Aquells de vosaltres que sigueu pares i alguna vegada heu anat a les reunions de l'AMPA o cosetes similars, sabreu que no són precisament la gran festa. No són gaire animades. De fet, acostumen a ser molt pesades. Llavors, per què hi anem?. Doncs perquè estimem els nostres fills, i per tant ens importa tot el que passa a la seva/nostra escola. I un dia et demanen una petita col·laboració (total, mitja horeta, que no és res), després t'enredes a organitzar un magatzem, o qualsevol altre bestiesa i, de cop, estàs a la junta directiva fent de tresorer i treballant (com els altres companys) de nit o/i els caps de setmana, amb el portàtil i el mòdem amunt i avall, que la feina s'ha de fer. I penses, com m'han enredat?, i et dius que ho fas per l'escola, que cada dia sigui una mica millor i el futur dels nostres fills sigui, també, una mica més brillant. Però no, de fet ho fas perquè la teva filla està orgullosa del seu pare "que treballa a l'AMPA".
És a dir, la feina voluntària és pur egoisme, per notar cada matí quan et lleves que ets el millor i això et fa sentir molt bé.
I ara la reflexió final:
- la solidaritat amb finalitats egoistes, segueix sent solidaritat?, o només és autocomplaença?
- en aquest cas, la finalitat sí justifica els mitjans?
En qualsevol cas, jo dormo molt bé cada nit, i és per això que faig aquestes coses.
(En aquest post no m'ha sortit la conyeta, què vols fer-hi)
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada