Les amistats perilloses, o no em prologuis

Si agafes un llibre i al mirar el pròleg et trobes agraïments a "Techu", "Chituca", "Cati", "Maru", "Fran" i als del "Talking box", doncs se't passen les ganes de llegir-lo. I això és el que ha passat, que no l'he llegit, que mantenir aquest llibre entre les mans intentant controlar les basques és un esforç titànic pel qual no estic preparat.

No us dic ni quin llibre és, que no cal. Si només falta l'Snoopy...

Quan els barrufets s'hormonen, en Gargamel es compra un bombarder (Avatar)

Som pocs, estem mal armats, som pacífics, la situació és desesperada, l'enemic és poderós i té mala llet, ens anorrearan, ens arrencaran les pedres, ens robaran la terra... Però la filla del cabdill està bona (si ets daltònic igual passa per humana) i l'arma secreta de l'enemic té consciència... estem acabats, no!, just quan tot se'n va a la merda el guió té un gir copernicà (oh, quina cosa més inesperada!) i guanyem. La càmera s'enlaira mentre els protagonistes es miren amb cara de xai degollat i la música diabètica atrona l'ambient.

Apa, això és "Avatar".

Reconèixer que tècnicament és una passada, la resta és més carregós que anar a missa amb ressaca.

Bàsket infantil, amb la rasca que fa.

18:00, escola La Mar Bella. Partit de bàsket contra els de l'escola Poblenou. Debut de Mini-jo Girl en competició. Ràpid repàs de l'equip contrari: són més grans, són més alts, tots amb samarretes iguals, això pinta malament. Fa un fred que pela. Estupenda Woman intenta estabornir el rival amb l'ús indiscriminat d'ones sonores (cridant com una boja). Quaranta-i-pic-Man dubta sobre quin paper interpretar, o De Niro a "Taxi driver" o Spencer Tracy a "Adivina quien viene a cenar esta noche". I mentrestant, Mini-jo Girl ens ofereix una delicada interpretació de bàsket conceptual, a mig camí entre "Matrix" i una coreografia de Pina Bausch.

Estem emocionats, i ja veuràs quan facin la primera cistella...

Casualitats, o la vida te da sorpresas...

Sóc una mena de ionqui de les estadístiques del meu blog. És un narcisisme virtual, perquè de fet et posa calent el que et diu una màquina, sense que tu puguis comprobar de cap manera si és veritat o no. Ras i curt, com quan et diuen "estàs molt bo!" i acte seguit una llengua que no és la teva es passeja pels teus empastes. Et poses perraco i no qüestiones la veracitat de la cosa. I a què ve tot això?, doncs les estadístiques (inventades per finalitats serioses, però usades per aquestes) em diuen que avui m'han visitat 15 cops des del Facebook. I?, que no tinc feisbuc.

Conclusió: algú, amb criteri clarivident, ha intentat que els seus seguidors/amiguetes llegeixin alguna cosa que puguin al·legar en favor seu el dia del judici final.

Als meus visitants feisbuquistes: 15 en un dia és una merda. No teniu més amics a qui enviar-li aquest link?.

El blog és meu o ningú us obliga a llegir

Estic llegint "Els jugadors de whist" d'en Vicenç Pagès. N'he llegit un terç i no em puc estar de postejar aquest troç. L'autor i jo tenim la mateixa edat, i compartim referències musicals, literàries i vitals. En un capítol parla dels descampats i parla dels meus descampats i en un altre parla del naixement de la nueva ola madrileña, indestriable banda sonora de la meva adolescència i primera joventut. No sé si el llibre s'aguantarà fins el final o no, però aquestes pàgines ja el justifiquen. Evocacions, ai cony...

Postejar un llibre sense acabar-lo, com ens hem de veure...

Fisioteràpia o pagar per a que et facin mal

Cruiximents vertebrals sense causa coneguda porten Quaranta-i-pic-Man al fisio. Es sotmès a manipulacions músculo-esquelètiques que, en un àmbit diferent, podrien ser considerades tortures, però com que hi ha pagament i consentiment i no havent-hi sexe, no es consideren pràctiques sadomasoquistes. Diagnòstic: contractura. Causa: 44 anys. Efecte: la mitja marató només és factible llogant 4 fornits sherpes que traginin una llitera. Addenda: no seria legal. Corolari: seria estiloso de la muerte (sobretot si la llitera va equipada amb dispensador de mojitos i cortines a joc).

Post scriptum: les males vibracions eren microespasmes musculars a la zona danyada, no comunicacions d'un altre món.

Estupenda-woman intenta no riure en veure el tràngol del nostre heroi, però no s'en surt.

Entre las sábanas (Ian McEwan)

Una de llibres. 7 històries curtes escrites de manera molt directa, amb un estil que en alguns casos recorda (força) el de Kerouac. D'altres són menys anfetamíniques i tendeixen a un pessimisme estil Murakami. I direu, doncs aquest tio no té estil propi o què?, doncs pot haver seguit Kerouac, però això està escrit abans que Murakami comencés a publicar, per tant, un empat.

M'ha agradat sobretot el que es diu "Pornografia", que té una solució força adient i divertida. És recomanable, sí senyor.

Per cert, la mitja marató està en perill, la programació dels entrenaments no m'està portant al punt de forma necessari (per no parlar de les males vibracions que tinc). Seguiré informant, o no.

Confusió (de confús, no de Confuci)

Fer esports de resistència pot provocar arítmies cardíaques. No em preocupa, estic preparant la mitja marató de Barcelona. Si fos la marató sencera tindria el cul apretadet (el doble de distància, el doble d'esforç, el cul el doble d'apretat). Ho publica el periòdic "Ara" d'avui que es publica en aquest país (perdoneu, m'acabo de prendre uns antiinflamatoris (no és dopatge, que tinc recepta)).

Mireu, mireu...

Primer deixes de fumar, comences a fer esport i et planteges beure poc, i tot plegat, pa què?.

Assange, o el poder difús

Per fer una revolució cal un ideari, un col·lectiu, ganes de lluitar i un líder. Bé, potser el líder no cal, o és el que sembla veient com funciona "Anonymous", la colla que es dedica a putejar els qui ens putegen a tots amb l'excusa del progrés i el creixement econòmic. Que una colla de no-ningú tingui el poder de preocupar aquestes corporacions gegantines mola. Ni que sigui per aquell sentiment romàntic de que no-tot-està-perdut, que encara podem deixar als nostres fills un món que no sigui aquesta monstruositat sense cap ni peus que anomenem societat.

Apa, qui sàpiga llegir que es miri aquest article de "El país".

Si poseu una mica d'ska mentre llegiu, la cosa és molt més animada (us suggereixo els "Obrint pas").

Les amistats que ens defineixen

Conec gent diferent, molt diferent, fins i tot estranya. Perquè ara em direu que conèixer un pastor de l'església espanyola episcopal reformada (d'obediència anglicana) és normal. Doncs en conec un, i vegades sortim a fer la copeta. Gairebé és com sortir de marxa amb un capellà, no?. La diferència és que té 4 fills, i la segona és companya de classe de la meva. Per cert, és australià. Si voleu saber de què va, aquí teniu una entrevista que li van fer a "El Periódico".

Ben pensat, tampoc és més estrany que els seguidors d'aquest blog, friquis, que sou uns friquis.

Els amics de Sarah Palin

- 29 acusats d'abús conjugal.

- 7 detinguts per frau.

- 19 acusats per emetre xecs sense fons.

- 117 han quebrat 2 negocis com a mínim.

- 3 arrestats per assalt.

- 71 no poden tenir targeta de crèdit.

- 14 arrestats per drogues.

- 8 detinguts per robar en comerços.

- 21 estan en judici.

- 88 detinguts per conduir trompes (en un any).

Són els representants del Congrés dels EEUU. 377 càrrecs a repartir entre 535 diputats. Començo a entendre que en Bush fos president i Palin governadora.

Aquests nois sí que saben divertir-se.

iPod

Els reis van obsequiar Quaranta-i-pic-Man amb un iPod nano. Va molt bé. No pesa. És bonic. Té una pinça que et permet posar-te'l on vulguis (molt pràctic per anar a córrer). 8 gigues de memòria (o sigui, molt). Pantalla tàctil (fantabulosa). De color gris fosc (arreglao pero informá).

Si no fos que he hagut de connectar-me a Internet per que algú m'expliqués com s'apaga...

Obsolescència programada a nivell biològic, com ens tornem...

"Catalina" Chufo Lloréns

Recordeu en Forges, el ninotaire?. Per ell, una merda de gos era una "catalina". Doncs defineix perfectament el llibre en qüestió. Una caca, una pèrdua de temps.

Apa, ja està dit. Ni se us acudeixi llegir-lo.

Esteu avisats.

Entrenament del Barça

El Barça s'entrena al Mini. Jornada de portes obertes (els socis gratis, la resta 5 euros). Quaranta-i-pic-Man agafa el seu carnet de soci i a Mini-jo-Girl i cap al Mini. Aparcament gratis a l'Estadi. Rondos i partidet. Tothom pixant colònia. Mini-jo-Girl amb la seva samarreta de Messi (amb el nº 19, potser l'haurem de canviar). A casa a les 14:00. Quin matí més ben parit abans de tornar al cole. I per cert, com la toquen...

Demà al cole, l'equilibri de l'univers quedarà garantit fins a setmana santa.

Legionari, el manual del soldat romà (Philip Matyszak)

No és una conya, si vols allistar-te a alguna de les legions romanes, aquest és el teu llibre per tal de triar i no cagar-la. A quina legió anar, quin és el millor enemic per fer-te matar, quin equipament et cal (les armes te les pagues tu), què s'hi menja i com s'assetja una ciutat. Guai, no?,

Doncs és un llibre de format raonable (cagat pel tió) molt útil per aprendre a ser un soldat professional amb escut, pilum i espasa. Que sobreviure 25 anys en primera línia està sobrevalorat, que en acabat et donen 14 anys de paga i un trosset de terra i només et cal una pubilla per engrandir l'imperi.

Si voleu llegir-lo, crec que és de l'editorial van tenir la boja idea d'imprimir-ne més d'un amb l'ànim de fer diners, així que igual el trobeu a una llibreria.

Nit de reis

Recordeu l'esprint del papamòbil visitant la Sagrada Família?, doncs no serà res comparat amb la velocitat de la cavalcada de reis d'aquesta nit, que el Barça juga a les 22:00 la copa. Ja veureu quin fart de córrer per arribar a temps de rebre el primer regal de la nit. Alguns s'ho podran estalviar, però per últim cop, eh que sí, Ivan?.

Apa, porteu-vos bé.

Bisbes o què dolent és beure a la feina

Bisbe de Còrdova. Després del glop litúrgic, engega l'homilia, on destapa el complot mundial que té l'UNESCO organitzat per convertir, en 20 anys, la meitat de la població en gais, lesbianes i altres variants sexuals poc catòliques.

Us juro pel seu amo que no és conya, aquí va el LINK (força avall, busqueu un paràgraf on es cite el cardenal Antonelli)

Ja veureu quines risses d'aquí a final d'any.

Resistir és vèncer o quan la lluita és per no rebentar

Tancar l'any atlètic amb la pitjor marca de la temporada (58:26), llunyíssim de l'objectiu de baixar de 50 clarament, pot semblar un desastre. La carrera que em feia més il·lusió i faig una merda de temps. Però va ser la meva millor carrera. El dia abans havia decidit no participar per la febre, portava 3 dies entre el llit i sofà i anava ben farcit de Frenadol. El mateix dia, trobant-me una mica millor decideixo que surto, faig el que pugui i em retiro. Surto, al km 1 les cames ja no van Estupenda Woman i Mini-jo Girl em donen ànims, al 2 m'arrossego com puc i al 3 vull plegar, però no trobo el moment de parar. Km 4 mai les havia passat tan putes corrents. Km 5 no em paro fins l'avituallament, almenys que em donin aigua. Km 6, només en queden 4, 25 minutets i ja estarà. Km 7, ara no plego, arribo si o si, encara que sigui l'últim. Kms 8 i 9 em fa mal tot, per què no seré aficionat als bonsais?. Km 9,5, ja es veu l'arribada, em ve al cap el poema de Kipling "If" (deu ser l'anòxia). Arribada. He rebentat al km 2, però he acabat.

Dues coses, no ho faré mai més i a la Bombers baixo de 50, parauleta del nen jesús.

"si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»"

("If", Rudyard Kipling)