dimarts, 16 de febrer del 2010

Estat del benestar

Si això fos una societat del benestar com cal, el meu gos no estaria avorrit. Doncs sí, perquè porto dos dies plegat per la meitat amb còlics "frenéticos". Resultat, la sanitat pública em proporciona un "colocón" gratis, que em treu el mal però em deixa zombi. Fins aquí, val. Però el gran damnificat és la bèstia peluda que no surt a córrer pels matins. Podem sortir a córrer si fa fred, però, qui hi va completament "endrogao" o amb un mal que et deixaries operar en viu si et diuen que se't passa?, doncs això, ningú. El gos es queda sense córrer.
I aquí ve la cosa: si això fos Suècia, França o els Estats Vaticans, vindria un mindundi cada matí (a la mateixa hora per no destarotar el gos) i el trauria a fer el seu exercici. Sí, els Estats Vaticans, o et penses que en Benet treu la bèstia cada matí?.
Ah, recordeu que si us trobeu en Shin Xan creuant el carrer, teniu la possibilitat de restaurar l'equilibri còsmic atropellant-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada