Quan un autor com en Salman Rushdie treu un llibre nou, sempre és una bona notícia. Quan en llegeixes les crítiques (boníssim, etc...), dius serà bo. Llavors sents l'autor en una entrevista i decideixes llegir-lo (com parla aquest tio).
Resultat, comença bé, s'embolica al mig (de manera interessant) i t'agafen ganes de veure on va a parar tot això. El final s'acosta i ja et deleixes per veure per on sortirà l'autor del cul de sac on aparentment s'ha ficat. I resulta que el cul de sac no és aparent. En Salman s'ha fet la pitxa un lio i no sap acabar la cosa, i llavors fa allò tan original d'acabar com li rota, i ala, sóc un geni.
No hi perdeu el temps, no és que sigui horrible, però no val massa la pena. Ara, si l'elecció és entre aquest pestinyo i qualsevol merda del Ken Follet, en Salman mola molt més, pel rotllo fatwua i tal. A més, és un escriptor de veritat, encara que tingués una mala temporada al fer aquest llibre.
Queda dit.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada