H.G. Wells

Vosaltres, que sou gent formada i llegida, sabeu que si be podem llegir la llengua ibera, no la podem traduir perquè ens falta la "Pedra Rosseta" de torn. Doncs això és el mateix, aquesta dona parla per un mòbil el 1.928, que tothom sap que es va inventar el 1.925, però que va ser mantingut en secret fins el 1.980 per tal de tocar els collons. Va ser el mateix inventor del motor d'aigua, el cotxe plegable i la droga que no enganxa. En el mateix moment en que va anar a l'oficina de patents, va ser sotmès a un rentat de cervell que li va esborrar aquestes bestieses a mà d'una conxorxa de massons, jueus, capitalistes i soviets internacionalistes.

Tenim la prova.

Recordeu pelar les castanyes abans de menjar-vos-les.

Ska

M'agrada la música ska, m'agrada Vic, m'agraden els Obrint Pas, m'agrada que la gent s'ho passi be, m'agrada el vídeo

Balleu, criatures, que encara és gratis...

Jo, que tinc el sentit del ritme d'un tauló de fusta, he ballat.

Banderes dels nostres balcons

Que diu l'ajuntament de Barcelona que posem senyeres als balcons per rebre en Benet XVI (no és una talla mega gran, és 16 en números romans). Que a casa meva l'estelada és al balcó des de ni se sap quan. Que ara les contaran i diran "mira, aquell també va a missa". Que no, que ni missa ni hòsties (Chist!). Que si potser l'hauria de treure fins que el bisbe de Roma hagi marxat. Que quina mandra posar i treure coses. Que el PP està en contra de que siguin senyeres, que mola més l'estanquera o la del Vaticà. Que la bandera es queda, que la vaig posar abans que ells.

Que quin "gasto" de "ques".

Coda: si fem Pare Noel i Reis, perquè no podem fer Halloween i Castanyada?.

P.S.: Sting, noiet meu, no calia l'assassinat simfònic de Police (a menys que ho facis per diners).

Tradicions (la cosa dels braus)

Com que l'Alicia Sánchez Camacho insisteix via T.C., parlarem dels braus, i us parlaré com si tinguéssiu 4 anys, com és com jo entenc les coses:

- els braus són una antiquíssima tradició a Catalunya,

- l'extermini de gent molesta és una antiquíssima tradició a Catalunya (Inquisició, invasions, revenges, almogàvers...)

- el joc a dues bandes és una antiquíssima tradició a Catalunya (en Cambó i la Lliga finançant el general Franco a la guerra civil)

No m'agraden els braus, em fa molta mandra liquidar gent, en Cambó i la Lliga no eren si no burgesos dels de sempre (gente de orden), que només parlaven català amb la minyona.

Foteu-vos aquestes tradicions per via anal.

De tot el personal que ha sortit per la tele parlant, només un m'ha interessat, el ramader que m'ha ensenyat que la paraula "resabiado" en català es diu "avisat".

M'interessen coses estranyes, ja ho sé.

"A la mierda!", va dir Fernando Fernán Gómez.

España cañí

Un septuagenari que es vanta d'haver-se "trajinado" dues menors (fa quaranta anys, això sí), un sexagenari que diu que l'exministre d'exteriors és "un mierda" per plorar a l'hora de deixar el càrrec. Què dir?

En Sánchez Dragó (sexe amb menors) ara diu que va exagerar, que no, que era per fer més interessant la novel·la; fantasiosament malalt.

En Pérez Reverte (insults a polítics) diu que sí, que què passa, que merda el ministre i merdes tots els altres; quixotesc "Mantenella e no enmendalla".

Ja es deia que "un español, donde no llega con la punta de la espada, llega con la punta de la polla".

Testosterona.

I ens obliguen a compartir passaport amb aquests especímens...

Tàntal (o la mala hòstia dels déus grecs)

Sacrifici: cosa que es fa (amb major o menor disgust) per un ésser estimat; si és per la teva única filla pot abastar proporcions titàniques.

Inici: festa del club Super3 a l'estadi olímpic.

Nus: metro, escales mecàniques, patejada, cues, concert inacabable de gent que no sé qui són i que serien pinso de tauró si jo fos el director de l'aquàrium.

Desenllaç: si l'opció és tornar l'any que ve a la festa o que un elefant amb tacons d'agulla balli claqué a les meves gònades, ja pot anar entrant el paquiderm.

Estimo la meva filla, però estic disposat a submergir en àcid al creador de càstigs com el d'avui.

Ah, i no s'hi val a incitar-me a beure a les 11 am i cobrar-me 3 euros per una cerveseta de no res!.

Mitologia per a dummies

És una àguila amb bust i cap de dona, en heràldica representa "posat de cara". També és una dona perversa, i en la darrera accepció del diccionari, és un ocell d'un metre de llargada que viu a Amèrica. També és (en plural) una mena de club on milita la meva dona.

Són les harpies...

N'hi ha que ens casem com si fos un esport de risc.

Benvingudes, noies que teniu un curiós concepte de vosaltres mateixes.

Se enseña el búlgaro

Gràcies, Déu meu, per permetre'm viure moments així

"L'estranya vida del Pterodàctil"

Han hagut de passar 26 anys per a que aparegués una nova obra de l'autor de "Vita e morte dalla Mafia". És "L'estranya vida del Pterodàctil", una mostra de que el temps no passa en va per ningú, on se'ns presenta la història d'una jove promesa que, de cop, descobreix que ja té més de quaranta anys i, en lloc d'apressar-se a experimentar allò que no ha fet, decideix seguir fent la vida que l'ha dut a ser un maduret orgullós d'haver arribat fins aquí.

A mi m'ha agradat, és molt semblant a llegir la teva autobiografia, són fets coneguts i que ja t'estan bé, però amb un final poc versemblant (el protagonista acaba seguint els consells d'un amic).

Per cert, l'ha tret Edicions Borsalino i l'autor és Vitto Morini.

J.L. Borges in memoriam.

L'abraçada de l'ós (o com sobreviure al matrimoni)

L'abraçada de l'ós: acció que consisteix en expel·lir una ventositat mentre, fermament, mantens la teva parella abraçada (si aconseguiu mirar-li els ulls durant l'acció, el clímax es multiplica).

Reaccions: insults, mencions a la genealogia pròpia, agressions sobre els teguments reproductius, promesa d'eterna abstinència sexual.

I direu, doncs no et llufis, imbècil. Dues aclaracions: sóc partidari del pet (sorollós i festiu) i no de la llufa (A.K.A. silent killer), i el plaer obtingut pot compensar les reaccions.

Dilema: gasos o sexe?

Solució: Màgia

Perdoneu per la publicitat, però calia compartir-ho.

Pressupostos de contenció

És la nova tàctica del Ministerio del Interior per reduir despeses?. No. És el fruit de la ment malaltissa d'un senyor de Galleguillos de Campos (León). És el que passa quan un jubilat veu "Robocop" i no acaba d'entendre el fons de la cosa. No vull ni pensar en què farà després de veure "Lío anal en el andamio".

Mireu, mireu...

(Amb aquests estalvis d'espai, potser m'hauré de passar al Twitter)

Fillets de Déu

El Vaticà, a través del seu diari "L'Osservatore Romano" recomana veure "Els Simpson", com a exemple de bons catòlics.

La direcció d'Animus Iocandi sap reconèixer quan li passen la mà per la cara.

Tothom dret i ovació.

"Això no es pot permitir" (J.Ll. Núñez, filòsof, s.XX)

Els qui som pares sabem una cosa, només una, però que sempre és veritat; quan un fill teu justifica una malifeta amb la tàctica del ventilador (Fulanito també hi era) o amb la de la revenja (es que em té mania) només hi ha una conclusió possible: culpable. O en versió fina "Excusatio non petita, acusatio manifesta". Ai, Jan, com vaig et vaig estimar, fins que vas començar a fer-te amb males companyies...

Hi ha una cosa més que sabem, que un/a adolescent menystingut/da (o abandonat/da) dirà el que sigui per provocar una reacció de l'estimat/ada. Oi que sí, Zlatan? (Ibrahimovic, davanter suec que va "jugar" al Barça durant un any i que no oblida el seu pas per aquí).

Ah, i quina falta de respecte, quin poca seriositat, quin poc "senyoriu", que la Sagrada Família no ha caigut i el senyor Rigol ha fet el ridícul (un altre cop). Per que te'n fiïs de l'amo.

Atenció al client

Una cosa que a Quaranta-i-pic-Man li fa gràcia és la bona taula. Vivim en un país de grans cuiners i els restaurants amb estrelles són fàcils de trobar. Una altra cosa és poder encomanar-hi taula i fer front a la factureta. Però els nois del Banc de Sang estan tirant endavant una iniciativa molt interessant: si vas a donar sang, el tiberi posterior va a càrrec de gent com en Fermí Puig (Drolma), els germans Roca (El celler de can Roca) o el diví Ferran Adrià (El Bulli). Però Quaranta-i-pic-Man va donar sang fa dos mesos, i per tant, fins el mes que ve no pot tornar-hi, i aquesta iniciativa ja s'haurà acabat. És com quan estàs en una companyia de telefonia, vols un I-phone i et diuen que paguis i callis, però si canvies de companyia te'l regalen i et fan descompte. Coses de l'atenció al client.

Ah, i recordeu que no és enveja, és mala sort.

Cosas vederes, amigo Sancho

Quaranta-i-pic-Man està sorprès. Desolat. Esmaperdut. Sobrepassat. Atònit. Esbalaït. Corprès. Desconcertat. Esverat. Estupefacte. Garratibat. Ja no es pot fer soci del Barça qui vulgui, ha quedat reduït als socis actuals i als seus familiars. Ja no serà aquell instrument integrador del segle passat, serà el Club de Polo, o pitjor.

Hi ha una qüestió que em té preocupat: quan un jugador fitxa pel Barça, se'l fa soci (amb la foto corresponent pels diaris). Segons la nova normativa, si no és familiar en primer o segon grau d'un soci o menor de 14 anys, ja no se'n podrà fer, o es saltaran la norma, que per alguna cosa són els directius?.

Estic admirat.

Ah, i recordeu que no és estrany fer bo el predecessor, però tant de pressa, Sandruscu?

Contradiccions

La Colònia Castells és un petit grup de cases dels anys 20 de planta baixa al costat dels carrers Entença i Travessera de les Corts, a Barcelona. Per algun d'aquests miracles estranys, ha arribat fins els nostres dies intacta, però ara va a terra per especular una miqueta més (un solar a Les Corts!). Com sempre, mentre van marxant els veïns i van quedant cases buides, arriben els okupes. Fins aquí, res de nou. Un mal dia comencen els problemes entre okupes i l'associació de veïns i que si sorolls, amenaces, policia... La presidenta de l'associació de veïns demana al mateix alcalde que foti fora els okupes, però oblida un "petit" detall de no res en aquesta petició: ella ha instal·lat la seu de l'associació okupant una casa buida!!!. És tan collonut que sembla mentida, i per rematar la conya, ella diu que no és el mateix, que quan l'ajuntament li demani donarà les claus de la casa.

Què faríem en aquest món sense ments preclares com la de la senyora presidenta?

"Nulli certa domus" que deia Virgili a "L'Eneida" ("Ningú té una casa certa", collons, que se us ha de dir tot)

Uniformitat

Un mallorquí (Lorenzo) guanya el mundial de MotoGP amb una Yamaha i no xalo gaire (o gens). Un català (Elias) guanya el de Moto2 amb una Moriwaki i sí que xalo. Per què? perquè un és català i l'altre no?. Doncs no, perquè no segueixo indiscriminadament els pilots catalans o espanyols, si no que tinc els meus favorits en funció de l'equip en què competeixen. Aclariment, no m'importa massa en Lorenzo per ser pilot de Yamaha (i un xulo força impresentable), i sóc fan de Pedrosa perquè pilota una Honda (i jo en tinc una). A 125, segueixo les Derbi, i més igual qui n'és el pilot. A F1, el mateix, sóc ferrarista i per tant espero que Alonso guanyi el mundial, independentment del que pensi d'ell, o del que pensava de Schumacher. És exactament igual que amb el Barça: m'és igual qui són els jugadors, jo sóc del Barça.

L'única excepció és en Toni Elias, no m'importa el seu equip, el segueixo a ell (el fet de competir en un campionat on totes les motos són iguals ajuda en aquest sentit).

Ah, i per una vegada que els meteoròlegs l'encerten, no ens queixem per un pont passat per aigua.

Padawan i manteniment

El jove Padawan de Quaranta-i-pic-Man s'ha hagut de sotmetre a la seva revisió anual. Control de tots els paràmetres, revisió dels punts habituals. Tota mena d'aparells sofisticats per garantir la qualitat de les dades obtingudes. Mans expertes repassant un cos perfeccionat amb entrenaments d'elit. Resultat: un engranatge extraordinari.

Diagnòstic: una peluda i molt afinada màquina de 36,5 kilos.

P.S.: vacunes, neteja dental, pastilles antiparasitàries, gotes per les orelles i pinso first class. Total: 114,90 euros. Com era allò de la vida de gossos?

Ah, i recordeu que això no és res per recompensar la fidelitat del meu gos, o algú de vosaltres no em posaria mai cap pega per fer qualsevol bestiesa que em vingués al cap?.

Conxorxa o paranoia?

Tens entrades per veure Van Morrison i no hi pots anar perquè et converteixes en pare aquell dia. Organitzes un partit de pàddel amb els amiguetes i es suspèn perquè un dels jugadors és pare (per quart cop, tot s'ha de dir) el dia en qüestió i tres fa de mal jugar. Quedes per anar a fer una/es cervesa/es (deixeu-ho en plural, s'ajusta més a la realitat) i sentir música en directe en un bar i es cancel·la, per què?, doncs perquè un altre criatura (la tercera, en aquest cas) aterra en aquest món. I dic jo, no som el país amb menys criatures d'Europa?. Si ens passéssim el dia de parranda no seria estrany que ens coincidissin els parts amb les farres, però sortim molt de tant en tant (una al mes, o així).

La conclusió és inapel·lable: els nostres fills ja neixen tocant-nos els gloriosos, com per anar fent boca.

L'única pregunta que em faig ara és: què haurem de suspendre quan arribi la meva segona filla?. S'admeten apostes.

Ah, i recordeu que suspendre (en aquest cas) vol dir deixar per un altre dia.

Farmàcia i altres despeses

Suc natural de taronja, fruits secs, torrades i cafè amb llet per esmorzar. Verdures, amanides, carn i peix la resta d'àpats. Pa per arrodonir-ho tot. Gelea reial per fer més salut. Cinc hores d'exercici setmanal (a vegades més). Sense tabac. Poc alcohol. Al metge un cop l'any. Poques sortides nocturnes.

Doncs el meu cos, en agraïment a tants esforços, ha decidit (pel seu compte) donar asil a un microorganisme del gènere "Calipandrius enormus". O la vida sana no serveix per res, o si m'enganxa el microbi sense tot això em pela. Fes-te fotre.

Ah, i després d'enviar coets a la Lluna, ningú és capaç de fer un frenadol amb un gust tolerable?.

Del foc a les brases i altres contes divertits

La meva tendència a llegir clàssics es basa en dues raons importants:

- són barats (els autors són morts i l'SGAE no rasca un duro),

- donen joc a les tertúlies.

I en una d'aquestes sobretaules, un "amic", sorprès, em va deixar anar "no pot ser que no hagis llegit Txèkhov!, els seus relats curts són una meravella". D'acord, fet. I no té gràcia, de veritat, no fan cap gràcia els seus personatges idiotes i les seves situacions més idiotes encara. Pot ser que hagin resistit malament el pas del temps, però de la frase "els seus relats curts són una meravella" només és veritat que són curts.

El posaré a la lleixa al costat de Joyce.

Ah, i recordeu que són coses que passen.

Festa del cel

Avions, paracaigudistes i altres coses que volen. M'agraden i a més ho fan davant de casa, doncs mirem-nos-ho. Molt bonic i espectacular. Només un comentari: la patrulla francesa s'ha passat tota l'exhibició fent la seva bandera amb fum; els italians l'han feta al final; la patrulla "Águila" (els espanyols) tot l'exercici traient fum blanc i només al final una passadeta amb la "rojigualda" i la darrera amb la senyera (però amb set pals només, que només hi havia set avions). I de què em queixo?, de res, nois, de res, però és l'exèrcit espanyol i ja se sap "Si em fas festes i no me'n sols fer, o em vols fotre o m'has de menester". Fa por només de pensar-hi.

Ah, i recordeu que això no vol ofendre els militars (que disposen d'armes i jo no).

A la llum de les ombres

Si t'agrada passejar pels boscos, el cinema i escriure poesia, estàs destinat, indefectiblement, a passar gana per capverd, il·lús i fantasiós. Però no. El nostre protagonista va estudiar enginyeria forestal per cobrar passejant pels boscos, gastar aquests diners anant al cine i escriure poesia sobre les pelis que havia vist per recuperar (modestament) la inversió en les entrades. Qui diu que no es pot convertir un vici en un benefici?. Doncs aquest és l'Amadeu Vidal, enginyer, cinèfil i poeta, que es dedica (en el seu temps lliure, senyor cap de l'Amadeu) a anar al cine i recollir en breus poemes les sensacions que li deixen les pel·lícules que veu. Són petites píndoles del seu món (molt particular, a vegades), però molt interessants ( la dedicada a "Deep throat" és antològica). I, a més, cull llenegues entre setmana (senyor cap de l'Amadeu, això és una llicència literària, que no vull insinuar que es dediqui a collir bolets en hores laborals, i això no té res a veure en què me n'hagi donat un grapat, que això no ha passat).

Sí, és un poemari, però com que no hi ha rimes, sempre podeu dir que són breus anotacions d'un crític de cinema (i estalviar-vos la vergonya si us enxampen llegint poesia).

Ah, i recordeu que el fet que surtin tants poetes últimament aquí no vol dir que hagi deixat de considerar les flors com els òrgans reproductors de les plantes.