Quan els barrufets s'hormonen, en Gargamel es compra un bombarder (Avatar)

Som pocs, estem mal armats, som pacífics, la situació és desesperada, l'enemic és poderós i té mala llet, ens anorrearan, ens arrencaran les pedres, ens robaran la terra... Però la filla del cabdill està bona (si ets daltònic igual passa per humana) i l'arma secreta de l'enemic té consciència... estem acabats, no!, just quan tot se'n va a la merda el guió té un gir copernicà (oh, quina cosa més inesperada!) i guanyem. La càmera s'enlaira mentre els protagonistes es miren amb cara de xai degollat i la música diabètica atrona l'ambient.

Apa, això és "Avatar".

Reconèixer que tècnicament és una passada, la resta és més carregós que anar a missa amb ressaca.