Platges i obres públiques

Els qui tenim la sort de viure a la platja de Barcelona (Ai, Copacabana!) veiem com cada tardor les llevantades s'enduen la sorra i com el ministeri de torn, a la primavera, llença uns quants milions d'euros dragant el fons i reposant una sorra que marxarà amb el darrer banyista i el primer temporal. No és gaire sostenible, no? Doncs ara han tingut una brillant idea: estant fent uns dics que gairebé tanquen les platges i així la sorra no marxarà. És a dir, com una mena de piscines gegants, que no es paguen ni amb el que va robar en Millet. El mar, que és molt tossut, ha segueix erosionant i el centre de la platja ja està a escassos quatre metres del passeig, mentre pels costats la platja fa gairebé cent metres d'ample. Tindrem les primeres platges perpendiculars a la línia de costa de tot el món? o és que han decidit (des de la Generalitat) recolzar aquesta idiotesa amb la perversa intenció de que la platja de la Mar Bella s'estiri fins arribar a Menorca i així facilitar l'annexió de ses Illes a la futura Catalunya independent (tal com va predir la Patrícia Gabancho a la seva Crònica de la independència)?

Sigui com sigui, el meu gos ha decidit que serà la primera bèstia en creuar la Mediterrània a peu des del Plistocè, o el Juràssic, o el Carbonífer, o des de la primera comunió del Manolo Fraga.

Gràcies ministre!.

Ah i recordeu que fer el pi mentre conduïu és poc intel·ligent.