Estic llegint "Els jugadors de whist" d'en Vicenç Pagès. N'he llegit un terç i no em puc estar de postejar aquest troç. L'autor i jo tenim la mateixa edat, i compartim referències musicals, literàries i vitals. En un capítol parla dels descampats i parla dels meus descampats i en un altre parla del naixement de la nueva ola madrileña, indestriable banda sonora de la meva adolescència i primera joventut. No sé si el llibre s'aguantarà fins el final o no, però aquestes pàgines ja el justifiquen. Evocacions, ai cony...
Postejar un llibre sense acabar-lo, com ens hem de veure...
+17:20+%232.jpg)
Està molt bé això de comentar algun llibre abans d'acabar-lo. Ajuda a no oblidar coses que després penses mecagondena, què és allò que li volia explicar a Quaranta-i-pic man?
ResponEliminaAixò de la identificació amb l'escenari vital a mi m'ha passat ja un parell de cops. Fa una pila d'anys amb Cool: fresc i més tard amb La nit de la ciutat de l'Emili Rosales.
Salut!