Tres graus de separació

Es pot aconseguir que un gandul seguidor del "4º milenio" del Friquer Jiménez llegeixi els clàssics (Plató i tal, no la crònica d'un Barça-Madrit)?, i en cas que es pugui, es pot fer en tres passos i sense drogar ningú?, doncs sí i és ben senzill:

- com qui no vol la cosa, posem un reportatge de l'amic Friquer sobre l'Atlàntida,

- el dropo, picat per la curiositat, comença a llegir sobre el tema (Jürgen Spanuth, per exemple),

- guiat per la bibliografia, acaba llegint els diàlegs de Plató (Timeo i Críties, per ser més precisos) on apareix la descripció de l'Atlàntida. I, esperonat per la curiositat, llegirà la refutació que Estrabó posa en boca d'Aristòtil que assegura que Plató va tornar tot sol l'Atlàntida al fons del mar, d'on ell tot sol l'havia tret.

Et voilà!, ja tenim un ex-bo-per-res convertit en un especialista en història antiga, en la branca de mitologia.

Si no fos que el primer pas té la mida del Gran Canó del Colorado, que el llibre d'en Jürgen es va editar el 1954 i no s'ha reeditat, i no inclou bibliografia, i que per llegir Estrabó cal anar a una biblioteca (que per un gandul és pitjor que l'infern del Dant), estaríem davant d'un pla perfecte. Hi seguiré treballant...

El arte de matar a la esposa

Ja puc jo matar-me per intentar aconseguir una reacció vostra, però nooo, els senyors estan massa ocupats fent vés a saber què i no poden respondre els posts. Molt bé, doncs dedicat a totes les dones, avui la crítica d'un llibre de 1974, de quan el Franco encara afusellava, en Carrillo portava perruca i un 1430 era un peaso cotxe.

El seu autor, Antonio Amurri, ens presenta 31 entretingudes maneres de liquidar la costella, que mereix ser occida per bruixa, o pesada, o ràcana, o massa parladora, o per fer unes croquetes execrables. El llenguatge és masclista, les situacions casposes, és a dir, un retrat força interessant de l'Espanya de José Luís López Vázquez i la Gracita Morales. Ho veieu on ens porta la tonteria del llenguatge políticament correcte?, ara a ningú se li acudiria escriure una cosa així, i molt menys publicar-la, però la gent (perdó, alguns homes) segueixen solucionant les seves disputes matrimonials recorrent a l'uxoricidi.

És a dir, ja no anomenem les coses pel seu nom, però seguim fent-les i això que es va intentar acabar amb aquesta situació aprovant la llei del divorci i prohibint les pel·lícules de la Gracita Morales.

Per cert, el llibre és una merda, però és distret i conté certes idees que poden ser útils algun dia, je je je...

Ah, dimarts que ve hi ha lluna plena, queda dit.

La carretera

Mireu, jo no sé perquè en Cormac McCarthy no té encara el Premi Nobel. "La carretera" o "No és país per a vells" són motius més que sobrats per donar-li. Ara han fet la peli sobre "La carretera", que segurament no veuré, perquè el llibre és tan bo i,alhora, tan demolidor, que em fa por que el guió no estigui al nivell.

És un retrat descarnat sobre un pare i el seu fill que intenten sobreviure en un món apocalíptic, on l'esperança és un record llunyà i l'únic triomf possible és viure un dia més, sempre i quan creguis que val la pena seguir vivint.

Monumental, et fa pensar "i jo, què faria?".

Per la meva banda, he començat a comprar pots de conserva i a esmolar la navalla multiusos.

Pensions

Veient les notícies de la tele 3, ha sortit el tema de les pensions. Fins aquí, res de nou, però el tall de digestió (estava dinant) s'ha produït quan han anunciat que la solució passa per adoptar alguna de les següents mesures:

- allargar l'edat de jubilació, o

- disminuir la paga, o bé

- augmentar els impostos.

Notis la disjuntiva entre cada proposta. Ja!, cabrons, sabem què voleu fer, que a la vostra escola no us van ensenyar que les disjuntives exclouen possibilitats entre sí, és a dir, només pots triar una de les opcions, i no totes a l'hora, que és el que fareu. Total, ens l'endinyaran doblada quan vulguin, però aquesta vegada els haurem vist a venir, i mentre ens enculen, sempre els podrem dir "elis, elis, ja ho sabia".

Ah, i recordeu que la roba interior va per dins (com clarament indica el seu nom).

Liofilització

Els senyors de Nescafé s'omplen la boca amb el seu cafè en pols, liofilitzat, en diuen. L'agafes, aboques el sobre en un vas d'aigua o de llet i, pam, cafè o tallat a l'instant. Val, és veritat, si t'agrada aquest presumpte cafè. Doncs senyors, el meu gos disfruta de la mateixa experiència cada cop que plou. Els pixats d'altres gossos s'assequen al sol i al vent i acaben desapareixent de la vista, però quan plou es rehidraten com una beguda liofilitzada, i així la bèstia frueix de noves sensacions "envasades".

Com que els gossos van començar a pixar a l'intempèrie abans de la creació del Nescafé, ja sabeu d'on va sortir la idea dels sobrets. Hi ha gent rara, amb idees estrafolàries que acaba fent-se d'or. Per si de cas, no perdo de vista el meu gos, aviam si descobreixo alguna cosa.

Si sou daltònics, recordeu que la llum de dalt dels semàfors és la vermella.

Bill Watterson

I dic jo, que si aquest bloc es diu "Coses per llegir", per què es parla tan poc de llibres?, doncs per què necessito un cert temps per llegir-los, tarugos!. La cosa és que vaig descobrir aquest geni quan pagàvem les coses en pessetes (si torno a sentir la collonada d'antigues pessetes pelo algú) i vaig començar a col·leccionar-ne els còmics. Sí, he dit còmics, que el tio aquest és ninotaire. Per que us pugueu situar, és com si l'autor de Mafalda hagués acabat el parvulari, hagués aprés a llegir, a escriure i a dibuixar, hagués fet teràpia per superar els seus traumes i ... no, ni amb un transplantament de cervell s'acostaria al nivell de "Calvin i Hobbes".

Un retrat acollonant de la vida d'un nen de sis anys i el seu inseparable tigre de peluix (o no). Reflexions dignes d'algú que té coses al cap.

Tots de genolls a comprar-los!

Ah, i recordeu que qualsevol bestiesa que se us acudeixi, probablement se li ha acudit a algú abans.

Artritis

Fer tres mil abdominals al dia, a part de posar-te mazas de la muerte, serveix per combatre de manera molt efectiva l'artritis. Com a exemple clar només cal veure l'excel·lent mobilitat digital que mostra la ma esquerra de l'expresident Aznar, oferint una "peineta" ("fuck you" en anglès) als manifestants que s'estaven enrecordant de la seva mare a les portes de la sala de conferències.

Fillets de Déu, a què tants escarafalls venint aquest gest d'on ve?, a mi em preocuparia que ens el dediqués alguna persona humana, no "mi buen amigo Ansar".

Aquest és el nivell, i ja està tot dit.

Per cert, he intentat escanejar el meu cul per enviar-li a aquest bon home, però fa massa fred com per córrer sense gallumbos pel menjador.

Ah i recordeu que qui dissenyi el joc "Ansar's torture room" compta amb el meu suport.

Gràcies!

Half-pipe, slalom, esquí de fons, patinatge de velocitat (l'artístic no, que és una mariconada), descens, luge, skeleton....

Ja estan aquí els Jocs d'hivern!!!

Gràcies a les parabòliques i la TDT podem seguir-los a qualsevol hora, inclosa la sacrosanta migdiada, substituint les aventures dels micos i els taurons per l'esforç dels altres, que sempre és tant gratificant.

Però Déu nostre senyor, en la seva infinita saviesa, ens evita de caure massa sovint en la temptació donant-nos la dosi cada quatre anys. Per compensar i evitar ateismes massius, ens regala el seu invent més preuat:

el CURLING!!!

Imagineu uns quants quebequesos intentant jugar a la petanca sobre gel, això és curling. Si hi ha millor banda sonora per una migdiada, ja m'ho direu.

Per cert, si sou calbs i gordos, aquest és l'únic esport que us permetrà ser olímpics. Comenceu a buscar pedres de 20 kilos i llanceu-les pel passadís. Barcelona 2022 us espera!.

Estat del benestar

Si això fos una societat del benestar com cal, el meu gos no estaria avorrit. Doncs sí, perquè porto dos dies plegat per la meitat amb còlics "frenéticos". Resultat, la sanitat pública em proporciona un "colocón" gratis, que em treu el mal però em deixa zombi. Fins aquí, val. Però el gran damnificat és la bèstia peluda que no surt a córrer pels matins. Podem sortir a córrer si fa fred, però, qui hi va completament "endrogao" o amb un mal que et deixaries operar en viu si et diuen que se't passa?, doncs això, ningú. El gos es queda sense córrer.

I aquí ve la cosa: si això fos Suècia, França o els Estats Vaticans, vindria un mindundi cada matí (a la mateixa hora per no destarotar el gos) i el trauria a fer el seu exercici. Sí, els Estats Vaticans, o et penses que en Benet treu la bèstia cada matí?.

Ah, recordeu que si us trobeu en Shin Xan creuant el carrer, teniu la possibilitat de restaurar l'equilibri còsmic atropellant-lo.

Rues de carnaval

A tots els pares que porten els seus fills a les rues.

Fes una disfressa, maquilla la criatura, troba una bona excusa per no disfressar-te tu, surt corrents (has de ser a l'escola a les 14:45), si no has dinat aprofita per fer règim, vesteix la canalla, et fan fora de l'escola, corre, corre, corre... són les 15:00 i, apa, a la porta del cole que ja comença i et diuen que no, que és a les 15:30!.

És a dir, mitja hora del teu temps llençada.

Les 15:30, acompanya la rua, fes fotos del teu i d'altres que tenen pares però no càmera, i rambla amunt i rambla avall i a la porta del cole un altre cop i pam!, que s'han de fer les fotos de grup (sense pares) i llencen mitja hora més del teu temps. Cap al bar, carajillo i a la porta que ja obren i no queda res de la xocolatada. S'ha acabat, l'any que ve no vinc i la teva filla et mira i et diu que s'ho ha passat de por i que l'any que ve vol que l'acompanyis un altre cop.

Fes una disfressa, maquilla la criatura, troba una bona excusa per no disfressar-te tu, surt corrents...............

"Up in the air"

Dos posts en un dia, quin "lujaso", eh,?

Aquest va de cine, de la peli del Clooney. És un paio que viu entre la primera classe dels avions i les habitacions de la cadena Hilton, mentre vola pel món (entenguis els States, Amèrica pels menys llegits) despatxant gent a tort i a dret. Apareixen un parell de secundaris (la seva rèplica femenina i la cadelleta destinada a posar el seu món cap per avall) que no tenen cap misteri i el guió s'esgota aquí.

Una collonada que no va enlloc, que no té sentit i que es fa llarga al minut 6. Una decepció tant grossa com cares les entrades. No hi aneu.

Ah, recordeu que fregir patates fregides en pilotes posa en perill la vostra capacitat de perpetuar l'espècie.

Més "Lost"

Hola petits monstres informatitzats,

que no, que no volia carregar-me la sèrie aquesta. Que si us agrada, a mi ja m'està bé. Que no sou uns friquis pitjors que altres, que és molt bonica la vida. La cosa és que no m'he sabut explicar i menys escriure-ho. Si algú s'ha sentit ofès, que els meus crits demanant perdó de genolls a sobre de brases i vidres trencats arribin a les vostres augustes orelles i en la vostra magnificiència em sigui concedit el benefici del dubte.

