Foranell D.O. Alella (és un vi, sí)

Jo, que fins ahir creia fidelment en allò que vaig sentir un cop de: "el vi blanc és pel marisc, el negre per les persones", he de fer en aquesta palestra (poc concorreguda, gràcies a Déu) acte de contricció:

- hi ha un paio que es diu Quim Batlle que fa vins a Tiana (on la gent de Badalona parla català) i que emparat per la D.O. Alella fa una cosa que es diu "Foranell".

Per que us en feu una idea: blanc de pansa, criança en roure, un pèl d'alçada, una mica de marinada (àlies foranell), molta calor de dia, nits fresquetes, et voilà, un blanc amb cos, àcid (en el bon sentit) i saladet, com els maltes que Déu Nostro Senyor va tenir a bé donar als nois d'Islay (Caol Ila).

Feu un peixet, o millor, un arrosset i foteu-vos un "Foranell", i si la prima de risc arriba als 574.578 punts bàsics se us en fotrà.

Salut!

"O tempora, o mores", no traduïble per "és temps de móres", si no per "Quins temps, quins costums"

John Travolta és gai (les camises de "Saturday night fever" no enganyaven). L'exèrcit espanyol veu com li comencen a cobrar els menús a la tropa i no hi ha cop d'estat. La Carmen Cervera s'ha de pulir un quadre perquè no arriba a final de mes (no sabeu a quan va el kilo de caviar).

I qui diu que el món no està canviant?

Javier Krahe o 38 anys no són res

Els capellans diuen que no volen pagar impostos que servirien per finançar escoles on estudiarien altres nois com en Javier Krahe, que els ho agrairien fent vídeos com aquest:

Cocinar un crucifijo



Sort que no surten elefants...

"Espe, con el déficit en las manos" o disimula como puedas

Mentre us recupereu del show "España cañí" by Esperanza (patrocinat per "El Mundo"), us suggereixo que borbonegeu una estoneta, és a dir, matant elefants i menjant viagres. Quan us hagueu quedar a gust, un simple "lo siento mucho, no volverá a ocurri" i tira milles.

Escopetes i borbons

Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona

Còmic dels bons. En Sherlock a Barcelona, anarquistes, armes secretes, traicions, morts, bombes Orsini, etcètera...

Estèticament és molt maco, amb grans retrats de la Barcelona revolucionària de finals del XIX, espais foscos i tètrics i molt de joc amb la meteorologia.

El guió respón al cànon sherlockià (mola la parauleta, eh?), proposant un misteri lligat amb fets reals.

Llegiu-lo i millor encara, mireu-vos-el amb calma.

Aznar, el Cid o seguir tocant els collons un cop mig mort i molt mal enterrat.

Llegiu això i ploreu, a menys que sigueu membres destacats del lobbie armamentístic. Però en aquest cas, no estarieu llegint aquest blog ni entendrieu el català; o sí, i llavors estic arreglat.

http://www.ara.cat/politica/bombolla_armamentistica-Defensa-govern_espanyol-Mariano_Rajoy_0_691131092.html

El problema és: per què només en parla l'ARA?. El País no en dirà res, que tots són espanyols, El Periódico igual, que la seva noia va ser ministre de defensa. I La Vanguardia?... Ah, amics....

"Maletes perdudes" de Jordi Puntí, o una història idiota amb un final inversemblant o potser una història inversemblant amb un final idiota.

No perdeu el temps. És la història d'un pitxa brava, amb alguna mena de transtorn autista que el porta a omplir Europa de fills per després fugir. Gran espectacle de dones tontetes que es deixen fer un fill i no demanen responsabilitats.

Està ben escrit, tècnicament està molt bé, això sí, però l'argument és tan dolent que l'estètica no el salva. Definitivament, no perdeu el temps.

Per arrodonir el deliri apareix una mena d'alter ego del José Luís Moreno, versió alemanya (no especifico psicòpata, perquè tots els ventrílocs estan malalts. Ningú normal li fot la mà pel cul a un tros de fusta i fa veure que està viu i parla).

Premi Octavi Pellissa 2003; com devia ser la competència?