Vaig posar a parir l'Arturo Pérez-Reverte pels seus comentaris sobre el cessament del ministre Moratinos, i ho mantinc. Però avui parlem de la seva producció com a escriptor, que si vas a mirar, és tota igual: la sèrie de l'Alatriste, El Húsar, La tabla de Flandes, etc... Tenen ritme, grans descripcions, però tots els personatges són iguals: desgraciats que en el moment en que tot s'ensorra tenen els pebrots ben posats i es fan matar com Déu mana, com dient "con dos cojones y p'alante".
Bàsicament és una mala còpia de les novel·les del Patrick O'Brien (les d'en Jack Aubrey i l'Stephen Maturin), però he llegit moltes coses pitjors. Resumint, és com les pel·lis porno, que són totes iguals, però et posen burro igualment.
Has descrit perfectament El asedio. A mi les descripcions se'm van fer pesades.
ResponEliminaFins aviat.