Moià (el meu poble) només surt als diaris quan algú es mata en ultralleuger (hi ha dos camps de vol), quan es crema el terme municipal o quan s'anuncia al món que el deute és de 24 milions d'euros. Doncs prou. Quaranta-i-pic-Man n'està fins els teguments reproductius (que vindrien a ser els collons) d'injustícies:
- a Moià va néixer i va viure el gran tenor Viñas, considerat un dels millors intèrprets de la tetralogia wagneriana (sí, allò de Parsifal, Tristany i Isolda, l'Anell dels Nibelungs i Sígfrid) (que sí, allò dels helicòpters del Coppola trintxant vietnamites a Apocalipse Now) (La càrrega de les walquíries, cony)
- a Moià va néixer i va viure la gran "Fura dels Baus" i palurdo ignorant qui digui que són una colla de salvatges destructors de l'art. El desconstrueixen i el serveixen fet bocinets, com el Ferran Adrià amb el pa amb tomàquet.
- a Moià van néixer neanderthals que van viure a les coves del Toll, es van menjar els óssos de les cavernes i van acabar sortint al "Sota terra" de TV3.
- a Moià va néixer en Rafel Casanova, president de la Generalitat el 1.714, cosa que vol dir que els moianesos sempre hi posem el coll, però les coses surten com surten (per això en Rafel va acabar vivint a Sant Boi de Llobregat).
- a Moià em vaig casar i a Moià vaig ser pare, motiu més que suficient per a que quan sentiu "Moià" us aixequeu, que un poble que m'aguanta per força a de ser més que un poble.
I tot això per dir-vos que a Moià va néixer (i de tant en tant hi viu) en Quim Vila, músic i cantautor que ha decidit pel seu compte (a la moianesa manera) que això ho arregla ell.
Mireu-vos-el
"Moià és molt més que un deute municipal"
+17:20+%232.jpg)
