divendres, 29 de gener del 2010

Què sóc pel meu gos?

A casa hi ha un gos. Dels grossos, trenta kilos de dents i pèl (molt pèl). Cada matí sortim a córrer per la platja cap a les 6:30 (sí, 6:30 am). I direu, "què passa, que no hi ha altres hores?", doncs no, no hi ha altres hores. No hi ha gairebé ningú, i veiem les gavines dormint damunt les onades, els darrers estels i com comença a clarejar sobre el mar. Moment de pau i intimitat amb un mateix i bla, bla, bla...
Però, què en pensa la bèstia peluda que m'acompanya?. Li he preguntat, però m'ha contestat amb cara de dèficit.
A l'escola em van explicar que els gossos són carnívors i com a tals, caçadors. Val. Llavors, creu que aquestes excursions matinals són sortides de cacera amb el mascle alfa?. I si ho són, on són els mamuts que hauríem de caçar?. Acabarà qüestionant un lideratge que MAI ha aconseguit una sola presa? Em plantarà un matí d'aquests? O acabarà descobrint que a la nevera hi ha una pila de bèsties mortes llestes per ser devorades i no cal sortir a buscar-les?
O tot plegat no serà que les 6:30 no són hores d'anar pel món amb malles i fent saltirons?
Ah, i no agafeu caramels que us donin desconeguts pel carrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada