Si després de mesos visualitzant com reposar una corda d'estendre situada a un cel obert i a cinc pisos d'alçada compres la corda i decideixes aplicar el sistema "cowboy" (llençar la corda a quatre metres de distància i esperar encertar una politja de cinc centímetres) resulta que la teva dona (enginyer per més senyes) et diu que si fixes la corda que vols posar a la del costat amb una pinça d'estendre i la fas córrer ho solucionaràs en 30 segons. I dius, òstia, té raó, i jo em podria haver passat els propers tres mil·lennis abans d'arribar a la mateixa conclusió! (és que sóc de lletres). Està la meva dona en un estadi evolutiu superior al meu?, això sembla, no?, doncs no, perquè ella sap dissenyar processos simples i molt enginyosos per resoldre aquest problema, però jo vaig ser capaç de casar-me amb ella, aconseguint uns gens de primera categoria per tal de perpetuar l'espècie. Ergo el més evolucionat sóc jo, localitzant i obtenint allò que em cal per millorar l'homo sàpiens sàpiens (no, no m'he equivocat, és sàpiens dos cops). No us sona com la política exterior dels USA?.
Ah, recordeu que els macarrons bons són les "plomes nº 3", no aquelles aberracions gegantines que semblem canelons buits.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada