dilluns, 28 de febrer del 2011

Óscars o ja no hi ha actors com els d'abans

En Jess Franco i l'Ann Hataway navegaven com podien per la cerimònia dels Oscars i va aparèixer en Kirk Douglas i, en 3 minuts escassos, es fa l'amo de l'escenari. Memorable. Busqueu-ho al YouTube, que val la pena.
Per cert, amb 91 anys i afectat per una embòlia fa 15 anys, s'entén perfectament tot el que diu, i no com la majoria d'actors espanyols, que sembla que van aprendre a vocalitzar mentre menjaven donuts.
Nota: m'agrada (molt) com veneren les seves llegendes els ianquis.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Si insultes l'enemic del meu enemic, o a la contra

Quaranta-i-pic-Man ja no té manies i, per tant pot dir en veu alta que qualsevol menystingut/insultat per la Pilar Rahola es mereix ser escoltat/llegit. I no només això, es mereix ser llegit/escoltat amb molta atenció, perquè aquells qui són desqualificats per tertulians de "La Noria" (presentat per Jordi "la palmera" González) guanyen prestigi pel simple fet de ser-ho. I, per afegir llenya al foc, quan la Rahola parla d'un musulmà moderat (qui diu Erdogan, diu Ramadan), fins i tot en Netanyahu té vergonya aliena. Doncs el focus d'atenció actual es diu Tariq Ramadan, nét del fundador dels "Germans Musulmans" a Egipte, erdoganista i intel·lectual a l'europea. Cal escoltar el que ens diu abans de censurar-lo, com jo no diria mai que la Rahola és una desquiciada al servei de la pitjor idea d'Israel sense haver-la escoltat/llegit (que ho he fet)...

divendres, 25 de febrer del 2011

Conciliació o el teatre de l'absurd

Conciliació: Acció de conciliar-se.
Conciliar: Fer compatibles, sense violència, coses contradictòries.
Quaranta-i-pic-Man i Estupenda-woman han exhaurit tots els seus súperpoders en el (va) intent d'aplicar el concepte en la guarda de Mini-jo Girl durant la setmana blanca. La seva culpabilitat és evident, a qui se li acut que tots dos treballin en aquests moments?. Solució Maragalliana (sector Ernest): anar a esquiar. Incovenient insalvable: una setmana de vacancetes patilleres surt per una pasta. I ara, què?
Dues opcions:
- esperar que un cataclisme còsmic provoqui un hàbil plegament espai-temporal que ens porti directament del 6 al 12 de març (i aquí no ha passat res),
- abusar dels avis (que és molt lleig).
Podríem, potser, estudiar el model dels nostres veïns del nord, però, no home, que això seria copiar i aquí ens mola inventar...

dijous, 24 de febrer del 2011

El talent normalitzat, Manel

S'agafen històries quotidianes, es troba una veu original i s'hi aplica una música exaltadora (posaria primaveral, si no fos una cursilada). Amb això tens bona música, però si hi afegeixes talent, tens un avançament del segon disc que pinta molt bé.
Ens treuen de l'hivern, per dur-nos a un estiu dels que molen. Em calien un parell de cançons així per tornar al carpe diem i la calça curta.
Va, vinga, la cançó: "Aniversari"

dimecres, 23 de febrer del 2011

23 F, que 30 anys tampoc és tant

La nit dels transistors, la dels militants cremant carnets del PSUC, la dels culs apretats en definitiva. El triomf de la democràcia, l'exultació d'un poble lliure, la LOAPA...
Un reguitzell de tòpics que cal afegir a la llista. És el que passa quan deixem que els periodistes facin de politòlegs i ens expliquin una cosa que ja va explicar (de manera immillorable) La Trinca a la cançó "La dansa del sabre" (quina putada, eh, Cercas).
Per cert, la llista de tòpics i idioteses vàries conté, entre d'altres, perles com "antigues pessetes" o "volvemos en breves minutos".
D'acord, no és dels millors posts, però com tampoc ho llegeix ningú...

diumenge, 20 de febrer del 2011

Si em fas festes i no me'n sols fer, o em vols fotre o m'has de menester

Un planeta desconegut del sistema solar, orbitant més enllà de Neptú i amb una massa superior a la de Júpiter (o sigui, molt) i que afecta l'òrbita de cometes i asteroides. Li diuen "Tyche".
El Sol no és una estrella única, forma part d'un sistema binari. La seva presumpta sòcia seria una enana marró, estaria mega-lluny i es diu "Nèmesi".
Ha aparegut una nova constel·lació a l'eclíptica. El zodíac passa a tenir 13 signes. El nou es diu "Ofiuc" o "Serpentari".
Aquesta setmana han aparegut totes en diferents mitjans "seriosos", ocupant espai i distraient-nos del follon al nord d'Àfrica.
Conclusió conspiranòica: què és això tan terrible que ens amaguen?

