divendres, 27 d’agost del 2010

Sempre hi ha una primera vegada...

Si fins ara sempre us he recomanat llibres concrets, avui, per culpa de l'amic Ivan, us recomanaré un autor. No perquè no sigui capaç de triar un sol llibre (posats a triar, el segon començant per l'esquerra de la lleixa d'abaix), si no perquè potser ja és hora que trieu vosaltres.
Em refereixo a Mario Benedetti poeta sensible (com tots) sense ser ridícul (com la majoria). A que sembla difícil?, doncs aquest senyor parla de l'amor, la quotidianitat i les coses més senzilles (que no simples) amb tanta naturalitat i tan pocs artificis que no et fa vergonya reconéixer que llegeixes poesia de manera voluntària sense tenir 15 anys o estar deprimit.
A més, no us caldrà ni llegir si aneu al Youtube i al cercador poseu "Benedetti". Més fàcil no us ho puc posar.
Ivan, no t'emprenyis per l'apropiació de la TEVA idea, que això no ho llegeix ningú.
Ah, i recordeu que reconéixer la propietat intel·lectual d'altri a l'apropiar-se d'una idea sempre queda bé.

1 comentari:

  1. No només no m'emprenyo sinó que aprofito per a publicitar una altra apropiació, la que va fer Serrat de les lletres de Benedetti al seu àlbum El sur también existe. Les lletres estan millor que la música.

    Els frikis del Cinema Verdi hem pogut veure a Benedetti recitant un dels seus gran ídols: el poeta alemany Reiner Maria Rilke, a l'extraordinària pel·lícula El lado oscuro del corazón.

    Apa, ja tens amb què distreure't durant les llargues hores que passes en un sòtan ;-)

    ResponElimina