En el camino

Quan passes pel calaix dels mals endreços de qualsevol llibreria, sempre hi trobes la mateixa amalgama de llibrots "mediàtics" (millor dir-ne merdiàtics) de mig pèl i, de tant en tant, algun llibre que et sona però no has llegit. I en una d'aquestes remenades vaig trobar "En el camino" de Jack Kerouac (si, cony, el beatnik, l'amic de parranda de l'Allen Ginsberg i en William Burroughs), i te'l compres, que no vindrà de 5 euros, que és un clàssic nord-americà dels 50, com "El guardià entre l'ordi". I, llegit, l'efecte és el mateix que amb el d'en Salinger: em sembla gairebé naïf, i no m'acaba d'agradar. Una cosa que sí té és un ritme anfetamínic, però la història no ha suportat els seixanta anys que han passat.

Si voleu acollonir progres al metro, és el vostre llibre, ja que aquest va ser el text de capçalera de tota una generació (la dels nostres pares, que també fumaven maria, bevien com lladres i follaven si podien).