove. Si preval, ni us explico la conyeta que haurà de suportar l'imprudent.

Max mix, o remena nena

Si aquí, els Teatre de guerrilla van convertir les converses de casino (de poble, no de Las Vegas) en art dramàtic (una mica a l'estela de Faemino y Cansado, però igualment bons), a Austràlia un altre tercet m'ha deixat acollonit. Segueixen una mica el patró físic (el lleig, el gordo i el nyicris) i tenen un sentit de l'humor equivalent. I què fan?, doncs demostrar que una enorme quantitat dels èxits pop dels darrers 40 anys (Beatles inclosos) estan composats amb 4 acords. Sí, 4, és a dir que aquells que pensin que 7 notes són poques per fer música que es mirin aquest video

CLIQUEU AQUÍ

Non bis in idem, o si naciste para martillo...

Quaranta-i-pic-Man observa l'exterior amb indiferència. Aquesta vegada sí que no. S'ajusta la cobertura exterior, aferma els peus, inspira profundament i es concentra. Avui no, n'ha aprés. Es llença a l'exterior decidit, inicia un eslàlom frenètic, esquivant iaies armades amb paraigües que ocupen els sotabalcons, bassals que, abruptament, s'obren sota els seus peus, desaigües que descarreguen el seu contingut amb letal precisió... Tot i això, el nostre heroi aconsegueix arribar a l'entrada del metro raonablement sec. Línia 1, 3 parades; enllaç Línia 2, 4 parades; enllaç Línia 4, 4 parades, sortida a l'exterior. Moviments felins per evitar l'aigua. Un semàfor, coordinació de trajectòria amb el verd, dues fintes, paradinha, saltet de bassal... s'entrelluca la porteria de casa... un esforç més... i... un Seat Ibiza vermell aixeca una cortina d'aigua (que a nivell estelar seria insignificant, però suficient per xopar un vianant) que deixa el nostre heroi fet una sopa. Tanta lluita per no res... Derrotat, però no vençut, Quaranta-i-pic-Man arriba a casa (amb els gallumbos xops).

Mesures a prendre: deixar el frenadol a mà, refrescar els renecs en arameu per la propera pluja, assajar la cara "moriré en silenci si no em cuides" per quan arribi Estupenda Woman.

Dedicat al Capità Spiff, el més gran dels súperherois:

Setmana blanca, o "dame argo"

Gràcies a la setmana blanca, Quaranta-i-pic-Man i Estupenda-Woman han descobert l'utilitat del temps de Plank. Donada la no disponibilitat de casals a preus d'aquest univers, han posat en marxa una operació logística consistent en la col·locació de Mini-jo-Girl en els diferents àmbits familiars sense abusar (o sense que es noti) d'avis, tiets i qualsevol adult que es posi a tiro. La culminació ha arribat avui, amb l'utilització combinada de fins a tres cangurs en l'espai de quatre hores (l'estona que ha estat amb mi al despatx no computa).

Senyor ex-conseller Maragall: li volem transmetre des del fons dels nostres cossos (concretament entre la pròstata i l'escrot pròpiament dit) l'agraïment per haver-nos proporcionat l'experiència que ens ha permés veure fins a on som capaços d'arrossegar-nos per demanar ajuda.

Doncs això, moltes gràcies, i expresions a la seva senyora mare...

Compartir gustos, o l'hecatombe moderna

Quan el 29/11/2010 us recomanava el llibre "Una lectora poc corrent" us deia que s'acabaria posant de moda, que l'havieu de llegir per poder opinar abans que ningú, doncs ja està, el desastre ha caigut sobre meu. Es posarà de moda, sí, per recomanació de l'ínclita Espe Aguirre (sí, la dels mitjons). Quaranta-i-pic-Man està desolat, com un gal a qui a caigut el cel damunt del cap, compartir gustos (ni que sigui literaris) amb ella...

La gimnàsia i la magnèsia, o som així...

No em direu que no canviarieu els pneumàtics 6 cops al dia.

Proselitisme fanàtic o si la Rahola fes cine...

Propaganda mormònica a TV3, format telefilme en dues entregues. A favor d'aquests pirats, la poligàmia (masculina, per suposat); en contra, el fet d'estar pirats. No sé si la sra. directora sap què fan els seus nois el cap de setmana, però molaria veure com penja dels tegumens reproductius el responsable d'haver emés aquesta aberració fílmica.

Per sort, a la 1 fan una impagable peli amb el Tony Leblanc, Antonio Ozores, Manolo Gómez Bur i cia. Això és cine com Déu mana, catòlic, apostòlic i romà i no la merda heretge de TV3.

Què?, sí, un altre cigaló, plis...

El dia de la marmota o l'imperi contraataca

A la part superior esquerra d'aquest blog hi ha un buscador. Poseu "carnaval" i fareu un viatge al passat, concretament al 15 de febrer del 2010. Doncs subscric lletra a lletra el que s'hi diu.

Ja ho diu la tornada d'aquesta merda (perdó, cançó)

Apa, fins l'any que ve.

Per guanyar al Trivial, o collonades diverses

Doncs resulta que hi va haver un 30 de febrer. Al s.XVIII. A Suècia. Perquè es van fer un petit embolic al canviar el calendari julià pel gregorià i els va sobrar un dia. Doncs 30 de febrer i avall. Va ser el 1712, que devia ser quan a Suècia hi manaven mediterranis, perquè si no no s'explica una "txapusa" d'aquest tamany. L'evidència? AQUÍ.

Un altre dia us explicaré el calendari revolucionari soviètic (de 1930 al 40) amb mesos de cinc setmanes de 6 dies; si tot plegat (12 mesos x 5 setmanes x 6 dies) suma 360, què va passar amb els 5/6 dies que falten?, els van enviar a un gulag per contrarrevolucionaris?

La solució, un altre dia, si em ve de gust.

Decadència o tot passejant el gos

Quan fa un dia maco (encara que siguin les 8 del matí), a Quaranta-i-pic-Man li agrada passejar el gos acompanyat d'Estupenda-Woman, tot just després de deixar Mini-jo Girl al cole. Però arribant a la platja, apareix una morenassa espectacular (amb una gossa enorme) que, amb un somriure, diu "Hola, Macallan" que no és altre el nom del meu gos. Quan els gossos s'han saludat, un breu "Adéu" i, apa, a seguir caminant. Fa sis anys tenia un nom, llavors vaig passar a ser el pare de Mini-jo Girl i ara sóc el qui passeja en Macallan. Fet el raonament, Quaranta-i-pic-Man observa que Estupenda-Woman fa esforços per no riure, mentre diu "Així no m'has hagut de donar explicacions...".

Doncs, collons, gairebé preferia haver hagut de donar explicacions...

Óscars o ja no hi ha actors com els d'abans

En Jess Franco i l'Ann Hataway navegaven com podien per la cerimònia dels Oscars i va aparèixer en Kirk Douglas i, en 3 minuts escassos, es fa l'amo de l'escenari. Memorable. Busqueu-ho al YouTube, que val la pena.

Per cert, amb 91 anys i afectat per una embòlia fa 15 anys, s'entén perfectament tot el que diu, i no com la majoria d'actors espanyols, que sembla que van aprendre a vocalitzar mentre menjaven donuts.

Nota: m'agrada (molt) com veneren les seves llegendes els ianquis.

Si insultes l'enemic del meu enemic, o a la contra

Quaranta-i-pic-Man ja no té manies i, per tant pot dir en veu alta que qualsevol menystingut/insultat per la Pilar Rahola es mereix ser escoltat/llegit. I no només això, es mereix ser llegit/escoltat amb molta atenció, perquè aquells qui són desqualificats per tertulians de "La Noria" (presentat per Jordi "la palmera" González) guanyen prestigi pel simple fet de ser-ho. I, per afegir llenya al foc, quan la Rahola parla d'un musulmà moderat (qui diu Erdogan, diu Ramadan), fins i tot en Netanyahu té vergonya aliena. Doncs el focus d'atenció actual es diu Tariq Ramadan, nét del fundador dels "Germans Musulmans" a Egipte, erdoganista i intel·lectual a l'europea. Cal escoltar el que ens diu abans de censurar-lo, com jo no diria mai que la Rahola és una desquiciada al servei de la pitjor idea d'Israel sense haver-la escoltat/llegit (que ho he fet)...

Conciliació o el teatre de l'absurd

Conciliació: Acció de conciliar-se.

Conciliar: Fer compatibles, sense violència, coses contradictòries.

Quaranta-i-pic-Man i Estupenda-woman han exhaurit tots els seus súperpoders en el (va) intent d'aplicar el concepte en la guarda de Mini-jo Girl durant la setmana blanca. La seva culpabilitat és evident, a qui se li acut que tots dos treballin en aquests moments?. Solució Maragalliana (sector Ernest): anar a esquiar. Incovenient insalvable: una setmana de vacancetes patilleres surt per una pasta. I ara, què?

Dues opcions:

- esperar que un cataclisme còsmic provoqui un hàbil plegament espai-temporal que ens porti directament del 6 al 12 de març (i aquí no ha passat res),

- abusar dels avis (que és molt lleig).

Podríem, potser, estudiar el model dels nostres veïns del nord, però, no home, que això seria copiar i aquí ens mola inventar...

El talent normalitzat, Manel

S'agafen històries quotidianes, es troba una veu original i s'hi aplica una música exaltadora (posaria primaveral, si no fos una cursilada). Amb això tens bona música, però si hi afegeixes talent, tens un avançament del segon disc que pinta molt bé.

Ens treuen de l'hivern, per dur-nos a un estiu dels que molen. Em calien un parell de cançons així per tornar al carpe diem i la calça curta.

Va, vinga, la cançó: "Aniversari"

23 F, que 30 anys tampoc és tant

La nit dels transistors, la dels militants cremant carnets del PSUC, la dels culs apretats en definitiva. El triomf de la democràcia, l'exultació d'un poble lliure, la LOAPA...

Un reguitzell de tòpics que cal afegir a la llista. És el que passa quan deixem que els periodistes facin de politòlegs i ens expliquin una cosa que ja va explicar (de manera immillorable) La Trinca a la cançó "La dansa del sabre" (quina putada, eh, Cercas).

Per cert, la llista de tòpics i idioteses vàries conté, entre d'altres, perles com "antigues pessetes" o "volvemos en breves minutos".

D'acord, no és dels millors posts, però com tampoc ho llegeix ningú...

Si em fas festes i no me'n sols fer, o em vols fotre o m'has de menester

Un planeta desconegut del sistema solar, orbitant més enllà de Neptú i amb una massa superior a la de Júpiter (o sigui, molt) i que afecta l'òrbita de cometes i asteroides. Li diuen "Tyche".

El Sol no és una estrella única, forma part d'un sistema binari. La seva presumpta sòcia seria una enana marró, estaria mega-lluny i es diu "Nèmesi".

Ha aparegut una nova constel·lació a l'eclíptica. El zodíac passa a tenir 13 signes. El nou es diu "Ofiuc" o "Serpentari".

Aquesta setmana han aparegut totes en diferents mitjans "seriosos", ocupant espai i distraient-nos del follon al nord d'Àfrica.

Conclusió conspiranòica: què és això tan terrible que ens amaguen?

El govern dels millors, o nen, caca

La consellera de Justícia es va oposar a les consultes per la indepedència. Resultat: conselleria.

El nou embaixador català davant la UE diu que no val la pena lluitar per parlar en català als organismes europeus. Resultat: embaixada.

Doncs això, el govern dels millors. Proposo José María Aznar com a conseller en cap, o en el seu defecte president del Barça.

Ah, sí el link

Ja tinc twitter, o en Capri es va conformar amb un 600

Apa, ja tinc twitter. No sé si em farà gaire servei, però com que darrerament les revolucions es convoquen per les xarxes socials, no vull que la facin i no m'avisin. Això sí, tingueu en compte que el meu horari revolucionari és dissabtes després de la migdiada i fins a l'hora del futbol.

Per cert, l'Eduardo Mendoza deu ser megamilionari hores d'ara, perquè la cosa dels missatges curts la va inventar ell a "Sin noticias de Gurb" i l'SGAE vetlla pels seus interessos, no?.

El meu usuari?

@correjoe

Es llegeix "corre, jou", com a les pelis ianquis, no "corre, joé", com a las pelis del Pajares.