Sempre s'ha dit que les segones parts no són bones, però també hi ha excepcions que confirmen la regla. Es tracta de "L'Odisea", que sent la continuació de la "Ilíada", també és d'Homer (curiós, no?). Més matances, déus corruptes, illes amb monstres, reines psicòtiques i demés parafernàlia hel·lènica, tot protagonitzat per Ul·lises (Odiseu en grec, d'aquí el títol, oh!). Després de la guerra de Troia, el noi decideix tornar a casa i, havent fet emprenyar els déus, acaba fent un tour pel Peloponès de gresca en gresca. Mentre la seva dona l'espera a Ítaca, envoltada de pretendents gorrons i teixint i desteixint per no haver de triar nou marit. Al final, el nostre heroi aconsegueix tornar a casa (toma spoiler), liquida els gorrons i és a temps d'enterrar el seu gos, l'únic que l'ha reconegut. O això és la història que Odiseu li va explicar a Penèlope per explicar els anys de retard en tornar de la guerra.
Ah, aquells temps en que es sortia de casa tot dient "vaig a fer un vol amb els amics i ara torno", s'arrasaven civilitzacions, i en tornar es podia culpar els déus pel retard!
+17:20+%232.jpg)
M'alegro que hagis aprés alguna cosa a Lo Bloc, encara que sigui això dels spoilers.
ResponEliminaAra ja només cal que et llegeixis alguna versió de l'Odisea amb Zombies per a que puguis fer una comparació crítica d'ambdues versions.
Fins aviat,
Ivan.
Seria una cosa com "Orgullo y prejuicio y zombis"?. El problema és que no sóc capaç d'escriure més de 10 línies sense perdre el fil. Seguint el tema dels zombies, el final més adient seria una orgia gore on els zombies devoren tothom i ressuciten els troians (fent servir els seus poders) per poder tornar a liar la de Troia.
ResponEliminaSalut.