Persistir

"Castilla miserable, ayer dominadora,

envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora"

Això és del poema "A orillas del Duero", escrit per un castellà brillant i orgullós de ser español. Si algun de vosaltres va passar de P-3, sabrà que es deia Machado. I fa referència, precisament, a l'españolíssim (sí, amb Ñ) vici de la supèrbia.

Després, Salvador Espriu va composar la seva "Pell de brau", Vicens Vives va reinterpretar la història, fins i tot Pla va intentar explicar-nos i en Jordi Pujol va beure de tots ells per intentar la darrera filigrana que ens encaixés en l'estat español. Però tot es redueix a Joan Maragall i el seu meravellós (i tristíssim) "Adéu Espanya". Per elecció dels espanyols, per voluntat dels seus manipuladors de masses, per desil·lusió de molts catalans que creien que sí que hi cabíem. Però no, no hi cabem, no ens hi volen i per tant, només ens queda marxar. Doncs adéu i barca nova. No cal engegar-los a pendre pel cul, que ja s'ho trobaran.

Ah, i recordeu que demà no valen excuses.