A la llum de les ombres

Si t'agrada passejar pels boscos, el cinema i escriure poesia, estàs destinat, indefectiblement, a passar gana per capverd, il·lús i fantasiós. Però no. El nostre protagonista va estudiar enginyeria forestal per cobrar passejant pels boscos, gastar aquests diners anant al cine i escriure poesia sobre les pelis que havia vist per recuperar (modestament) la inversió en les entrades. Qui diu que no es pot convertir un vici en un benefici?. Doncs aquest és l'Amadeu Vidal, enginyer, cinèfil i poeta, que es dedica (en el seu temps lliure, senyor cap de l'Amadeu) a anar al cine i recollir en breus poemes les sensacions que li deixen les pel·lícules que veu. Són petites píndoles del seu món (molt particular, a vegades), però molt interessants ( la dedicada a "Deep throat" és antològica). I, a més, cull llenegues entre setmana (senyor cap de l'Amadeu, això és una llicència literària, que no vull insinuar que es dediqui a collir bolets en hores laborals, i això no té res a veure en què me n'hagi donat un grapat, que això no ha passat).

Sí, és un poemari, però com que no hi ha rimes, sempre podeu dir que són breus anotacions d'un crític de cinema (i estalviar-vos la vergonya si us enxampen llegint poesia).

Ah, i recordeu que el fet que surtin tants poetes últimament aquí no vol dir que hagi deixat de considerar les flors com els òrgans reproductors de les plantes.