Ara sí, tal com em va suggerir l'Ivan, disquisició sobre el català (idioma) i la cosa de cagar-se en tot (blasfèmia). Avui no seré creatiu i em referiré a l'obra d'en Pere Verdaguer "Diccionari de renecs i paraulotes" (un altre cop, sí). És que ens ho explica tan bé!, així que atents:
- el català, sense protecció política i social, sense escola ni literatura culte durant els segles XVI a XVIII, amb una Renaixença al XIX que cal no sobreestimar i un XX amb alts i baixos (més baixos que alts), s'ha hagut de refiar per sobreviure de carreters, pagesos i d'altre gent que no havia anat a escola.
- el castellà, francès, alemany, etc... no són pobres en renecs, si no que han desenvolupat de manera contínua una literatura rica que és el que exporten, per tant, les paraulotes es queden a casa.
- la blasfèmia suposa, d'entrada, una base de pagesos i un fort sentiment religiós, perquè el pagès és obedient a missa, però es caga en l'església quan li justifiquen la duresa de la seva vida en el pecat original. Toca't els collons!.
Això, unit a la nostra afició per l'escatologia (pels mateixos motius), ens permet afirmar que la culpa és de Felip V i la seva victòria el 1714. Per tant, és lògic mantenir el costum de dir, quan anem a cagar, "vaig a can Felip V".
Ah, i recordeu que tot això és purament recreatiu, que no tinc res en contra dels reis, sempre i quan siguin els de la baralla.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada