Doncs m'ha agradat molt, encara que el final està una mica pillat. Conclusió del llibre: el destí no està escrit, ni les circumstàncies defineixen la persona (o sento, senyors Ortega i Gasset, no puc estar d'acord amb vostès). La mateixa educació, les mateixes influències, la mateixa cultura musical ens donen adolescents gairebé clònics, però adults separats per un món. Insisteixo, m'ha agradat molt.
P.S. Jibarització de "Els jugadors de whist": "Solíem cara".
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada