La darrera coalició d'homes lliures (pocs, però decidits) fa front a la dicotomia final: vèncer o desaparèixer sense deixar rastre. Les mirades decidides, el gest adust, la panòplia disposada. És el moment de prendre la primera decisió, fonamental, crítica: "Estrella o Moritz?". La llauna groga presidirà, com un far, la desigual lluita.
Del paquet pla (prodigi de l'enginyeria industrial) apareixen les forces del mal, ocupant el camp de batalla com un sinistre exèrcit. Es consulten els oracles, que aconsellen encaixar el suport "Bisdringuins" a la pletina "Ridiculus", emprant com a fixació els "Absurdix". Inviable. Consell d'emergència. Pla B. Reencaixades les peces, apareix una forma reconeixible. Congratulacions entre els participants, l'Enemic ha caigut. Però una veu sàvia adverteix "Per ser una calaixera, té molta pinta de tamboret". Estorades, les forces del bé, es reagrupen, contraataquen i, per fi, sorgeix d'entre les runes del combat una forma calaixeril. Els esforços no han estat debades, però el preu pagat ha sigut enorme, nombrosos cadàvers de la infanteria "Moritz" pavimenten els camps, fins més enllà de l'horitzó. Victòria, però amarga. L'Enemic, no complertament derrotat, espera amb la seva darrera creació infernal: la prestatgeria "Billy", batejada així en honor d'en Phil "Veu de garsa afònica" Collins, altaveu dels inferns que esperen la següent confrontació.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada