Quaranta-i-pic-Man observa l'exterior amb indiferència. Aquesta vegada sí que no. S'ajusta la cobertura exterior, aferma els peus, inspira profundament i es concentra. Avui no, n'ha aprés. Es llença a l'exterior decidit, inicia un eslàlom frenètic, esquivant iaies armades amb paraigües que ocupen els sotabalcons, bassals que, abruptament, s'obren sota els seus peus, desaigües que descarreguen el seu contingut amb letal precisió... Tot i això, el nostre heroi aconsegueix arribar a l'entrada del metro raonablement sec. Línia 1, 3 parades; enllaç Línia 2, 4 parades; enllaç Línia 4, 4 parades, sortida a l'exterior. Moviments felins per evitar l'aigua. Un semàfor, coordinació de trajectòria amb el verd, dues fintes, paradinha, saltet de bassal... s'entrelluca la porteria de casa... un esforç més... i... un Seat Ibiza vermell aixeca una cortina d'aigua (que a nivell estelar seria insignificant, però suficient per xopar un vianant) que deixa el nostre heroi fet una sopa. Tanta lluita per no res... Derrotat, però no vençut, Quaranta-i-pic-Man arriba a casa (amb els gallumbos xops).
Mesures a prendre: deixar el frenadol a mà, refrescar els renecs en arameu per la propera pluja, assajar la cara "moriré en silenci si no em cuides" per quan arribi Estupenda Woman.
Dedicat al Capità Spiff, el més gran dels súperherois:
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada