dilluns, 30 d’agost del 2010

Remarque, Hassel, Hasek

Erick Maria Remarque va escriure el 1929 "Sin novedad en el frente", sobre els horrors de la I Guerra Mundial. Sven Hassel va començar la seva saga sobre la II Guerra Mundial als anys cinquanta. Els horrors són els mateixos, els protagonistes gairebé formen grups idèntics. El seu destí és el mateix (no és un spoiler si us dic que molts no arribaran a vells). Literàriament, és millor Remarque que no pas Hassel, si bé aquest és més dinàmic en les situacions de combat. Estic dient que Hassel va copiar Remarque?, no, segurament li va servir d'inspiració. El que és interessant és que cadascú parla de les seves experiències bèl·liques i de les seves tragèdies, arribant a les mateixes conclusions. Si algú es fa militar després de llegir aquests autors, és que no ha entès res.
Si us vingués de gust una cosa sobre el mateix tema, però més divertida, proveu amb "Les aventures del bon soldat Svejk" i veureu com el compliment estricte de les ordres pot provocar el caos més absolut. Una pega, és una obra inacabada, que en Jaroslav Hasek va decidir traspassar abans de posar el punt final.
Ah, i recordeu que la Mercè s'acosta.

Antropologia recreativa

M'agraden els castells. I no és que m'agradi la possibilitat de veure com fan llenya, si no que estèticament són espectaculars. I per què ens dóna per fer aquestes bestieses?, doncs hi ha dues raons bàsiques: una, ens agrada competir. Dues, és una manera molt creativa de mostar-nos al món com una societat disposada a qualsevol esforç per tal que els més menuts de la colla arribin al dalt de tot. Segurament la vàlida és la primera, però jo prefereixo la segona, que tot i ser autocomplaent, és més bonica.
Ah, i recordeu que això avui toca perquè és Sant Fèlix, diada castellera per excel·lència, i onomàstica d'un dels millors amics que tenim la meva dona i jo.

divendres, 27 d’agost del 2010

Sempre hi ha una primera vegada...

Si fins ara sempre us he recomanat llibres concrets, avui, per culpa de l'amic Ivan, us recomanaré un autor. No perquè no sigui capaç de triar un sol llibre (posats a triar, el segon començant per l'esquerra de la lleixa d'abaix), si no perquè potser ja és hora que trieu vosaltres.
Em refereixo a Mario Benedetti poeta sensible (com tots) sense ser ridícul (com la majoria). A que sembla difícil?, doncs aquest senyor parla de l'amor, la quotidianitat i les coses més senzilles (que no simples) amb tanta naturalitat i tan pocs artificis que no et fa vergonya reconéixer que llegeixes poesia de manera voluntària sense tenir 15 anys o estar deprimit.
A més, no us caldrà ni llegir si aneu al Youtube i al cercador poseu "Benedetti". Més fàcil no us ho puc posar.
Ivan, no t'emprenyis per l'apropiació de la TEVA idea, que això no ho llegeix ningú.
Ah, i recordeu que reconéixer la propietat intel·lectual d'altri a l'apropiar-se d'una idea sempre queda bé.

dijous, 26 d’agost del 2010

Psicologia aplicada: visualització

La visualització és un mecanisme psicològic que ens ajuda a superar circumstàncies estressants, que es pot utilitzar tant per part d'esportistes (abans d'una prova) com per part de professionals (abans de reunions importants o grans canvis de rutina).
"M'agrada treballar en un soterrani amb llum artificial, no em cal veure quin dia fa, ni veure el carrer. Em veig centrat i segur d'estar fent una feina important i ben feta".
Porto quatre dies repetint-me això com un mantra, i nois, funciona com el cul.
No m'agrada treballar, ni en un soterrani ni enlloc, i la visualització em porta, indefectiblement, a veure'm sota una palmera amb un mojito.
Els romans deien "Terra siti levis" que es podria traduïr per "Que la terra et sigui lleu", però crec que no es referien a treballar sota terra.
Ah, i recordeu que ja falta menys per l'estiu que ve.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Tàctica i estratègia

Una decisió estratègica és aquella que afecta a la part principal i una tàctica a allò més concret. És a dir, un general defineix l'estratègia d'un exèrcit i un caporal la tàctica d'un escamot. M'explico, no?. Un pot definir l'estratègia anual per la seva vida i fer ajustos tàctics en el dia a dia. Començo a entrar en un bucle i si no ho heu entès fins ara no ho entendreu per més exemples que us posi. La cosa és: per què en el futbol es parla de la tàctica del partit i d'una jugada d'estratègia?, s'han donat massa cops al cap?, no donen per més?, o simplement tothom ha copiat al "periodista" que va fer servir la frase per primer cop sense haver-la entès?.
Ah, i recordeu que tornar a la feina en plena onada de calor té aquestes coses.

divendres, 20 d’agost del 2010

The end

Avui, divendres 20 d'agost de 2010, Quaranta-i-pic-Man, comença el seu darrer dia de vacances (dissabte i diumenge no compten, que no treballa mai el cap de setmana). Més enllà del fet que ja han passat 15 dies, la qüestió és que ha anat a la piscina un sol dia. Pensant que ha pagat l'abonament d'estiu, el bany ha sortit per una pasta. I per què no hi ha anat?, doncs perquè quan no plovia estava núvol, i quan no, feia un fred que pelava. Visca l'estiu i el canvi climàtic.
De fet, no es descarta la possibilitat de demandar algú per exigir responsabilitats.
Ah, i recordeu que el treball dignifica. Mania de ser dignes!

dimecres, 18 d’agost del 2010

Geografia aplicada

Villapene, Parderrubias, Diosleguarde o Espolla.
Són noms de pobles. Villapene està a Lugo. José Luís López Vázquez devia estar empadronat a Sueca (València). Però el millor, sense cap mena de dubte, està a Connecticut, USA, i es diu Mianus. Us imagineu preguntar que es menja a Mianus?
Ah, i recordeu...

Vacances

Si fa un mes d'agost de pena, si només tens 15 dies de vacances, si creus tenir dret a no fer res, si el teu jove padawan et mira quan no vas a córrer, si els teus abdominals han desaparegut sota una capa de greix, si et fa mandra tot...
Quaranta-i-pic-Man ha mirat el calendari, i pel 24 de setembre falten més de 30 dies, i per tant, no hem arribat al límit de la preparació física per la cursa de la Mercè. És a dir, que no penso tornar a córrer fins dilluns. Pesaos, que sois unos pesaos.
Ah, i recordeu que tot fa molta mandra, ara mateix.

dimarts, 17 d’agost del 2010

Gralles

Fem castells, amb gralles. Fem balls de bastons, amb gralles. Fem balls de gegants, amb gralles. Fem correfocs, amb gralles. Fem cercaviles, amb gralles. Si qualsevol plat tradicional català comença amb un sofregit de ceba, aquí no sabem fer cap activitat de cultura popular sense gralles. És el preu que hem de pagar per ser catalans. Recordeu que a les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs del 92, hi havia gralles. Acollonint el món, som així, era gralla o simbomba.
Ah, i recordeu que a l'estiu sonen les gralles (com a l'hivern).

dissabte, 14 d’agost del 2010

Lideratge motivacional

La funció d'un bon líder no és altra que obtenir el màxim rendiment dels tots els membres del seu equip. Com fer-ho?, doncs amb la motivació adient. La demostració de l'autèntic poder arriba quan s'ha d'obligar l'equip a fer una feina que no vol fer, que és pesada i poc agraïda. És a dir, quan has de fer dissabte a casa, la millor motivació és tenir convidats al cap de poques hores (si poden ser elements crítics de la família, millor). No falla, la por a quedar com un porc fa meravelles.
Ah, i recordeu que convideu gent per tenir l'obligació de netejar i que ells vénen per dinar gratis, res de sentimentalismes.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Optimitzar

Quaranta-i-pic-Man, en la seva croada per millorar la vida en general, aquest matí ha decidit obrir una nova ruta per anar de casa a la piscina. Distància: 7 km per la carretera (és al poble del costat), temps: uns 5 minuts.
El nostre heroi, armat amb un 4x4, ha buscat (i trobat) un camí per la muntanya (seguint pistes forestals) que l'ha portat al seu objectiu. Distància: 20 km, temps: 55 minuts.
Doncs això, optimitzant.
Ah, i recordeu que és legal circular per pistes forestals.

