"Cuando Dios está por joder..."

Quaranta-i-pic-Man havia quedat per anar al bar a veure (i beure) el Barça-Madrit. Una hora abans, sospitosos moviments intestinals i antiperistàltics refrenen la sortida. Es presenta el dubte, sortir i arriscar-se a perdre el control dels esfínters o romandre a casa i esperar els crits dels veïns per posar la ràdio. El nostre heroi es queda a casa i, entre arcades, celebra la lliçoneta intentant encertar el vàter.

5-0, i jo amorrat a la cagadora!

Ah, i deixar el públic cantant a capella l'himne mola molt.

Una lectora poc corrent

Si en noranta-sis pàgines un paio és capaç de fer-me veure la reina d'Anglaterra amb tendresa, o be és molt bo o les meves conviccions no són gaire fermes (de fet sóc marxista-Grouchista "aquestes són les meves conviccions, si no li agraden en tinc d'altres").

No penso avançar-vos res, que llavors m'insulteu, així que llegiu-lo (si no voleu gastar, hi ha una mena de magatzems plens de llibres, que s'anomenen biblioteques, on us el deixaran).

A més, penseu que es posarà de moda, i que podeu ser dels primers en llegir-lo i dir allò de "ah, sí, el vaig llegir l'any passat; és divertit, però no n'hi ha per tant", mentre ataqueu frontalment les croquetes (això si us conviden a saraus amb pica-pica).

L'autor? n'Alan Bennett, evidentment.

Ara.cat

Si la secció més esquerranosa i nacional (que no nacionalista, nacional es refereix a un fet, nacionalista a una aspiració; som, diguin el que diguin) del Grup Godó (La Vanguardia i RAC1, bàsicament) es reunissin per fer un diari, farien l'Ara.cat. Seria un bon diari, amb firmes interessants (sense la Rahola ni altres "imprescindibles" tan necessaris com una diarrea el dia que et cases), on fins i tot els encreuats estarien bé, i uns bons humoristes gràfics. Sense horòscop (herència de "El País") que fa garrulo, però força guai. Ah, i grapat, per poder-lo llegir sense problemes al metro. Quan el facin, us aviso.

Ah, que ja l'han fet, i que ha sortit avui, ah, bé...

Mireu-vos-el, és bonic estrenar diari el dia de la "festa de la democràcia" (proposo la castració pel primer que ens obsequii amb la frase més tonta de la dècada).

www.ara.cat

Una mica més d'eleccions

Quaranta-i-pic-Man, en la seva croada (algú té una paraula diferent?) contra l'abstenció, vol rebatre avui allò de "es que no sé a qui votar". Val. Alguna convicció deveu tenir, no? (convicció: convenciment, seguretat, fe, creença). Doncs aquí teniu una coseta que us ajudarà a decidir a qui votar www.elecciones.es. Si sou capaços de contestar 20 preguntes de sí o no, us encerta el partit més proper a les vostres idees. És com les galetes de la fortuna, però rotllo cibernètic.

Va, vinga, aneu a votar, hòstia, que els nostres avis van fer una guerra per no perdre aquest dret.

Escenes d'una campanya

Si algú creia que deixaria passar la campanya electoral sense dir ni piu, tenia raó, però l'Ivan (amic que em coneix els gustos) m'ha fet arribar això. No patiu, que té dibuixets i poca lletra. Aquí teniu l'enllaç.

Ah, i aneu a votar, ni que sigui per veure la cara de mala llet dels pringats de la mesa electoral.

Cabo Trafalgar

Vaig posar a parir l'Arturo Pérez-Reverte pels seus comentaris sobre el cessament del ministre Moratinos, i ho mantinc. Però avui parlem de la seva producció com a escriptor, que si vas a mirar, és tota igual: la sèrie de l'Alatriste, El Húsar, La tabla de Flandes, etc... Tenen ritme, grans descripcions, però tots els personatges són iguals: desgraciats que en el moment en que tot s'ensorra tenen els pebrots ben posats i es fan matar com Déu mana, com dient "con dos cojones y p'alante".

Bàsicament és una mala còpia de les novel·les del Patrick O'Brien (les d'en Jack Aubrey i l'Stephen Maturin), però he llegit moltes coses pitjors. Resumint, és com les pel·lis porno, que són totes iguals, però et posen burro igualment.

Seguim sense tenir paraula (Jean Bouin 2ª part)

52:38:13

Alguna pregunta més?

Jean Bouin

Demà. 10 kilòmetres. 55 minuts o millor. A menys que m'ho passi tant bé corrent que decideixi tardar més.

Queda dit.

És la Jean Bouin, per si no heu llegit el títol. Després d'aquesta, només queda la Cursa dels Nassos (31 de desembre) abans de la mitja marató.

Feed the beast

Llenceu sang al mar i veureu com un estol de taurons apareix del no res. Deixeu una carcassa en un prat i, de cop, estarà tot ple de voltors. Submergiu una vaca a l'Amasones i un núvol de piranyes farà l'aperitiu ben de gust. Res comparable a l'aparició d'un cambrer amb una plata de croquetes en qualsevol acte cultural.

Res?, no. Tenim una gravació en vídeo de com actua la força més devastadora de la natura:

- una turba de iaios excitats amb la paraula "GRATIS"

Mireu i observeu com són capaços de fer desaparèixer 120 paraigües en 37 segons. Observeu també el terror a la mirada del noi que sap que es dirigeix a una mort segura, tot empenyent el carro.

Ah, sí, el link

Spotify (o alguna cosa semblant)

Com que Quaranta-i-pic-Man és una bèstia de costums força previsibles, acostuma a sentir els mateixos programes de ràdio mentre fa veure que es dedica, en cos i ànima, a la seva professió. Entre aquests hi ha "La competència" de RAC1. És molt divertit, però el millor moment del programa és quan apareix el seu Justo Molinero particular; i és espectacular per la seva selecció musical: Los Chichos, La Húngara, Julio Madrid..

Brutal. Cançons políticament incorrectes és dir poc. Us recomano les d'en Julio Madrid. Absolutament impagables.

Apa, us deixo l'enllaç a la seva playlist de l'spotify (com si sabés de què collons estic parlant).

UNESCO 2ª part

Gràcies a tots per les vostres impagables accions i pressions, els castells ja són patrimoni intangible de la humanitat.

Com el cant de la Sibil·la, com el flamenc, com la dieta mediterrània, com la falconeria, com les lluites d'oli (us ho juro),... Que no som pas poca cosa quan ens hi posem, eh?.

Si algú hi té interès, això és el cant de la Sibil·la. Ivan, no t'ho perdis, que canta la Maria del Mar Bonet.

Després de les proves oportunes, el genoll es dóna per curat. La Jean Bouin està garantida.

Onirisme

Si vols quedar bé en una sobretaula, no hi ha res millor que llegir-se una selecció de "La contra" i t'assegures temes de conversa estrambòtics. Personalment, us recomano també que us convertiu en seguidors (estil hooligan, com jo) del gran Garayoa, que es dedica a posar-nos al dia de l'economia borsària en llenguatge accessible i molt divertit. Ja us el vaig recomanar fa mooolt temps, però com que no em feu ni punyeter cas i avui no sabia què escriure, hi he tornat.

Quaranta-i-pic-Man s'ha lesionat (no sabem si de gravetat) al saltar per sobre del sofà de casa perseguint la seva filla (jugant, eh!) i sent perseguit pel seu gos, que l'ha atropellat amb els seus 37 kilos de manera involuntària (n'estic gairebé segur). La Jean Bouin està en perill.

L'equívoc o la decadència

Situació: poble de la Catalunya central (com si fos Wisconsin, però al Moianès).

Època: ahir (per la nit, que ja fa rasca).

Fets: Quaranta-i-pic-Man, arraulit sota l'edredó i fugint dels gèlids peus d'Estupenda Woman, arriba a la conclusió de que ha perdut els súper poders i ja no pot dormir en pilotes sense passar fred. Abatut, rendeix armes i bagatges al fet inapel·lable i decideix que s'haurà de comprar un pijama.

Miracle: al llevar-se, descobreix que l'edredó que hi ha al llit és el de seda (d'estiu, que a Wisconsin també fa fred a l'estiu) i no el de ploma. No caldrà pijama, encara hi ha súper poders, el pijama seguirà sent un element innecessari!.

Només un equívoc, no la decadència.

D'altra banda, Estupenda Woman reclama l'assassinat d'un ós per cobrir-se amb la seva pell, o en el seu defecte, l'encesa d'un foc de proporcions bíbliques sota mateix del llit (normal, té tendència a la congelació).

Mentrestant, Mini-Jo Girl i el seu jove Padawan han dormit amb la calefacció a tota castanya a uns 10 metres del glaciar on jeuen els nostres herois.

Necessitem un climatòleg.

Jaume Roures o què és el poder

Que tothom respiri, que tothom reposi, que no caldrà anar a votar amb la bufanda del Barça posada, en Jaume Roures ha decidit que el Barça-Madrit (amb T, que és com s'ha d'escriure) es jugarà dilluns. Així s'ha desllorigat el nus gordià que impedia mig país dormir tranquil (l'altra meitat no dorm mai bé).

Els polítics (tots) han dit que els sembla collonut, que així ningú patirà. Es pensen que som idiotes (sense interrogant, que és una afirmació). I també es pensen que manen, quan ha quedat clar que qui mana és el senyor Mediapro (A.K.A. Jaume Roures).

Potser els feia por que la gent blaugrana, arrebatada per la passió, acabés votant en Pep Guardiola i demanant que en Carod Rovira jugués d'interior esquerre (Xist!).

Ai, si no fos per ells...

Bossó de Higgs i altres delicatessen

Si us plau, algú pot traduïr-me aquest galimaties klingon a llenguatge humà?. Ho he intentat jo sol, però m'ha rebentat el cervell i m'ha rajat orelles avall. Us agrairé l'ajuda mentre passo la baieta pel teclat.

Ara no sé si he llegit La Vanguardia o El Diari Imperial de Dart Vader.

En el camino

Quan passes pel calaix dels mals endreços de qualsevol llibreria, sempre hi trobes la mateixa amalgama de llibrots "mediàtics" (millor dir-ne merdiàtics) de mig pèl i, de tant en tant, algun llibre que et sona però no has llegit. I en una d'aquestes remenades vaig trobar "En el camino" de Jack Kerouac (si, cony, el beatnik, l'amic de parranda de l'Allen Ginsberg i en William Burroughs), i te'l compres, que no vindrà de 5 euros, que és un clàssic nord-americà dels 50, com "El guardià entre l'ordi". I, llegit, l'efecte és el mateix que amb el d'en Salinger: em sembla gairebé naïf, i no m'acaba d'agradar. Una cosa que sí té és un ritme anfetamínic, però la història no ha suportat els seixanta anys que han passat.

Si voleu acollonir progres al metro, és el vostre llibre, ja que aquest va ser el text de capçalera de tota una generació (la dels nostres pares, que també fumaven maria, bevien com lladres i follaven si podien).

Com són les coses

Parles amb un amic del vídeo per la independència de Vic (amb la cançó dels "Obrint pas") i et diu que clar que l'ha vist i que si jo he vist un vídeo d'en Titot (el dels "Brams", no d'en Nacho Vidal) i li dic que no, no l'he vist; i et diu "hòstia, que canten una cançó meva". Doncs al YouTube poseu "Titot" i cliqueu l'opció "En un poble oprimit" o millor encara, cliqueu AQUÍ.

Ara em direu que la reivindicació nacional no és més divertida amb musiqueta.

El dia que tinguem un estat propi en podríem fer l'himne alternatiu als Segadors (que és molt més avorridot, de bon rotllo, eh?, però és un pel depressiu).

Timeo danaos et dona ferentes

Que, traduït, vindria a ser "Tinc por dels grecs, fins i tot amb regals", i fa referència al cavall de Troia i als regals enverinats.

"Veniu a dinar" i acabes dinant gratis, previ pintar els 35 m2 de sostre i les parets del menjador (en tres colors diferents i dues capes). Total, 7 hores de feina (cal reconèixer que les parets estaven lliures d'obstacles i allisades). Però són bons amics, i a més, ens van convidar a sopar.

Conclusió: no sé si som a diumenge o encara és dimarts.

No ens convideu a dinar en una temporadeta, val?

Wikileaks, o la boina 2.0

Wikileaks és una pàgina on, sistemàticament, apareixen documents secretíssims del Pentàgon i altres ONG's de nivell mundial. Està dirigida per un personatge que va ser hacker i té tot un passat com a antisistema tecnològic.

Aquí no ens cal, ja que substituïm el hacker per un paio que passeja el gos, els ordinadors per fotocòpies i Internet per RAC1. Traduït, que un tio va treure el gos a pixar i va trobar a terra un dossier amb els plans de seguretat per la visita d'en Benet XVI i els va portar a la ràdio (i no a la poli). Números de mòbil dels comandaments de la pasma, situació dels inhibidors de freqüència i altres cosetes sense més importància. Per riallades extres, llegiu AQUÍ.

Doncs això, 2.0.

Prozac o animant el personal

Després de la castanyada ve el pont de la constitució, Nadal, Reis i llavors apareix davant els nostres ressacosos ulls un erm desesperant de tres o quatre mesos a pinyó. Fins quan?, setmana santa, i quan és? doncs vés a saber, que cada any belluga amunt i avall pel calendari. I per què?, perquè els cristians van haver d'improvisar sobre la data de la mort i resurrecció de Jesús. El primer impuls (seguint la seva tradició recicladora d'altres religions) va ser aprofitar la pasqua jueva, però era confús i creava mal rotllo. Al Concili de Nicea (325 AD) es va decidir que seria un diumenge que no coincidís amb els jueus, però resultava confús (més mal rotllo). Però el 525 AD, un dels herois de Quaranta-i-pic-Man, Dionís l'Exigu (monjo, per més senyes), va aportar la solució definitiva:

- seria el diumenge següent a la primera lluna després de l'equinocci de primavera, és a dir, entre el 22 de març i el 25 d'abril. Toma ya!.

Ara agafeu un calendari astronòmic, mireu quan és aquesta lluna i, apa, a reservar viatges.

Addenda:

El nostre admirat Dionís l'Exigu va ser el fenomen, que, a l'establir quan va ser l'any 1 es va basar en el calendari romà (és a dir, pel regnat dels cèsars) i tirant enrere, va arribar a l'any 1. La llàstima és que va oblidar contar els sis anys en què August va regnar amb el nom d'Octavi. Coses que passen, estem al 2016.

Permisos, llicències i altres espècies

Quaranta-i-pic-Man us vol fer una enquesta (facileta, de les de "sí" o "no", que coneix els seus lectors).

1.- Si el bar de sota no té llicència, l'han de tancar?

2.- Si aixequen una casa sense permís, l'han de tirar?

3.- Tothom ha de demanar els permisos pertinents, o n'hi ha que estan exempts?.

Els qui volgueu fer-nos creure que sou gent d'ordre, haureu dit "sí", "sí" i "no hi ha excepcions". Val. Doncs que sabeu que la Sagrada Família no té permís d'obres, ni cap mena de llicència i és il·legal per la seva volumetria descomunal i la seva alçada. A més, és d'un hortera que espanta. I ara què fem? la tirem o la legalitzem?. Jo voto per fer-la caure amb una tuneladora, que queda molt més tecnològic.

I els mossens encara lladren que estan perseguits, com devia ser abans, quan manaven descaradament?.

UNESCO

Aquí ja hem parlat dels castells, la metàfora tribal que representen, l'esport, bla, bla, bla...

A "La contra" d'avui us ho explicaran millor que jo (per tant, extraordinàriament ben explicat).

Petició: apreteu el cul el dia 17, esperant que es converteixin en patrimoni immaterial de la humanitat, a menys que conegueu algú que mani allà i li demaneu directament.

Consulta: les flatulències de les castanyes, formen part del dia de difunts?.