Quaranta-i-pic-Man World Tour,o com fer que Gatorade (Pepsico) et pagui la inscripció a una cursa.

El nostre heroi, Quaranta-i-pic-Man, ha estat reclutat pels nois de Pepsico per tal d'integrar-se al seu equip "Gatorade Running Club". Per córrer. Per córrer una hora. Per solidaritat amb els malalts. Per recaptar pasta pels metges que intenten curar-los. Us sona la cosa de la Marató de TV3?. No tinc diners per donar, però sí  puc suar durant una hora i col·laborar.

Doncs això, suarem durant una hora. I som 24 a cada equip. I som 15 equips. I hem posat 10 euros per barba. Per tant 24 per 15 per 10 són: 3.600 euros, 600.000 peles de les d'abans.

La prova:

No vull tornar a sentir-vos dir que no hi podeu fer res.

"Trágate el vómito, gordi!" o on és una Anna Tarrés quan de debó cal.

I ara què, Pedro J. et altri, ara què?...

http://www.ara.cat/politica/Policia-Nacional-elaborar-linforme-Mundo_0_823117843.html

Gran recapte d'aliments. Mentre l'Artur i l'Oriol se'ns posen d'acord, donem un cop de mà als qui més els cal: llegums secs, llet, oli i llaunes de peix (caviar no, que fa de mal maridar amb les llenties, o no?) Així que compreu una mica de benestar per qui ho necessita i una mica de "sóc guai" per vosaltres.

Qui (podent fer-ho) no participi li haurà de donar explicacions al diputat-poligonero Jordi Cañas. No perquè en sigui un dels promotors, sino perquè li diré que no ho feu per tal de no ajudar espanyols. I que el déu dels sentenciats us aculli (els romans creien per aquesta finalitat en Nèmesi).

Busqueu el punt d'entrega d'aliments més proper aquí:

http://www.bancdelsaliments.org/

Ni festa de la democràcia ni òsties, demà a votar. Per nosaltres i perquè els nostres fills no es puguin cagar en la nostra calavera.

El camí de la independència arriba demà a la primera cruïlla important. Cal triar entre Tejero, Pedro J. i la Duquessa de Alba o la llibertat. Així de clar. Què som?, l'abocador on tothom llença la seva merda o un poble que tria la seva llibertat?.

La meva dona i jo anirem a votar i deixarem que sigui la nostra filla qui posi la papereta dins la urna (perquè és necessari que sigui partícep d'aquest procés).

Independència i llibertat, companys!.

Vicis, o demà ho deixo que jo controlo

Un vici és qualsevol cosa a la que no dius que no, però per la qual no assaltaries una farmàcia.

Una addicció és un vici escalat, assaltaries una farmàcia i apallissaries una iaia indefensa (és a dir, sense paraigua) per satisfer la cosa.

Per Cap d'any, Quaranta-i-pic-Man serà a Roma amb la família. I a Roma s'hi fa una "sansi" (Cursa de 10 km que es fa el 31 de desembre a fi i efecte de fer espai als excessos que han de venir aquella nit). I el nostre heroi no s'ha pogut resistir i s'ha inscrit.

Quan vaig ser a les Amèriques em vaig endur les vambes i el pulsòmetre, no fos cas que hi hagués 10 km per córrer...

Doncs això, ionqui.

Tot fent memòria o repassar els fets que et porten a pensar que sí, que les coses es mouen, encara que a vegades ho fan a ritme tectònic

I en Barack Obama ha tornat a guanyar. Quan semblava que no, que passaria a formar part del club d'en Jimmy Carter (1 sol mandat), però no. El 2008 va ser el vessament de cru al golf de Mèxic i l'estultícia de George W. Bush. I ara l'huracà Sandy a les portes de Wall Street. Al tanto que sembla que el paio té contactes força elevats.

Però hi ha una certa sensació de destrempera, que la crisi s'està fent llarga i pesada, que no sembla que ningú sàpiga com sortir-ne.

Però sempre ens quedarà respondre a la pregunta del Governador Romney:

Està millor que fa quatre anys?

Doncs sí, encara sóc viu i em queda menys hipoteca per pagar.

Per remontar una mica més l'ànim aquí us deixo un tema que ja vaig postejar, però que és optimisme, fe i creure que el futur sempre serà millor.

Història revisada, tot i que el revisionisme va parlar sobre la inexistència de forns crematoris nazis

Esperanza Aguirre: España tiene 3.000 años de historia.

Alicia Sánchez Camacho: La relación de Cataluña con España tiene 2.000 años de historia.

Mil anys desapareguts d'un comentari a un altre. El següent a parlar li toca pronunciar-se sobre la relació entre Jaume I i Alfonso X (sogre i gendre) al segle XIII, després ja vindrà l"'adhesión inquebrantable al Movimiento".

Tot seguit serà el torn de canonitzar Mayor Oreja, profeta.

Joc de Trons del Martin, en George R.R. si home, el ianqui aquell que va llegir Tolkien i el va entendre i ha fet (o de fet està fent) una cosa prou interessant fins el punt que porto llegides més de 5.000 pàgines de la cosa en qüestió i em queden ganes per seguir, saps qui vull dir, no?

Agafes la guerra de les Roses (Anglaterra, Lancaster (ciutat preciosa) contra York (ciutat monumental, la del pernil)). Me li afegeixes les invasions mongoles (les dels khans), una mica de descomposició de l'Imperi Bizantí. Important unes gotes de ciutats lliures italianes (Venècia, Pisa i Florència, per posar un exemple que us ajudi a situar-vos, que ja sé que si pujo una miqueta el nivell passen coses). Es deixa macerar i, quan arrenca el bull, un polsim de víkings del segle VII (els que molen) i un pensament de nord-africans (amb elefants i tot). Ho passem pel túrmix, un molt de sexe, drogues i música de bard (el rock'n'roll va venir segles més tard) i ja ho tenim.

NOOOOO!, ens falta la cosa millor: el culebrón venesolano, on cada personatge defensa els seus drets i s'enfronta a la resta amb un "Cómo puditte, Ernetto Carlo Jesú María, sabiendo que tu helmano ela tu padle...."

Doncs això, que mola.

Titulars del dia, o goita com borden...

El Borbó a "Desbarra como puedas"

Rosa Díez protagonitza "Fascistas como nosotros"

Fernando Savater al remake de "Forrest Gump"

És la cartellera del dia. Quina mandra de gent.

Els súperherois tenim aquestes coses

Quaranta-i-pic-Man ha fet la cursa de la Mercè. Quaranta-i-pic-Man ha passat el km. 8 en 39:55. Quaranta-i-pic-Man estava a punt d'acabar per sota de 50' (objectiu previst). Quaranta-i-pic-Man s'ha fet puré el genoll esquerre amb una vorera a l'intentar esquivar un corredor més lent. Quaranta-i-pic-Man s'ha aturat (per collons), ha valorat els danys i ha decidit acabar la cursa arrossegant-se. Total: 56 minuts. Lloc ocupat: 7.023. Un puto desastre. Un puto desastre pels 9.700 corredors (per dir-ne d'alguna manera) que no han sigut capaços d'atrapar el nostre heroi ni quan aquest s'arrossegava malferit pel Paral·lel.

P.S.: l'organització dels avituallaments ha sigut una puta merda, senyors organitzadors. 16.700 corredors vol dir 16.700 ampolles d'aigua i 16.700 ampolles d'Aquarius.

P.P.S.: estic convençut que els nois de Pepsico ho haguessin fet molt millor, mira que encarregar-ho a Coca-Cola...

I porto tres dies refredant els ànims per tal que no em dieu abrandat, però ja no puc més, m'estic independitzant a sobre....

El meu amic Ivan diu (amb tota la raó, com és habitual, que a vegades fa una mica de ràbia i tot...) que hem fet clic. No vull un pacte fiscal quan la possibilitat de tocar cuixa és tan aprop. De fet, mai he volgut un pacte fiscal, jo vull un estat propi.

 Després d'una profunda reflexió, la conclusió és aquesta (en foto, que així ho enteneu millor):

Per si algú vol saber-ho, és a l'Arc de Triomf, l'Onze de setembre de l'any que ens vam fer adults (o grans).

Així els les posaven a Ferran VII o no entrevistis mai un xai abans de fer-lo passar a l'escorxador, que acaben dient coses molt rares

Explaieu-vos amb les animalades d'un imbècil que no va ser capaç de trobar una feina de persona normal i per això és soldat, a més va llegir (o li van llegir, que és soldat) les aventures del "Capitán Trueno" i no va entendre res. En definitiva, que per trobar-se la polla necessita un mapa (en el cas imaginari que el sabés interpretar).

Les declaracions del que en Franco en deia "Un tonto útil"

LINK DE LA COSA

Moià, com qui diu el melic del univers

Moià (el meu poble) només surt als diaris quan algú es mata en ultralleuger (hi ha dos camps de vol), quan es crema el terme municipal o quan s'anuncia al món que el deute és de 24 milions d'euros. Doncs prou. Quaranta-i-pic-Man n'està fins els teguments reproductius (que vindrien a ser els collons) d'injustícies:

- a Moià va néixer i va viure el gran tenor Viñas, considerat un dels millors intèrprets de la tetralogia wagneriana (sí, allò de Parsifal, Tristany i Isolda, l'Anell dels Nibelungs i Sígfrid) (que sí, allò dels helicòpters del Coppola trintxant vietnamites a Apocalipse Now) (La càrrega de les walquíries, cony)

- a Moià va néixer i va viure la gran "Fura dels Baus" i palurdo ignorant qui digui que són una colla de salvatges destructors de l'art. El desconstrueixen i el serveixen fet bocinets, com el Ferran Adrià amb el pa amb tomàquet.

