Després de la castanyada ve el pont de la constitució, Nadal, Reis i llavors apareix davant els nostres ressacosos ulls un erm desesperant de tres o quatre mesos a pinyó. Fins quan?, setmana santa, i quan és? doncs vés a saber, que cada any belluga amunt i avall pel calendari. I per què?, perquè els cristians van haver d'improvisar sobre la data de la mort i resurrecció de Jesús. El primer impuls (seguint la seva tradició recicladora d'altres religions) va ser aprofitar la pasqua jueva, però era confús i creava mal rotllo. Al Concili de Nicea (325 AD) es va decidir que seria un diumenge que no coincidís amb els jueus, però resultava confús (més mal rotllo). Però el 525 AD, un dels herois de Quaranta-i-pic-Man, Dionís l'Exigu (monjo, per més senyes), va aportar la solució definitiva:
- seria el diumenge següent a la primera lluna després de l'equinocci de primavera, és a dir, entre el 22 de març i el 25 d'abril. Toma ya!.
Ara agafeu un calendari astronòmic, mireu quan és aquesta lluna i, apa, a reservar viatges.
Addenda:
El nostre admirat Dionís l'Exigu va ser el fenomen, que, a l'establir quan va ser l'any 1 es va basar en el calendari romà (és a dir, pel regnat dels cèsars) i tirant enrere, va arribar a l'any 1. La llàstima és que va oblidar contar els sis anys en què August va regnar amb el nom d'Octavi. Coses que passen, estem al 2016.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada