Quan arriba el moment de les corrandes als concerts dels Manel, pot passar qualsevol cosa, i aquesta és la gràcia. I llavors resulta que hi ha en Guardiola entre el públic i l'han reconegut, i patam, toma unes corrandes demanant-li que renovi. Ovació espectacular (quan feia que al Palau no s'ovacionava algú del públic). L'endemà s'anuncia la renovació demanada.
És en Pep tan sensible a l'opinió dels melòmans?
És en Pep un crack en l'aprofitament de les ocasions?
La resposta a les dues es sí, sense cap mena de dubte.
Però jo he descobert el perquè de tot plegat (perdona'm Monzó per manllevar-te el títol):
la veritat és que el Palau de la Música no és més que la butxaca màgica del Doraemon (gat capgròs extraterrestre que viu al Japó amb un nen oligofrènic), d'on en surt tot allò que desitges, tan sigui una renovació com uns calerons extres (oi Millet?).
Penseu-hi, que potser tot passa per fer un referèndum allà dins.
Feu els deures abans d'anar a dormir.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada