En el més cru del cru hivern, o encara belluga

Després d'un hivern poc lluït (esquinç del múscul dorsal, fisura de costella, grip rematada amb una pneumònia), Quaranta-i-pic-Man encara belluga. No gaire, però una mica sí. M'he perdut la mitja Marató de Barcelona (i els 19 euros de la inscripció) i la Marató d'ahir. Torno als entrenaments (si el metge em deixa) demà. Per forçar una mica la cosa, m'acabo d'inscriure a la Bombers (d'aquí a un mes).

Objectiu: no morir-me abans del dia de la cursa, no dinyar-la durant la cursa i acabar-la. Amb dignitat. Què collons, baixant dels 50 minuts per demostrar-li als meus pulmons qui mana en aquest cos.

Per cert, si a algú li interessa saber perquè al meu poble som tan burros, sortirem al "Sota Terra" de TV3, buscant restes de Neanderthal.

Doctor Carbonell, en lloc de posar-vos a picar a les coves del Toll, passeu pel bar de la plaça, observeu els parroquians i us estalviareu una bona suada.

"Firmin" de Sam Savage

Una rata amb facultats humanes. Com en Ratatouille, però en versió bibliotecària. I al llegir la contraportada et parlen d'humor negre, amor per la literatura, amistat interespècies, dius mira, l'un era cuiner i aquest serà editor, o llibreter. Però les contraportades són com els trailers de les pelis, traidores.

I no és un mal llibre, és molt bo, però no hi ha res del que et diuen. No us faré un spoiler, però sí us diré que si Ingmar Bergman hagués dirigit "Ratatouille" estant més deprimit del normal i amb ressaca, hagués fet "Firmin, la rata que se comió el séptimo sello e impidió que la muerte acabase con el mundo debido al conflicto moral que le provocó la falta del citado requisito administrativo" (Ja sabeu que les coses de Bergman s'han d'escriure en castellà per que tinguin prou alçada moral).

"Primavera, estiu, etcètera" de Marta Rojals, i no, no és "Els jugadors de whist", o sí, una mica sí

A mitja trentena, una colla de noi/es d'un poble de les Terres de l'Ebre es retroben després d'un munt d'anys. Inevitablement apareixen els records, que porten als mals records, i com que qui més qui menys està en plena revisió vital, porten a les rancúnies, i això porta a les assignatures pendents, que tot i no poder-se aprovar a "toro pasao" difícilment ningú es priva d'intentar-ho. Total, que les neures (d'adult) barrejades amb les hormones (d'adolescent) porten on porten. Una mica com "Els jugadors de whist", però no és igual, és força més àcid. O potser és que els referents dels "Jugadors" eren els meus i aquests s'em queden 10 anys curts. Excepció feta dels "Joy Division".

Va vinga, un regalet.

Llegiu-la, que al final hi ha una llumeta d'esperança. O no.

Guape, meato, pipila... "Apalabrados"

Tens un smartphone i com que tens tarifa plana, et dediques a explorar el market (secció gratis) a veure que hi ha. I et baixes un munt d'aplicacions que normalment són inútils, i que esborres al cap de poc temps. Fins aquí, normal. De tant en tant, algú te'n recomana una. "Nen, baixa't l'"Apalabrados" i ens fem unes partides." I com que l'scrabble mola, te'l baixes. I jugues. I descobreixes que en català accepten paraules que li provocarien un vessament cerebral a en Pompeu Fabra. I penses, l'aplicació és argentina, ja fan prou posant-la en català i et passes al castellà, que això ho deuen dominar millor.

I jugues. I en una sola partida t'accepten "ocia", "ociare", "abaño", "guape", "meato", "bago", "pipila" i "zum". I no t'accepta "parón". I llavors ho entens tot: es tracta d'un joc de combinatòria, no de lingüística.

No puc esperar a que treguin la versió en klingon o, encara millor, en la llengua de Mordor.