La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

Viure a les illes del Canal de la Mànega ha de ser molt avorrit, perquè quan has ajudat als evasors fiscals a blanquejar el fruit dels seus delictes i has fet un parell de voltes a la illa, què fas les 23 hores restants del dia?. I si a més resulta que estàs de ple a la Segona Guerra Mundial i t'han ocupat els alemanys, no et queda més remei que crear una societat literària com a única excusa per poder reunir-te amb els teus amics sense despertar massa sospites.

Aquest és el punt bàsic de la novel·la. El que resulta més interessant és que està escrita com si fos un recull epistolar (de cartes, tarugos!) entre els protagonistes. Això crea un ambient molt retro, de quan la gent feia servir paper, ploma, sobres i uns gomets de coloraines per comunicar-se amb els amics i/o parents. La història és molt versemblant, el to amè i tracta el drama bèl·lic amb tacte i respecte.

Toca la fibra i és molt senzill identificar-se amb els personatges, fins i tot amb els alemanys.

Llegiu-lo, que val la pena. És la demostració de qualsevol amb una història per explicar i una mica de gust a l'escriure pot fer-ho.

I recordeu que podeu llegir coses que jo no hagi recomanat, però no me'n faig responsable si és una merda.