- a Moià van néixer neanderthals que van viure a les coves del Toll, es van menjar els óssos de les cavernes i van acabar sortint al "Sota terra" de TV3.

- a Moià va néixer en Rafel Casanova, president de la Generalitat el 1.714, cosa que vol dir que els moianesos sempre hi posem el coll, però les coses surten com surten (per això en Rafel va acabar vivint a Sant Boi de Llobregat).

- a Moià em vaig casar i a Moià vaig ser pare, motiu més que suficient per a que quan sentiu "Moià" us aixequeu, que un poble que m'aguanta per força a de ser més que un poble.

I tot això per dir-vos que a Moià va néixer (i de tant en tant hi viu) en Quim Vila, músic i cantautor que ha decidit pel seu compte (a la moianesa manera) que això ho arregla ell.

Mireu-vos-el

"Moià és molt més que un deute municipal"

IVA, el impuesto que pagan los catalanes, que son como alemanes pero del sur y en versión hispana, que se ve que les gusta ser banyudos i pagar lo bebido

Un client m'ha demanat que si em paga ara fins a cap d'any serà al 18% i no al 21%. Li he contestat que no en tinc ni puta idea, però que val; que per mi pot venir una bandera de la Legión i sodomitzar el Montoro (cabra inclosa), que si porta la pasta pel davant li cobro fins el 3329 dc al 18%, que total pa qué...

Doncs sí senyor, que tinc un client que té pasta i pensa seguir gastant, amb dos collons i que li donin a la prima de risc um den ass nehmen (en alemany, que m'entengui la Merkel).

P.S.: copieu el text i poseu-lo al traductor del Google i veureu que vol dir a prendre pel cul.

Madagascar 3 (la dels animalons que volen tornar a Nova York i no hi ha manera, però com que no he vist ni la primera ni la segona doncs no sé molt bé per què els passen totes aquestes coses tan rares)

La meva primera peli en 3D (amb ulleres i tota la pesca). Efectes xulos. Argument raro (des de quan uns animals salvatges volen tornar al zoo?). Els ianquis tenen un concepte més que extrany sobre Europa (molt més extrany que el de la Merkel).

Total, no cal que l'aneu a veure. És molt millor perdre el temps fent la migdiada.

Clos du Bois. Cabernet sauvignon. Califòrnia. Collonut.

Un record que m'enduc del viatge per les Amèriques és un amb el que no hi comptava. Perquè sóc europeu parteixo de la base (normalment certa) que fóra del nostre continent no tenen ni puta idea de fer vi. Val, doncs com a mínim hi ha uns paios a Califòrnia que sí en saben. Són els de "Clos du Bois", que fan un cabernet amb un inici de fruites vermelles, però que es torna vigorós amb els minuts, molt adient per menjar qualsevol cosa (que ja va sent hora que apreneu que els vins blancs són pels peixos, i els negres per les persones). I sí, són gavatxos que fan vi allà...

Per contra, preneu nota d'un altre vi americà: "Ventisquero" una barreja de cabernet i shyra perpetrat a Xile. Una merda rasposa que no li donaria ni al meu pitjor enemic la nit abans de la seva execució (li donaria vi del bo per a que la seva mort li sabés més greu).

Notes (esparses) d'un tour caribeny o coses que m'han passat tot voltant per USA, Haiti, Jamaica i Mèxic (nasío pa sufrí)

1.- A Miami gairebé tot està escrit en espanyol.

2.- A l'illa Cozumel (Mèxic) gairebé tot està escrit en anglès.

3.- Al Hilton de Miami, la Wi-Fi és de pagament (30 USD al dia!!!!).

4.- Als vaixells de "Royal Caribbean", la Wi-Fi és de pagament (65 centaus el minut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!).

5.- A l'hotel Barceló de playa del Carmen, la Wi-Fi és de pagament (13 USD al dia, i passades les 24 hores vam seguir connectats per la patilla, mexican style).

6.- A un bareto del moll del ferry de Cozumel, uns nachos i una Corona per quatre duros i la Wi-Fi GRATIS!!.

7.- Nadar amb dofins mola. Pel preu pagat, ens n'haurien d'haver regalat un exemplar per posar a la banyera de casa.

8.- A Tulum (ruïnes maies) si miraves massa estona una construcció el guarda es posava nerviós. A Xel-ha (ruïnes maies) podies pujar dalt de les piràmides, fer-te fotos, una barbacoa, penjar l'hamaca i baixar quan et rotés i el guarda et preguntava si havies disfrutat.

9.- Al Yucatan, quan diuen "haser de colon" volen dir cagar, no descobrir continents.

10.- A Haiti vaig descobrir que un paio parlant en presumpte anglès barrejat amb creole costa menys d'entendre que un malagueny parlant allò que parlen els malaguenys.

11.- A Jamaica vaig descobrir "Red Stripe" assegut a la terrassa d'una mansió colonial amb vistes a Montego Bay. Gran cervesa.

12.- Els nois d'American Airlines fan servir el català en els seus vols entre BCN i Miami.

13.- A Mèxic, passa un gringo per darrere meu i em crida "Força Barça!" em giro, i en perfecte català amb accent de Wisconsin, em diu que és un plaer tornar a sentir parlar català, que fa deu anys en va viure dos a Cornellà. Estic a punt d'abraçar-lo i proposar-lo per la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'or del Parlament o en el seu defecte, una subscripció trimestral al "Serra d'Or".

14.- Al vol AA 2158 entre Cancun i Miami, a la fila dos, hi havia assegut Jose Mourinho. I jo amb la motxilla del Barça resintint la temptació de preguntar-li per la seva mare. La possibilitat que aparegués Pepe a la cobertura em va tallar el rotllo.

15.- Hotel Barceló: habitació 8833.

16.- Taxi de l'aeroport a casa: llicència nº 8833. Pa flipar, no? (i tinc proves per demostrar-ho, espavilats).

17 i últim.- Sí, era la puto Mourinho.

Burocràcia mexicana o lògica difusa

Demanem taula a un restaurant. Som 8 i comencen les pegues. Després de cinc minuts de frenesí informàtic, arriba la solució: una taula per quatre a les 19:30 i una taula pels altres quatre a les 19:45. És una marcianada, però això és Mèxic. Com a tots els restaurants tenim 15 minuts de tolerància i optem per una solució brillant per la seva senzillesa: els de la primera taula arribem 7,5 minuts tard i els de la segons 7,5 minuts abans d'hora. Un cop a la porta, demanem si ens poden ajuntar les taules. Ens diuen que sí i acabem sopant tots junts. Rar, no?. Ah, sí, el menú, doncs nigiri de salmó, tepan-Yaki de bou i llagosta i tempura de gelat de coco. Que cabrona és la vida a vegades....

Mexican for dummies o qué pasó wey?

Breu compendi de mexicà per viatjar segur: "en cinco minutos" vol dir, més o menys, de 30 a 40 minuts. "ahorita mismo" vindria a ser, no penso fer-ho. "qué tal amigo, cómo la pasó?" és la seva manera de dir "dame una propina, gringo". "no es muy picante" vol dir que allò que estàs a punt de menjar-te pot dissoldre una vaca viva ens menys de 15 segons mexicans (més o menys 3 minuts occidentals). I sí, en aquest país la cervesa es diu "Corona" sense diminutius ridículs.

Aldous Huxley va dir com seria a: "La Caixa devorarà les entranyes dels vostres fills si discrepeu de nosaltres"

Si un dia, en plena jornada electoral, us diuen el resultat, doncs us mosquejareu, no?.

Ho acaba de fer TV3 amb el #novullpagar. A les 2 del migdia ja han anunciat el fracàs de la iniciativa. Amb dos collons, perquè no té res a veure que el senyor Acesa sigui el senyor LaCaixa, casat amb el senyor CiU (per aquestes cosetes no tenen inconvenient en el sexe dels contraients).

Pels neòfits: si no fos perquè La Caixa fa em fa més por que un fill bastard d'en Hitler amb l'Stalin, us diria que el nostre President li practica unes felacions de primera al senyor Alemany (Salvador per més pistes). Però com que La Caixa em fa més por que un fill bastard d'en Mourinho i Satanàs, no dic res.

Quan en Franco era viu, els de La Trinca no havien de fer tants equilibris per denunciar la conxorxa entre el capital i la dreta (que tots són tan idiotes com el virus que provoca la mort del seu hoste, fent, d'aquesta manera tan ximple, inevitable el seu propi final).

Ite missa est.

Tempus fugit o el misteri de la mòmia

Que Quaranta-i-pic-Man s'hagi d'organitzar un cangur per anar a veure els New Order...
Que els New Order s'escapin del geriàtric per tocar al Sonar...
Que Mariano Rajoy pugui anar i venir sense donar explicacions...


P.S. I diumenge faig anys, i sumen 10, i no són 2+8, ni 3+7, ni insultaré la vostra inteligència dient-vos que són 1+9... (encara que parlar d'insultar la vostra inteligència presuposa massa coses...)

Patrocinadors, que tots sabem que posen la pasta per amor a l'art i no perquè es parli d'ells (ni parlar-ne de les desgravacions fiscals)

Que després de córrer em donen una Estrella (nois de la Moritz, patrocineu alguna cursa?, suposo que la de Sant Antoni, no?, que es fa al vostre barri), els de McDonalds una amanida (no hi ha collons de donar una hamburguesa freda o no sou prou ràpids per fer-les sobre la marxa?), els de Veri, doncs aigua. I ja està?, nooooooo! els nois de Pepsico van estar-se 4 dies sense dormir per poder posar en fred les cinc mil ampolles de Gatorade (taronja o llimona, a escollir) que els atletes vam disfrutar a l'arribada.

Proposo, per la propera cursa, afegir-hi unes patatones (marca Pepsico, of course) per arrodonir el vermutillo.

Dit això, dempeus i crideu amb mi:

Visca Pepsico, Visca Gatorade, Visca l'aspirina infantil i los peces de colores!!!!

(Aquesta entrada no té res a veure amb presions (que no s'han produït) per part de treballadors de la mai prou ponderada companyia Pepsico).

(Havíem quedat així, no?, Iolanda, ara ja pots avisar els sicaris que no cal que vinguin, val?, i no ho faré més...)

(Òstia, ara no sé si era Gatorade, Powerade o RedBull, buenu, sigual, si això no s'ho mira ningú)

Cursa de la Maquinista 2012 o galopa como puedas

Sortida a les 9:00 am. Suada enorme a les 9:01. Al km 5,5 un amic animant (gràcies, Ivan). Temps per sota dels 55. Per ser exactes, 53 minuts. I, fent honor als patrocinadors, Estrella Damm al final. Feu salut amics, que si després de suar et donen cervesa i McDonalds (un altre dels patrocinadors) tot queda justificat (sobretot el fet de sortir de casa a les 8:15 am vestit amb malles).

Darrera cursa de la temporada i constatat el fet que dos mesos després de sortir de l'hospital m'acosto als meus millors temps (49 minuts).

Molts agraïments a la família Ferré Rivero. Al Ferré per animar-me al costat del metro "Bon Pastor" (no sé de quin collons de línia) i a la Rivero per participar sense guanyar-me, que sempre és un detall.

"Blancanieves y la leyenda del cazador"

Comences a veure la peli i és Blancaneus. Llavors es converteix en "Star Wars", però no, immediatament és "El senyor dels anells" que ràpidament esdevé "Willow" i quan sembla que... no, ara és "Los caballeros  de la tabla redonda"! Òstia calla, que estem veient "Joana d'Arc", definitivament és "Una mierda pinchada en un palo". 

Per cert, la Charlize Theron demostra tenir més talent en un instant que la senyoreta Stewart en dues hores de presència constant a la pantalla.

Títol que ofereixo de manera altruista a la productora:

"La batalla de las jamelgas"

Foranell D.O. Alella (és un vi, sí)

Jo, que fins ahir creia fidelment en allò que vaig sentir un cop de: "el vi blanc és pel marisc, el negre per les persones", he de fer en aquesta palestra (poc concorreguda, gràcies a Déu) acte de contricció:

- hi ha un paio que es diu Quim Batlle que fa vins a Tiana (on la gent de Badalona parla català) i que emparat per la D.O. Alella fa una cosa que es diu "Foranell".

Per que us en feu una idea: blanc de pansa, criança en roure, un pèl d'alçada, una mica de marinada (àlies foranell), molta calor de dia, nits fresquetes, et voilà, un blanc amb cos, àcid (en el bon sentit) i saladet, com els maltes que Déu Nostro Senyor va tenir a bé donar als nois d'Islay (Caol Ila).

Feu un peixet, o millor, un arrosset i foteu-vos un "Foranell", i si la prima de risc arriba als 574.578 punts bàsics se us en fotrà.

Salut!

"O tempora, o mores", no traduïble per "és temps de móres", si no per "Quins temps, quins costums"

John Travolta és gai (les camises de "Saturday night fever" no enganyaven). L'exèrcit espanyol veu com li comencen a cobrar els menús a la tropa i no hi ha cop d'estat. La Carmen Cervera s'ha de pulir un quadre perquè no arriba a final de mes (no sabeu a quan va el kilo de caviar).

I qui diu que el món no està canviant?

Javier Krahe o 38 anys no són res

Els capellans diuen que no volen pagar impostos que servirien per finançar escoles on estudiarien altres nois com en Javier Krahe, que els ho agrairien fent vídeos com aquest:

Cocinar un crucifijo



Sort que no surten elefants...

"Espe, con el déficit en las manos" o disimula como puedas

Mentre us recupereu del show "España cañí" by Esperanza (patrocinat per "El Mundo"), us suggereixo que borbonegeu una estoneta, és a dir, matant elefants i menjant viagres. Quan us hagueu quedar a gust, un simple "lo siento mucho, no volverá a ocurri" i tira milles.

Escopetes i borbons

Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona

Còmic dels bons. En Sherlock a Barcelona, anarquistes, armes secretes, traicions, morts, bombes Orsini, etcètera...

Estèticament és molt maco, amb grans retrats de la Barcelona revolucionària de finals del XIX, espais foscos i tètrics i molt de joc amb la meteorologia.

El guió respón al cànon sherlockià (mola la parauleta, eh?), proposant un misteri lligat amb fets reals.

Llegiu-lo i millor encara, mireu-vos-el amb calma.

Aznar, el Cid o seguir tocant els collons un cop mig mort i molt mal enterrat.

Llegiu això i ploreu, a menys que sigueu membres destacats del lobbie armamentístic. Però en aquest cas, no estarieu llegint aquest blog ni entendrieu el català; o sí, i llavors estic arreglat.

http://www.ara.cat/politica/bombolla_armamentistica-Defensa-govern_espanyol-Mariano_Rajoy_0_691131092.html

El problema és: per què només en parla l'ARA?. El País no en dirà res, que tots són espanyols, El Periódico igual, que la seva noia va ser ministre de defensa. I La Vanguardia?... Ah, amics....

"Maletes perdudes" de Jordi Puntí, o una història idiota amb un final inversemblant o potser una història inversemblant amb un final idiota.

No perdeu el temps. És la història d'un pitxa brava, amb alguna mena de transtorn autista que el porta a omplir Europa de fills per després fugir. Gran espectacle de dones tontetes que es deixen fer un fill i no demanen responsabilitats.

Està ben escrit, tècnicament està molt bé, això sí, però l'argument és tan dolent que l'estètica no el salva. Definitivament, no perdeu el temps.

Per arrodonir el deliri apareix una mena d'alter ego del José Luís Moreno, versió alemanya (no especifico psicòpata, perquè tots els ventrílocs estan malalts. Ningú normal li fot la mà pel cul a un tros de fusta i fa veure que està viu i parla).

Premi Octavi Pellissa 2003; com devia ser la competència?

Independència i que es paguin els peatges ells, o bé que li robin la pensió a la seva mare, que de ben segur no hi trobaran inconvenient moral per fer-ho.

No he patit mai restrenyiment. Si em passés algun cop, aquesta gentussa em provocarà una diarrea que solucionarà el problema.

LINK

Entre els firmants, exemples de demòcrates com Unificación Comunista de España, que haguessin afusellat en Lenin per desviacionista. L'Alberto Rivera i l'Alberto Boadella haurien de revisar amb qui s'ajunten. L'Alejo Vidal-Quadras ja ho sap.

Per cert, no els he castellanitzat el nom per escarnir-los, és la seva opció.

P.S.: Artur, fill, que militen al mateix bàndol que l'Alicia Sánchez Camacho. Vés que no pensin el mateix.

Cançoner popular o si no fos per aquests moments, eh que sí Juanca?

Cançó popular a un bonic país sudafricà que comença per "Bot" i acaba per "swana":

"Un elefante se balanceaaba sobre la tela de una araaaña, y como veían que no se rompía fueron a llamar al rey de Espaaaaña"

Aquí la teniu en una versió lleugerament diferent, que és el que té la cultura popular:

La dita diu que "és més perillós que un mono amb dues pistoles", però tu no has vist un Borbó armat.

Disparar-li a un elefant i partir-se el maluc per tres llocs, amb què collons disparava el Borbó?, amb un bazuka?, amb la Gran Berta?, amb l'escopeta d'en Felipe Alberto José María Teodoro Jaime Juan Iñaki Leopoldo de muchos otros Santos, alias Froilán Cuatro Dedos?.

A veure Juanqui, t'agraïm els esforços en pro de la República, però la propera vegada encertat el cervell, que portar-te amunt i avall en avions medicalitzats val una pasta que no tenim.

Pel que fa a les teves preocupacions sobre el futur dels teus fills, benvingut al món real (de realitat, no de corones i mants d'armini). Una es podria acollir a la llei de la dependència (si no se l'hagués carregat el PP), l'altra té un marit que s'espavila prou i el petit té planta per fer de porter a un hotel de luxe (et proposo el Rei Juan Carlos, el Princesa Sofía o el Condes de Barcelona).

Que m'han dit que hi ha una cosa que s'adapta més al meu estil que no pas un blog. Quan ho localitzi m'ho miro i si de cas, ja us informaré de si canvio o em quedo on sóc. Em sembla que es diu Tumbel, o alguna cosa per l'estil.

Que ja he sortit de l'hospital. Que porto una bonica cicatriu a l'esquena (crec que la taparé amb un tatuatge). Que segueixo inscrit per la Bombers. Que en la darrera setmana he corregut uns 7 km. (quan haurien d'haver estat no menys de 40). Que avui hi torno (si no plou). Que quina mandra tot plegat. Que si mai us ha d'atendre el Dr. Molin... (i una lletra més, que podria ser una a) més us val obrir el balcó i saltar, sempre i quan no visqueu en una planta baixa (que llavors us arreplega l'amic metge i en lloc d'enguixats acabeu autopsiats).

El 22, a les 10 am a l'estació de França. Salut i cames.

Timeo danaos et dona ferentes o desmitificant els metges

Doncs dimarts vaig anar al metge, tot esperant que em deixés tornar a córrer i he acabat a la setena planta de l'Hospital del Mar. No, de visita no. Després de la pneumònia, alehop! un vessament pleural purulent. És a dir, que el meu metge de capçalera és de la mateixa escola d'aquells que surten a les pelis de l'oeste, on estan tot el dia borratxos i només saben diagnosticar morenes o sobredosi de plom (format bala). Crec que inútil és una bona definició.

Un catèter al pulmó que aspira la porqueria, antibiòtics i molta paciència.

Segueixo inscrit per la Bombers. No goso dir res més.

Vessament pleural purulent, sona bastant potent, rotllo alien el octavo pasajero.

En el més cru del cru hivern, o encara belluga

Després d'un hivern poc lluït (esquinç del múscul dorsal, fisura de costella, grip rematada amb una pneumònia), Quaranta-i-pic-Man encara belluga. No gaire, però una mica sí. M'he perdut la mitja Marató de Barcelona (i els 19 euros de la inscripció) i la Marató d'ahir. Torno als entrenaments (si el metge em deixa) demà. Per forçar una mica la cosa, m'acabo d'inscriure a la Bombers (d'aquí a un mes).

Objectiu: no morir-me abans del dia de la cursa, no dinyar-la durant la cursa i acabar-la. Amb dignitat. Què collons, baixant dels 50 minuts per demostrar-li als meus pulmons qui mana en aquest cos.

Per cert, si a algú li interessa saber perquè al meu poble som tan burros, sortirem al "Sota Terra" de TV3, buscant restes de Neanderthal.

Doctor Carbonell, en lloc de posar-vos a picar a les coves del Toll, passeu pel bar de la plaça, observeu els parroquians i us estalviareu una bona suada.

"Firmin" de Sam Savage

Una rata amb facultats humanes. Com en Ratatouille, però en versió bibliotecària. I al llegir la contraportada et parlen d'humor negre, amor per la literatura, amistat interespècies, dius mira, l'un era cuiner i aquest serà editor, o llibreter. Però les contraportades són com els trailers de les pelis, traidores.

I no és un mal llibre, és molt bo, però no hi ha res del que et diuen. No us faré un spoiler, però sí us diré que si Ingmar Bergman hagués dirigit "Ratatouille" estant més deprimit del normal i amb ressaca, hagués fet "Firmin, la rata que se comió el séptimo sello e impidió que la muerte acabase con el mundo debido al conflicto moral que le provocó la falta del citado requisito administrativo" (Ja sabeu que les coses de Bergman s'han d'escriure en castellà per que tinguin prou alçada moral).

"Primavera, estiu, etcètera" de Marta Rojals, i no, no és "Els jugadors de whist", o sí, una mica sí

A mitja trentena, una colla de noi/es d'un poble de les Terres de l'Ebre es retroben després d'un munt d'anys. Inevitablement apareixen els records, que porten als mals records, i com que qui més qui menys està en plena revisió vital, porten a les rancúnies, i això porta a les assignatures pendents, que tot i no poder-se aprovar a "toro pasao" difícilment ningú es priva d'intentar-ho. Total, que les neures (d'adult) barrejades amb les hormones (d'adolescent) porten on porten. Una mica com "Els jugadors de whist", però no és igual, és força més àcid. O potser és que els referents dels "Jugadors" eren els meus i aquests s'em queden 10 anys curts. Excepció feta dels "Joy Division".

Va vinga, un regalet.

Llegiu-la, que al final hi ha una llumeta d'esperança. O no.

Guape, meato, pipila... "Apalabrados"

Tens un smartphone i com que tens tarifa plana, et dediques a explorar el market (secció gratis) a veure que hi ha. I et baixes un munt d'aplicacions que normalment són inútils, i que esborres al cap de poc temps. Fins aquí, normal. De tant en tant, algú te'n recomana una. "Nen, baixa't l'"Apalabrados" i ens fem unes partides." I com que l'scrabble mola, te'l baixes. I jugues. I descobreixes que en català accepten paraules que li provocarien un vessament cerebral a en Pompeu Fabra. I penses, l'aplicació és argentina, ja fan prou posant-la en català i et passes al castellà, que això ho deuen dominar millor.

I jugues. I en una sola partida t'accepten "ocia", "ociare", "abaño", "guape", "meato", "bago", "pipila" i "zum". I no t'accepta "parón". I llavors ho entens tot: es tracta d'un joc de combinatòria, no de lingüística.

No puc esperar a que treguin la versió en klingon o, encara millor, en la llengua de Mordor.

"El padrí" de Mario Puzo

Hi ha una llista de pelis que no he vist i que encapçalen "E.T." i les tres parts de "El padrí". Sí, què passa. No he vist "E.T." ni penso veure-la (menys després de les manipulacions digitals per canviar les pistoles per walkie-talkies). Tampoc he vist la trilogia de la màfia. Val, mea culpa. Ho arreglaré amb un cap de setmana intens de dvd. Per cert, qui farà de cangur de la meva filla?.

Però, com a primer acte de desgreuge m'he llegit el llibre del senyor Puzo. I m'ha agradat molt, m'ha fet pensar que hauria de veure les pelis.

Us proposo un tracte: jo veig les pelis i vosaltres llegiu el llibre. Sí home, llegir, allò d'interpretar uns signes negres estampats en fulls de paper que van relligats i tenen una tapa de cartró...

Poblenou sota zero o Gas Natural...

Senyors de Gas Natural,

a aquestes alçades ja sé com funcionen els monopolis (sí, ja sé que em diran que hi ha llibertat de mercat i bla, bla, mentida, mentida, bla, bla, més mentides, bla, bla...). La seva opció és: no invertir en manteniment per poder repartir grans beneficis entre els seus accionistes.

Conseqüències: més de 4.000 abonats sense servei (multipliqueu per 3 per tenir el número de persones) durant (fins ara) 4 dies.

I, a més, per acabar de quadrar la cosa, despatxen currantes subcontractats (entre ells un amic meu).

No sé com acabar, no trobo les paraules adients. Ah, calla, sí que les trobo:



FILLS DE PUTA

Gràcies per res i que el déu dels monopolis us perdoni, que jo no penso fer-ho.

Enquesta General de Mitjans o només serà un minutet

Quantes vegades heu sentit les dades d'audiència de ràdios, teles, diaris etc...? doncs cada tres mesos. I sempre amb la cantarella de que són enquestes fetes sobre no sé quants milers d'entrevistes. Molt bé, ara ja coneixeu algú a qui han fet la punyetera enquesta. I no és per telèfon. es va presentar un paio a les 14:00 a la porta de casa meva i, després d'explicar-me qui era i ensenyar-me la seva acreditació, em va preguntar si em feia res contestar unes qüestions, res, cosa d'un minutet. I clar, et solidaritzes amb un currante i decideixes ajudar-lo.

Total, preguntes sobre ràdio, tele, diaris, revistes, connexions adsl, telèfons mòbils, components de la família, feina, ingressos, política i un tirallonga inacabable d'altres coses.

Un minutet que va durar tres quarts d'hora, el dinar fred i l'alegria d'haver col·laborat en que un treballador no perdi la seva feina.

La meva opinió val per la de 214.000 habitants d'aquest país. Veureu molts animalons devorant-se els uns als altres al canal 33.

Els nostres avantpassats d' Italo Calvino

Tres contes fantasiosos (hagués dit fantàstics, però no n'hi ha per tant). Un noble migpartit (és el que tenen les bales de canó), un baró dalt d'un arbre (només li cal cridar "voglio una donna!") i un cavaller que no és més que una armadura.

Està força bé, però posats a la fantasia, sóc molt més del Doctor Slump (si home, cony, el de l'Arale).

Pels incultes, mireu això.

Cursa dels dos Turons o canicros per primer cop

Debut en competició del meu jove Padawan, fet que, tot i els entrenaments creava dubtes. Però no, el jove aprenent del nostre heroi s'ha comportat com una autèntica bèstia parda, tibant a les pujades i moderant-se a les baixades. Total: després de 10,5 km, novè lloc a la classificació (3r top ten!).

Apunts èpics: temperatura a la sortida 0ºC, i a l'arribada? doncs 0ºC també.

Nota d'agraïment: la resta de la Wonder Family estava present a la sortida i l'arribada.

P.S.: normalment no faig aquesta cara d'estar a punt de dinyar-la. La reservo per quan estic a 3 metres de l'arribada, després de 10,5 km i 400 metres de desnivell.

Productes de la terra o el Nadal és així

No us preguntaré que us han portat els Reis (els Màgics, els debò, no els que amparen pressumptes lladres (perdó, malversadors de cabals públics) a la família, eh, Juanca?), ni què us ha portat el Pare Noel (un home gras que esclavitza elfs), ni què us ha cagat el Tió (metàfora estupenda de l'engreix i sacrifici del porc, amanida amb una miqueta de violència i escatologia, tan nostrades...). No. La pregunta és què heu begut. Si la resposta és no bec, surt ara mateix d'aquest blog.

Pels humans que seguiu llegint, us diré què he begut jo (moderadament blablabla):

Marqués de Griñón del 2005. Monovarietal (Syrah) en versió magnum (el del bigoti no, l'ampolla de litre i mig, que t'estalvia treure dos taps i per tant és més ecològic). Un vi de la Ribera del Duero fet a la gabatxa, és a dir, en un pago (finca pels abstemis) que constitueix denominació per sí mateix. Ara us hauria de dir que al primer tast apareixen làctics molt potents, que deixen pas als fruits vermells i que (si li deixeu prou temps) acaben sortint vainilles i fruites exòtiques.

Acollonant. Tasteu-lo.

Mag Lari o com cony ha fet això?

Amb els abdominals encara ressentits per culpa de les arcades que em va causar "Grease, el musical", vam anar a veure (no sense certa recança) el Mag Lari al Tívoli.

Aquest tio és molt bo. Talla penya per la meitat, desapareix i torna a aparèixer en un altre lloc de manera gairebé instantània. No us en puc dir gaire cosa més per no aixafar-vos el final.

Notes al peu: - tota la música és de Michael Jackson. Buenu...

                     - Lari, amic, ets un mag collonut, però tant numeret de ball cansa.

Doncs això, l'entrada val la meitat que la merda de "Grease, el musical" i el que et donen val la pena.