divendres, 18 de febrer del 2011

El govern dels millors, o nen, caca

La consellera de Justícia es va oposar a les consultes per la indepedència. Resultat: conselleria.
El nou embaixador català davant la UE diu que no val la pena lluitar per parlar en català als organismes europeus. Resultat: embaixada.
Doncs això, el govern dels millors. Proposo José María Aznar com a conseller en cap, o en el seu defecte president del Barça.
Ah, sí el link

dimarts, 15 de febrer del 2011

Ja tinc twitter, o en Capri es va conformar amb un 600

Apa, ja tinc twitter. No sé si em farà gaire servei, però com que darrerament les revolucions es convoquen per les xarxes socials, no vull que la facin i no m'avisin. Això sí, tingueu en compte que el meu horari revolucionari és dissabtes després de la migdiada i fins a l'hora del futbol.
Per cert, l'Eduardo Mendoza deu ser megamilionari hores d'ara, perquè la cosa dels missatges curts la va inventar ell a "Sin noticias de Gurb" i l'SGAE vetlla pels seus interessos, no?.
El meu usuari?
@correjoe
Es llegeix "corre, jou", com a les pelis ianquis, no "corre, joé", com a las pelis del Pajares.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Master class, o en Cantinflas s'explica


Matemàticament, quant quelcom és compartit per un nombre prou gran de participants, sempre hi haurà un nombre "k" entre 50 i 100 tal que el "k%" li tocarà al (100 − k)% dels participants; ara bé, "k" pot variar entre 50 en el cas d'un repartiment uniforme fins a gairebé 100 en el cas que a molt pocs participants els toquin gairebé tots els recursos.

És per si sou de lletres i no teniu són. I no, no tinc ni punyetera idea de què vol dir.

divendres, 11 de febrer del 2011

Com donar una notícia (n'hi ha que en saben molt)


MitalJoshiGoel Uninstalling dictator ... 100% complete ██████████████████████████████#Egypt #Mubarakgone3 hours ago · reply

Tast de vins o l'embriaguesa educativa

Si pretens sortir de casa 3 dijous consecutius de 20 a 22 dient a la família "me'n vaig a veure vi amb els amics" o bé ho portes clar, o bé vius sol. Llavors, com ho hem de fer?, doncs apuntant-vos a un curs de tast de vins. És cultura, és sofisticat (és a dir, mola mazo) i cap família mínimament estructurada et dirà que no, perquè esperen aprofitar-se dels teus nous coneixements enològics (ai, la vocal neutra) per quedar bé amb el sumiller del restaurant (el sumiller és aquell senyor que et diu que hi ha vida més enllà del Don Simón).
Conclusions:
- pots arribar a casa cuit com un all sense represàlies (és cultura)
- pots gastar-te una pasta infame en vi (és cultura)
- pots tenir ressaca sense culpa (la cultura és espessa)
Ah, què gran és la cultura!.
Si creieu que us revelaria algun secret (vins collonuts a baix preu), aneu dats. Feu vosaltres el curs.

dimarts, 8 de febrer del 2011

Els jugadors de whist (Vicenç Pagès)

Doncs m'ha agradat molt, encara que el final està una mica pillat. Conclusió del llibre: el destí no està escrit, ni les circumstàncies defineixen la persona (o sento, senyors Ortega i Gasset, no puc estar d'acord amb vostès). La mateixa educació, les mateixes influències, la mateixa cultura musical ens donen adolescents gairebé clònics, però adults separats per un món. Insisteixo, m'ha agradat molt.
P.S. Jibarització de "Els jugadors de whist": "Solíem cara".

dimecres, 2 de febrer del 2011

Obvietats, o què passa amb l'altre 50%?

Universitat de Texas. 718 entrevistes. La meitat dels homes perdonarien una infidelitat si fós amb una altra dona. Si a més l'altra dona resultés ser la Maria Lapiedra, la col·lisió de la Terra amb un altre planeta no tindria cap mena de rellevància. Entesos. I què passa amb l'altra meitat?, no han entés la pregunta?
Quaranta-i-pic-Man no té res a perdonar, perquè Estupenda-woman sempre ha estat partidària dels berenars a casa.

dimarts, 1 de febrer del 2011

I, ine, ineficiència o la botiga d'en Jobs

L'iPod nano que em van portar els reis no pitufa bé. A l'Apple Store. Fins aquí, normal. Comença el via crucis:
  • 1ª visita: no tinc hora per la "Genius bar" (un pèl pretenciós, no?). Demano hora per un altre dia.
  • 2ª visita: revisen el trasto en qüestió i em donen la raó. Me'l canvien, però no avui perquè no en tenen cap d'igual. Ja em trucaran.
  • 3ª visita: vaig a canviar l'andròmina; comprobo que tinc tots els cables i el paperet que em van fer. Arribo a lloc. Com que no tinc hora, no me'l canvien. Em donen hora per demà.
  • 4ª visita: demà a les 10:40 am. Us mantindré informats (si no acabo detingut).
Això sí, tota la botiga és súper-súper, però té l'eficiència d'un negociat de la diputació.
Oh tempora, oh mores...