divendres, 6 d’agost del 2010

Els almogàvers

"En nom de Nostre Senyor ver Déu Jesucrist i de la seua mare, madona santa Maria, i de tots els sants i santes, amén."
Com no ha de ser bo un llibre que comença així!. És la Crònica de Ramon Muntaner, una de les quatre cròniques medievals catalanes (Llibre dels fets de Jaume I, la de Bernat Desclot, aquesta, i la Crònica de Pere el Cerimoniós), i de ben segur la més divertida i didàctica de totes. Inclou tot allò que volíeu saber de la vida a la Catalunya dels s. XIII i XIV, els desmadres a Sicília (les famoses vespres catalanes), la companyia d'Orient (amb Roger de Flor, Berenguer d'Entença i la venjança catalana), el duel amb Carles d'Anjou, l'excomunicació del rei, etc... Episodis reals de la història d'aquest país, on podreu descobrir que Hitler o Stalin eren germanetes de la caritat comparats amb els grans d'entre els nostres herois. Com a mostra, quan Roger de Llúria venç l'estol francès a la batalla de les illes Formigues, buida els ulls dels presoners amb una cullera, els lliga amb sogues els uns als altres i a una galera, que boga mar endins fins que allò sembla un palangre un punt macabre.
Tot i així, mola veure que fa 600 anys, els catalans tallàvem el bacallà (i qualsevol altre cosa) a la Mediterrània.
Ah, i recordeu que qui recorda fa immortals els recordats.

dimecres, 4 d’agost del 2010

El salze cec i la dona adormida

Haruki Murakami San va escriure aquest recull de 24 contes per reflectir el seu món oníric i bla,bla,bla...
Tècnicament impecables, la temàtica està entre depressiva i molt depressiva, com a exemple llegiu "L'home de gel", suficient com per impulsar al suïcidi una comunitat budista al complert. Això sí, sempre mola bastant poder comentar que en Murakami és més depriment que en Jaume Cabré (si esteu interessats en una rebolcada cultureta).
M'he permès escriure un petit haiku que resumeix la cosa:

MURAKAMI
Finestra oberta,
ocells,
salt,
aire,
vorera,
catacroc

dimarts, 3 d’agost del 2010

Vendetta

Quaranta-i-pic-Man acaba de prendre una decisió important, comprarà una fregidora o no tornarà a menjar calamars a la romana mai més (i això que els fa boníssims). Aquests migdia, calamars arrebossats amb farina i cervesa, oli a la temperatura adient i, explosions olioses, cremades als braços, cames i peus (tot allò que no cobreix un davantal). Total, els calamars són sicilians. Els pesques, la dinyen, els peles, els esquarteres, els talles a rodanxes, els passes per farina i els fregeixes en oli bullent, i els molt cabrons aprofiten per esquitxar-te a la mínima que poden!, seran desagraïts!.
Ah, i recordeu que fer calamars a la romana no és bona idea pel que fa al post anterior.

Com hem arribat fins aquí...

La insistència del públic ha provocat que avui tractem com se les arreglava Quaranta-i-pic-Man per seduir donzelles i truscar-se-les acte seguit. Com haureu endevinat, les històries dels clàssics donen per molt (Zeus era un gamberro que es tirava tot el que no corria més que ell, i era un déu), a saber:
- pla romàntic: Odiseu i Penèlope (L'Odisea), ell intenta tornar a casa i ella l'espera resistint les escomeses d'una infinita corrua de voltors. Amor etern.
- pla "one night bonk": ideal mili+festes de poble (no sé quan tornaré), increïblement, colava. Polvo a l'era.
- pla friqui: els faraons es casaven amb les seves germanes i així sortien. Deriva cap a les aventures de principis del XX, Tutankamon, etc..., salt a l'òpera (Aida) i, alehop, feina feta. Rebolcada cultureta (qui no ha anat a veure cinema indonesi).
- pla "pa siempre": sopar a casa. IMPRESICINDIBLE cuinar alguna cosa bona (hi ha receptes espectaculars molt fàcils de fer). Si afegim una lleugera crítica al vi que tu mateix has triat ("crec que no he triat bé, és que no en sé gaire"), obtindràs un entendriment insuperable. Juga intel·ligentment i aquí tens tema llarg. Campanes de boda.
Ah, i recordeu que tot això funcionava, però era quan les noies sabien llegir.