La cosa de viure

Els qui teniu parella, recordeu la primera frase que li vau dir?. Quinze anys després, Quaranta-i-pic-Man, recorda. En un bar (el bar Muntanya de BCN), va explicar a una noia la història que va relatar Plató (fa 2.500 anys) sobre el destí dels homes. Resum: al principi, quan els déus van crear els homes, aquests eren perfectes, i quan se'n van adonar, van deixar de servir i témer els seus creadors. Com a venjança (els déus grecs comparteixen amb Jehovà la seva mala llet), van decidir partir-los per la meitat i, no contents, comdemnar-los a buscar la meitat perduda per tota l'eternitat (us sona la cosa de la mitja taronja?). Doncs bé, quan algú troba la meitat que li van arrabassar a l'antigor, no només és feliç, si no que un estel creua el cel, anunciant al món el retrobament d'una ànima. Resultat: quinze anys junts, una filla i una altra que ha de venir. Potser trenca l'esperit d'aquest bloc, però calia que ho sabéssiu, perquè Pandora va tancar la seva caixa (que de fet era una gerra) just en el moment en que sortia l'esperança, però una mica sí en va sortir.

Ah, i recordeu que ser un sentimental és una llicència d'un home feliç.

La cosa dels braus

1.991, Illes Canàries, davant la costa atlàntica africana. Alguns españols que hi resideixen (guanches, no godos), decideixen que les "corridas" són una salvatjada i les prohibeixen. Ningú protesta, segurament ningú se'n va enterar.

2.010, Catalunya, entre les nuclears de l'Ebre i les del Roina. "Elementos rojo-separatistas, junto con homosexuales y masones, secuestran la soberanía popular y la obligan, bajo amenazas, a prohibir las corridas de toros, tan queridas por los españoles de bien" (llegit amb veu de Matías Prats pare, sisplau).

Tenim un problema de màrqueting.

Ah, i recordeu que els canaris no van prohibir les lluites de galls (a mort, la majoria) i això és aplicable als correbous.

Dubtes estiuencs

Si vas sol en cotxe i per la ràdio sona una cançó que no suportes, o bé canvies d'emissora o abaixes el volum fins que s'acaba, no?. Però, i si no vas sol?, i si resulta que qui t'acompanya adora la cançoneta en qüestió?, i si no estàs disposat a començar la 3ª guerra mundial per mantenir la teva opinió?. Què faríeu? potser us convindria saber que l'aparició "sobtada" de qualsevol sorollet obliga a abaixar la ràdio durant 3 o 4 minuts, per intentar detectar-ne l'origen. És arriscat, sí, però el món és dels valents.

Ah, i recordeu que emetre la mateixa cançó 6 cops al dia no la transforma en un clàssic.

Quatre germanes

És la primera (i única) novel·la de la Jetta Carleton, escrita el 1.962. És costumisme sobre els anys 20 a Missouri. Com és evident, és la història de quatre germanes i els seus pares, la seva granja i poca cosa més. A les noies us agradarà, perquè és sensible però no sensiblera i és bonica però no cursi.

Als nois us pot agradar, sempre i quan tingueu com a objectiu aquella intel·lectual (que està tan bona) i us cal semblar humans. En qualsevol cas, és una bona tria com a regal.

Ah, i recordeu que si regaleu un llibre que heu llegit, les vostres possibilitats augmenten de mala manera.

Castells, castellers, Unesco i altres coses

Penseu en el significat que té que més de 100 persones es sacrifiquin per aconseguir que un nano coroni un castell durant menys d'un segon. És una metàfora de la societat, on l'esforç de tants es justifica bla,bla,bla....

Deixem la semiòtica al plasta de l'Umberto Eco. Els castells molen pel que tenen d'esport, no per la metàfora (per això deuen existir altres blocs, no aquest, tarugos). Ara els volen declarar patrimoni de la humanitat, ho volem?, pensem-hi, que jo no ho sé. Bé, de fet sí que ho sé, ho volem, perquè sentir als locutors de Telecinco intentant pronunciar la doble l ja val la pena.

Ah, i recordeu que en Rocco Sifredi pot donar una nova interpretació al 4 de 9 (amb folre i manilles, és clar).

Parranda

Si, de sobte, la teva filla de cinc anys et diu que vol anar a passar el cap de setmana amb els avis i 2,3 segons després ja estàs trucant per organitzar-ho, vol dir que estaves "apuradillo". Nena col·locada, sopar amb els amics i gintònics a gogó. Hòstia, com fa sis anys!, penses, però no, fillets, no, que el món no s'ha aturat per esperar-te i ha seguit progressant, però no per tocar-te els collons fent sentir-te més vell, si no per descobrir-te que ja no cal un Eferalgan 1g dissolt en un vas d'aigua per tornar a ser persona, que ja han inventat el Gelocatil 1g en format pasta, que no cal aigua, que obres el tubet i t'ho empasses.

Adopteu una actitud de recolliment i agraïu a Nostre Senyor que ens hagi permès viure per veure aquestes meravelles.

Ah, i recordeu que amb una càmera digital pots passar una tarda divertida.

Fleetwood Mac

Una colla que cantava "If I live to see the seven wonders". Cançó, no, himne de fa uns quants anys. La sents i dius, i quines meravelles són aquestes?, i et remuntes als temps de l'institut per recordar-les: el Temple d'Artemis, el Colòs de Rodes, l'Estàtua de Zeus, els Jardins de Babilònia, les Pirèmides de Gizeh, el Far d'Alexandria i el Mausoleu d'Halicarnàs (Gràcies, enciclopedistes).

I una vegada fet això, acabes de demostrar l'aportació de la música pop a la cultura, que una cançó et porti a l'enciclopèdia (de paper), on s'és vist!. Potser, a partir d'ara, quan no entengueu una cosa, preguntareu o investigareu (i jo deixaré els cigalons després de dinar).

Ah, i recordeu que una d'aquestes meravelles encara es pot veure. No us diré quina, vagos.

L'ombra de l'eunuc

Novel·la de'n Jaume Cabré (sí, el del Pamano), anterior al seu gran èxit. És bona?, sí, molt, francament molt bona. De què va? doncs és la història d'una família molt merdosa, però tan catalana i tan burgesa que és com si fos la nostra. Recomanable, però en Cabré potser s'hauria de fer mirar per un psicòleg, perquè, collons, costa ser més depressiu.

Ah, i recordeu que si voleu morir només cal anar a la porta de l'Ateneu de Barcelona i proclamar als quatre vents que aquest tio no en té ni puta idea de definir personatges ni d'escriure, en general.

Costumari català: el pes de la boina

El pes de la boina fa referència a la dificultat de pensar com un animal racional, a més pes, menys pensament.

Collsuspina. Un ban municipal prohibeix als pagesos abocar "suc" (purins pels massa ciutadans) el cap de setmana i els dies de festa. De dilluns a divendres sí es pot. És a dir, no molestem als senyors que vénen d'estiueig. Els de casa, que es fotin, que ja hi estan fets.

La propera vegada que senti un de poble dient-me pixapí (com encara fa gent que em coneix de fa més de 20 anys, i després d'haver viscut a Moià molt temps), li oferiré un recull de les millors collonades aprovades pels municipis del "cinturó de la boina". Després encara diran que això és culpa dels de Barcelona. En fi, creieu que el fet que qui va proposar la norma sigui el propietari d'un hotel i restaurant que es posa a rebentar els caps de setmana hi té alguna cosa a veure?. No sigueu mal pensats, cony.

Ah, i recordeu que demà no és cap de setmana ni festiu.

Canícula

I heus aquí que l'Àngel del Senyor s'aparegué a Quaranta-i-pic-Man, i enmig del so de les trompetes celestials, li digué: " Quaranta-i-pic-Man *****+11221234455tg". Aquest, caiguent de genolls, implorà: "Àngel del Senyor, abaixa les trompetes, que no he entès res, i a veure si construiré una arca o salvaré sodomites quan em demanes que sacrifiqui el meu primogènit", i l'Àngel del Senyor va apagar l'Ipod (Déu és molt de Mac) i repetí: "Que diu Nostro Senyor que fugis de l'infern urbà, que busquis la fresca, que t'enviarà un senyal per que reconeguis la terra promesa i que, abans de res, passis per Gaes, que aquesta sordesa no és normal, ah i que sacrificar el primogènit ja no es porta". I Quaranta-i-pic-Man, aixencant-se (no sense cruiximents de menisc) obrí el seu llibre d'hores i entonà una lletania en agraïment que es perllongà disset hores a l'AP-7, però amb el cor joiós i el cotxe ple.

Ah, i recordeu que pagueu per suar en un gimnàs podent suar gratis dins un cotxe tot fent caravana.

Esquizofrènia

Estic cansat de postejar sobre política, però la sensació que aquesta vegada igual sí que sí obliga. A la mani amb l'estelada, tota la família. Ahir, jo, Víctor Moré i Solé, major d'edat, nascut a Barcelona i amb un DNI que consta de 8 xifres i una lletra, volia que guanyés la selecció espanyola el mundial. Esquizofrènia?, no. Després d'un procés de reflexió que gairebé provoca que se'm liqüi el cervell i em ragi per les orelles, de parlar amb gent que en sap i pregar als déus que m'iluminessin, vaig arribar a la conclusió que ho volia. Per què?, per español? no, doncs per què?, per motius espuris, que són els únics raonables. La primera pilota d'or per un català serà per en Xavi, i aquesta pilota d'or passava per guanyar el mundial. Si guanyava Holanda, Schneider pilota d'or (un tio que fa molta ràbia, i ex-madridista i interista (que ens van fotre la Champions, cony)), si guanyava España, Xavi. Quins sacrificis pel país i la nostra gent, òstia!.

Ah, i recordeu que un paio com l'Iniesta marca el gol i se'n recorda d'un amic seu mort (Jarque). Pot ser en podríem aprendre alguna cosa.

Viatges en el temps

Quaranta-i-pic-Man s'ha quedat glaçat. Els viatges en els temps no només són possibles, si no que es porten a terme ara mateix!. Fins ara, es quedava amb els amics per anar a sopar i fer unes copes. Doncs acabem de quedar per anar de mani, què passa?, hem tornat als 60?, els Mossos aniran de gris?, algú desenterrarà un "vietnamita" per fer les octavetes?, actuaran "Los Bravos" al Sant Jordi?, algú recorda on és el tap de benzina d'un Seat 600?.

No serà que els magistrats del TC han sigut tan eficients fer anar les coses enrere que han aconseguit invertir la marxa del temps?.

La primera mani de la nostra filla serà per l'Estatut, com la meva del 1976...

Ah, i recordeu que un dia tot això ens farà gràcia (espero).

Persistir

"Castilla miserable, ayer dominadora,

envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora"

Això és del poema "A orillas del Duero", escrit per un castellà brillant i orgullós de ser español. Si algun de vosaltres va passar de P-3, sabrà que es deia Machado. I fa referència, precisament, a l'españolíssim (sí, amb Ñ) vici de la supèrbia.

Després, Salvador Espriu va composar la seva "Pell de brau", Vicens Vives va reinterpretar la història, fins i tot Pla va intentar explicar-nos i en Jordi Pujol va beure de tots ells per intentar la darrera filigrana que ens encaixés en l'estat español. Però tot es redueix a Joan Maragall i el seu meravellós (i tristíssim) "Adéu Espanya". Per elecció dels espanyols, per voluntat dels seus manipuladors de masses, per desil·lusió de molts catalans que creien que sí que hi cabíem. Però no, no hi cabem, no ens hi volen i per tant, només ens queda marxar. Doncs adéu i barca nova. No cal engegar-los a pendre pel cul, que ja s'ho trobaran.

Ah, i recordeu que demà no valen excuses.

10-07

"Qui descendirà a l'abisme?" és el que diu el versicle 10-07 de Romans (La Bíblia, tarugos, el llibre de les aventures d'aquell senyor amb barba i poc sentit de l'humor). Doncs a l'abisme us portarà Quaranta-i-pic-Man si no us veu el 10-07 (deu de juliol, dissabte, collons, que se us ha de dir tot) a la mani. Que és el moment de defensar la nostra dignitat, de lluitar per allò que som, que tinc una filla i, d'aquí uns anys, quan em pregunti, vull poder dir-li que vaig fer tot allò que vaig poder pel nostre país, i, si cal, descendirem a l'abisme per dir-li a qui calgui, que som una nació i que volem ser lliures per decidir.

Per tant, IN, INDE, INDEPENDÈNCIA. I Visca la Terra (versió s. XVII, la guerra dels remences). Allò de mori el Borbó ho deixo per ses senyories diputats (Tardà dixit), per la cosa de la immunitat.

Ah, i recordeu que el futur comença ara, allò que no fem avui ho trobarem a faltar demà.

Llei de Murphy

Quan els poders de Quaranta-i-pic-Man no estaven totalment desenvolupats, calia netejar completament el cotxe per tal de provocar la pluja. Amb entrenaments mentals molt rigorosos, (be water, my friend), va aconseguir que plogués simplement anunciant la neteja. Però, com anar més enllà?, com calibrar l'abast dels seus poders?, doncs realitzant una neteja parcial del cotxe i anunciant (als quatre vents) la intenció d'acabar-la l'endemà. Resultat: pluges torrencials de 50 litres en una tarda, acompanyades de calamarsa, llamps i trons. Com si li haguéssim trepitjat tots els ulls de poll a Santa Bàrbara amb una piconadora de mida més aviat gegant.

Poders calibrats. Ojito.

Ah, i recordeu que el nostre heroi també pot omplir botigues i retirar productes del mercat.

Horror vacuii

I que vol dir? simplement, el pànic als espais buits (fàcil, no?). Doncs això és el que li passa al nostre cervell, que acumula coneixements absurds per tal que les neurones no malbaratin sinapsis. I això per què serveix? doncs per guanyar al Trivial, fer encreuats i poca cosa més. Això pel que fa als coneixements "generals", però i els "particulars", per què sé que la meva talla de boina és la 52? doncs per cortesia del Ministerio de Defensa, que quan em van convidar a un any de treball gratuït, em va oferir, com a bescanvi, aquesta inavaluable informació. Doncs em servirà el dia que vagi a viure a Euskadi o m'incorpori (transvestit) a la "Resistance" (mai abans de trobar una gavardina que em quedi be).

Ah, i recordeu que la calor provoca aquestes coses.

Amadís de Gaula

Mantenint la meva croada personal per la desburrificació del personal, avui tenim la presentació del primer "best seller" (exceptuant la Bíblia) d'Occident l'"Amadís de Gaula" que va recopilar en Garci Rodríguez de Montalvo. De què va?, doncs un rei es troba un altre rei en un bosc, després de matar dos cavallers i un lleó. El rei A es trusca la filla del rei B i en neix l'Amadís, que tindrà dos germans més (al cap dels anys, és clar). Un es cria amb el rei d'Escòcia i l'altre amb un místic i el primer s'enamora d'una princesa i l'altre d'una reina que volen casar amb l'emperador de Roma , però aquest acaba casant-se amb la reina de Sardenya, mentre tots plegats alliberen Londres dels malvats i salven reis i reines i es barallen i reconcilien entre ells diverses vegades i etc... fins el "happy end", on tothom es casa amb qui pot i tira milles (que la qüestió és pillar catxo).

Total, que un capellà i un barber ho van fer molt millor que jo fa 500 anys:

"Parece cosa de misterio ésta; porque, según he oído decir, este libro fue el primero de caballerías que se imprimió en España, y todos los demás han tomado principio y origen déste; y así, como a dogmatizador de una secta tan mala, le debemos, sin excusa alguna, condenar al fuego.

No, señor- dijo el barbero-; que también he oído decir que es el mejor de todos los libros que de este género se han compuesto; y así, como único en su arte, se debe perdonar"

El Quijote, llibre I, capítol IV de Miguel de Cervantes (soldat, escriptor i lladre, un Millet renaixentista).

Ah, i recordeu que recomanar llibres és una extravagància com qualsevol altra.