La princesa promesa

Ahir em vaig referir a aquesta peli com la millor de la història del món mundial. Homes bons i homes dolents, pirates, belles (o bellíssimes) princeses, monstres, mags, miracles, taumaturgs i amor vertader. Què més voleu?. Les coses clares, els bàndols definits. És un conte de fades tan bonic, tan ben explicat, tan ben actuat que fa ràbia que no sigui veritat, o sí, que potser la terra de Florín existeix i només cal trobar-ne el camí, com l'espadatxí Montoya...

M'estalviaré l'spoiler.

No és infantil, no és innocent, és el que tots volem.

Ah, i recordeu que si Sòcrates i Plató sostenen que l'Atlàntida va existir, qui sap?.

Aquest post està dedicat al meu amic Ivan, que va acceptar el repte de la traducció del llatí, tot i ser un enginyer.