"Primavera, estiu, etcètera" de Marta Rojals, i no, no és "Els jugadors de whist", o sí, una mica sí

A mitja trentena, una colla de noi/es d'un poble de les Terres de l'Ebre es retroben després d'un munt d'anys. Inevitablement apareixen els records, que porten als mals records, i com que qui més qui menys està en plena revisió vital, porten a les rancúnies, i això porta a les assignatures pendents, que tot i no poder-se aprovar a "toro pasao" difícilment ningú es priva d'intentar-ho. Total, que les neures (d'adult) barrejades amb les hormones (d'adolescent) porten on porten. Una mica com "Els jugadors de whist", però no és igual, és força més àcid. O potser és que els referents dels "Jugadors" eren els meus i aquests s'em queden 10 anys curts. Excepció feta dels "Joy Division".

Va vinga, un regalet.

Llegiu-la, que al final hi ha una llumeta d'esperança. O no.