Si no us fa res, m'aixecaré i seguiré. Perdó, perdó i mil vegades perdó, no ho faré mai més. A partir d'ara només opinaré sobre sèries més inoqües, tipus "Fama" o així.

Friquis, que sou uns friquis, je je je...

Ah, i recordeu que la cervesa combat l'osteoporosi, i que es poden fer comentaris als meus posts, si teniu el que s'ha de tenir, friquis.

Platges i obres públiques

Els qui tenim la sort de viure a la platja de Barcelona (Ai, Copacabana!) veiem com cada tardor les llevantades s'enduen la sorra i com el ministeri de torn, a la primavera, llença uns quants milions d'euros dragant el fons i reposant una sorra que marxarà amb el darrer banyista i el primer temporal. No és gaire sostenible, no? Doncs ara han tingut una brillant idea: estant fent uns dics que gairebé tanquen les platges i així la sorra no marxarà. És a dir, com una mena de piscines gegants, que no es paguen ni amb el que va robar en Millet. El mar, que és molt tossut, ha segueix erosionant i el centre de la platja ja està a escassos quatre metres del passeig, mentre pels costats la platja fa gairebé cent metres d'ample. Tindrem les primeres platges perpendiculars a la línia de costa de tot el món? o és que han decidit (des de la Generalitat) recolzar aquesta idiotesa amb la perversa intenció de que la platja de la Mar Bella s'estiri fins arribar a Menorca i així facilitar l'annexió de ses Illes a la futura Catalunya independent (tal com va predir la Patrícia Gabancho a la seva Crònica de la independència)?

Sigui com sigui, el meu gos ha decidit que serà la primera bèstia en creuar la Mediterrània a peu des del Plistocè, o el Juràssic, o el Carbonífer, o des de la primera comunió del Manolo Fraga.

Gràcies ministre!.

Ah i recordeu que fer el pi mentre conduïu és poc intel·ligent.

Invictus

Estimades bestioletes que seguiu les meves apassionants cròniques, avui és un gran dia. Vaig llegir un llibre i després vaig veure la peli. I m'han agradat tots dos!! Oooooh!

Llibre: El factor humà (John Carlin, comentat el 22 de gener)

Peli: Invictus (Clint Eastwood i Morgan Freeman)

La peli està basada en el llibre, és a dir, partint del llibre va a la seva bola, sense cenyir-se gens a la política i centrant-se en el rugbi. Bàsicament adapta el final del llibre, perquè si no, els hagués sortit una mena de "60 minuts" sobre la transició sud-africana seguit del "Gol a gol" versió estibadors portuaris hostiant-se en un pub.

Total, aneu a veure-la, la feina dels dos iaios està molt bé, i en Matt Damon també fa el fet. Els crítics diuen que és un Eastwood menor, gairebé irrellevant. Menor i irrellevant, segueix sent molt millor peli que la majoria.

Ah, i no robeu paraigües als bars, que després em mullo.

La cosa de "Lost"

Avui s'estrena el primer capítol de la darrera temporada de "Lost". Po fueno, po fale, po malegro. Si els fans d'aquesta sèrie friquegen de manera indubtable, jo, que no he vist un sol episodi però he estat al bar temàtic de BCN (carrer Pere IV, pels més malalts), què sóc, un friqui entre friquis?, perquè la sèrie no l'he vista, però em vaig posar morat de cervesa "darhma" (si és que s'escriu així).

Com aquell qui deixa de fumar o decideix anar al gimnàs, vaig decidir veure la sèrie, que segur que és súper guai. La tonteria em va durar 28 segons, més o menys. Mireu, jo no sé si són viatgers en el temps o putos marcians o ninots de realitat virtual, però segur que l'assassí és el majordom.

I recordeu que tallar un truita a la francesa amb ganivet és de molt mala educació.