dimarts, 3 d’agost del 2010

Com hem arribat fins aquí...

La insistència del públic ha provocat que avui tractem com se les arreglava Quaranta-i-pic-Man per seduir donzelles i truscar-se-les acte seguit. Com haureu endevinat, les històries dels clàssics donen per molt (Zeus era un gamberro que es tirava tot el que no corria més que ell, i era un déu), a saber:
- pla romàntic: Odiseu i Penèlope (L'Odisea), ell intenta tornar a casa i ella l'espera resistint les escomeses d'una infinita corrua de voltors. Amor etern.
- pla "one night bonk": ideal mili+festes de poble (no sé quan tornaré), increïblement, colava. Polvo a l'era.
- pla friqui: els faraons es casaven amb les seves germanes i així sortien. Deriva cap a les aventures de principis del XX, Tutankamon, etc..., salt a l'òpera (Aida) i, alehop, feina feta. Rebolcada cultureta (qui no ha anat a veure cinema indonesi).
- pla "pa siempre": sopar a casa. IMPRESICINDIBLE cuinar alguna cosa bona (hi ha receptes espectaculars molt fàcils de fer). Si afegim una lleugera crítica al vi que tu mateix has triat ("crec que no he triat bé, és que no en sé gaire"), obtindràs un entendriment insuperable. Juga intel·ligentment i aquí tens tema llarg. Campanes de boda.
Ah, i recordeu que tot això funcionava, però era quan les noies sabien llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada