dijous, 30 de desembre del 2010

Cursa dels Nassos (promesa any 2009)

Estropellat, fet malbé, atrotinat, debolit, deteriorat, malmenat, tronat, invàlid, esguerrat, baldat, tolit, esbromat, atrofiat.
3 dies de grip han deixat així Quaranta-i-pic-Man just un dia abans de la Cursa dels Nassos. Actuació lògica, doncs no córrer. Però vaig recollir el dorsal i, com avui em trobo ja només pseudo-agònic, demà prendré la sortida. Perquè em fa il·lusió, perquè estic inscrit, perquè em surt dels tegumens reproductius i, sobretot, perquè és una promesa que em vaig fer el 31 de desembre del 2009, acabar l'any amb aquesta cursa.
De no aparèixer un jamacuc dels grossos, us referiré la cursa l'any que ve. Això sí, no espereu grans marques (l'objectiu -50 queda per la Bombers).
Ah, i bon any, fills meus, bon any...

dilluns, 27 de desembre del 2010

Post festum pestum

Recordeu "Alien", la peli aquella on una mena de cuc creuat amb un senglar tenia la mania de sortir del cos dels seus hostes pel pit?. Sí?, Doncs comparat amb el que ha passat avui a can Felip V de casa meva és una peli infantil. Per no parlar de les miasmes, que no són un tràiler de l'infern, són l'avern en persona.
Necessito un paleta que, amb dos collons, tiri l'excusat en qüestió i en faci un de nou, que aquest no té remei.
Ai el nadal i sant Esteve...

diumenge, 26 de desembre del 2010

Llistes i allò de quedar bé

Aquest blog es diu "coses per llegir". És a dir, jo llegeixo coses i us les explico resumidetes per tal que no us exploti el cervell i us ragi nas avall. El diari "Ara" publica la llista dels 15 millors llibres del 2010 segons no sé qui. Dels 15, no n'he llegit cap. N'he postejat més de 30 i cap és en aquesta llista. Vosaltres sabreu, que l'única coincidència és un autor, Txèkhov (el llibre del qual vaig qualificar de merda excusable pel temps passat des de la seva creació). Decidiu si fer cas a una gent que es guanya la vida publicant un diari o a mi, que em limito a dir el que penso i insultar-vos sempre que puc, anormalets del meu cor.
I, fillets meus, si no ens llegim abans de cap d'any, és que teniu un any més per aprendre'n.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Bon Nadal

Primer Nadal com a blogaire. 210 posts. Gairebé 3000 visites (al començar el comptador estava a 0, no com altres, que el posen a 780). El 2 de gener farà un any de la primera entrada i no us he insultat tant com us mereixeu.
D'acord, bon Nadal i bona sortida i millor entrada d'any.

dijous, 23 de desembre del 2010

The defecator o sortim a la BBC

Benvolguts amics i germans en l'escatologia; avui és un dia gran. Ahir sortia la paraula "mierda" en aquest blog (en un tamany poc discret) i ara em trobo aquest fascinant reportatge de la BBC sobre "defecators" i "christmas logs" que defequen per la canalla de la casa. Aquí va l'enllaç, altrament dit link.
Caca, cul, merda, pet... com m'agrada aquesta tirada tan guarra que tenim.
Quedem així.

dimecres, 22 de desembre del 2010

T.S. (ho deixo així per no insultar d'entrada)

Carreguem-nos aquesta relació masoquista que mantenim amb España. Ja ho he dit altres cops, i insisteixo, posat a ser sodomitzat, com a mínim que abans em convidin a sopar i em diguin que guapo i desitjable sóc. Però no, a l'española, a la brava.
Insubmissió, desacatament a la sentència i independència. Que se'n vagin a cagar.
Citant un dels seus grans escriptors (acadèmic de la seva llengua, per més dades) l'insigne Fernando Fernán Gómez:

"A LA MIERDA"

P.S.: que per culpa d'aquesta gentussa em vegi obligat a postejar dos cops en un dia....

Divina providència, o la vetlla d'un poble

"E així fou com, prestos homens i bagatges per millor servei de Nostro Senyor Jesucrist, esperaven les noves que els havien de fer lliures de ses obligacions, s'esdevení l'anunci del nostre bon Rei, que essent-nos com un pare per tots los aquí reunits; que ningú no abandonare feines ni treballs, que prosseguiren ab seus afanys diaris per tal d'engrandir eixa gloriosa nació en nom de Déu e tota sa Cort Celestial, e com a mostra de sa magnanimitat sens parió, ordenà el retorn de les bestretes recaptades a major glòria de sa missió divina."
Que tinc un dècim acabat en 0 i em tornen la pastarrufa. Oéoéoé, oé, oé....

dimarts, 21 de desembre del 2010

La cosa dels mòbils

El meu contracte de permanència ha vençut. El meu telèfon està catatònic. En vull un de nou, dels guais, d'aquests que fan tantes coses que no em calen, però que necessito desesperadament. La meva companyia em diu que, amb els meus punts, he d'afegir 250 euros per un IPhone. No penso pagar per poder gastar. La conya és que si em dono de baixa, al fer una alta nova, me'l regalen.
No entenc res, però els apòstols tampoc entenien el seu profeta i bé que el van seguir.
Us informaré del meu nou número.
Què difícil és ser tan modern!.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Tàntal 2 (o, tu no volies ser pare?)

El 24 d'octubre vaig reclamar la presència d'un paquiderm especialista en "tap dance". No ha vingut, i si bé això d'una banda comporta un excel·lent estat de conservació de les gònades de Quaranta-i-pic-Man, d'altra implica l'assistència al festival de nadal a l'escola de Mini-jo-Girl. A més, la pèrfida Maitresse que dirigeix la cosa ha canviat el lloc i ja no és a l'església, si no al gimnàs, impedint així les tradicionals fugues parentals aprofitant la confusió. El 24 d'octubre van ser 3 euros per una cervesa. Avui n'hagués pagat 6 per un carajillo. Me'n queden cinc més (festivals, no euros), a més dels 9 de la filla nº 2 (alguns coincidiran, espero).
Ànims Ivan, que jo sempre he sigut molt exagerat (o no).

diumenge, 19 de desembre del 2010

El caganer, o quan en Joan Amades va dir merda

Ja sé que he parlat molts cops de la merda i els seus derivats en aquests blog; però sóc català i per tant fanàtic de l'escatologia (molt més definitòria per nosaltres com a nació que el pa amb tomàquet). Doncs llegiu l'article "Amb el cul a l'aire" al diari Ara d'avui (un pèl confús, no?). Acabareu d'entendre perquè l'home amb els pantalons als turmells apareix als nostres pessebres, com el caçador amb escopeta i el capellà amb paraigua, que per una vegada l'ajuntament de Barcelona l'ha encertat (el lector de "La Vanguardia" que es queixava potser hauria de reconsiderar la seva carta).
Doncs això, caga el rei i caga el papa, i caga tothom qui endrapa (i el déu que es fa home en una cova n'assumeix tota la misèria, Albert Pla Nualart dixit).

dimecres, 15 de desembre del 2010

Harry Potter i totes les coses que li passen

Set llibres tamany llamborda. Mags, aprenents de mags, bèsties estranyes, un dolent reconsagrat i unes forces del bé migrades, però decidides a vèncer. Això és la saga d'aquest jove. Fins aquí el resum.
A part dels mons recreats, m'agrada molt el fet que la complexitat dels llibres avanci amb l'edat dels protagonistes. Aclariment: al primer llibre, els nois tenen 11 anys. Per tant, la història és força infantil. Però a mesura que es fan grans les trames es compliquen i es fan més interessants. Per tant, és una entrada fantàstica a la lectura pels nanos de 10 anys.
P.S. Si voleu que els vostres fills es socarrin les neurones llegint merdes infectes sobre els vampirs tan glamurosos com idiotes de la saga "Crepuscle", no els doneu els "Harry Potter". Ja sé que no és Patrick O'Brien, però per algun lloc es comença.
P.P.S. Les pelis són bones i molt fidels als llibres (la 3ª, "El presoner d'Azkaban" és sensacional).
Ivan, quan t'hagis de llevar cada dues hores per donar un bibe, et faran bona companyia.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Fils de sucre

"Paranoica", "criptocomunista", "militant d'Esquerra", "anticapitalista" i d'altres coses no tan boniques s'ha hagut de sentir Estupenda-woman tots aquests anys per defensar això que publica aquest diari que no és tan bo com l'"Ara.cat", però que per ser en castellà no està malament que es diu "La Vanguardia". Que els fabricants fan les coses per a que no durin, entesos?. Que un dia d'aquests faran condons que a la quarta manxada es desfacin, i si bé la majoria no en notareu la diferència, a Quaranta-i-pic-Man li costarà dues caixes (de 12 unitats) la culminació del dèbit conjugal. Apa, multipliqueu (cas que en sabéssiu).
No es que estigui emprenyat, és que vaig prometre insults davant la manca de felicitacions pel post 200. Estàveu avisats.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Message in a bottle

Amor, paz, feliz abrazo, beso, unión, fuerza, ilusión, música, vinos de fábula...
Tot això apareix en el tap de suro d'un Ribera de Duero anomenat "Obra", un vi jove amb tocs de fruita vermella, pocs làctics i el cos suficient com per acompanyar carns. L'etiqueta no és gran cosa, i això és greu perquè a Quaranta-i-pic-Man l'atrauen les etiquetes currades (com les coses brillants a les garses). I tot per 2,50 euros. Que beure bé no sempre és car.
Però deixem-nos de divagacions, què collons fotia jo llegint el tap de suro d'una ampolla de vi?.

divendres, 10 de desembre del 2010

Covardia, o els interessos mesquins (tenir pocs collons)

Qui no denuncia una injustícia és un covard. Si a més ho fa per interessos espuris, afegeix a la covardia la mesquinesa. Ser-ne conscient no allibera del sentiment de culpa, però pot oferir alguna disculpa.
Algun dia m'explicaré amb més claredat, o per mitjà de persona interposada, o no.
P.S. Aquest és el post 203 i encara espero la felicitació pels 200 primers. O felicitacions, o insults a dojo per tothom. Vosaltres trieu.

dijous, 9 de desembre del 2010

La teranyina

Començat ahir. Acabat avui. La productivitat laboral en grau 1,38 (sobre 150) a l'escala Shit-Merdoff. Com que sóc amic del gran manaia, cap problema.
Flashback amunt, flashforward avall (o a l'inrevés), començo pel final i acabo per les puntes. I quan el lector està a punt de patir un efecte "Lost" (ho acabo com em surt dels collons), pam, tot lligadet, i a més, tot quadra. Aquest paio en sap un niu. És l'amic Jaume Cabré. Ah, i 150 pàgines, que no us hi canseu.
Molt bona, molt recomanable.
P.S. (podria ser un spoiler genèric, si existeixen): si ets el prota, vés encarregant caixa, que d'aquí, com de la vida en general, no en surts viu (aplicable a les altres novel·les del noi aquest).

dimecres, 8 de desembre del 2010

Senyoria

És la prova definitiva que hi va haver un temps on en Jaume Cabré no era el maníac depressiu autor de "L'ombra de l'eunuc". A "Senyoria" hi ha sexe (a dojo i en formats diversos, del monomando a la multifunció en totes les seves variants). Pel que fa a les cosetes tècniques, doncs personatges ben definits, una ambientació collonuda (et trasllada a la Barcelona del s.XVIII tan ràpid que sembla fàcil de fer).
És anterior a "Pamano" i a "L'ombra de l'eunuc". Per tant, allò que el va convertir en un psicòtic es va esdevenir després de 1.991. Si en voleu saber més, llegiu-lo.
He començat "La teranyina", la primera que va escriure. Segons com, us explicaré què tal. O no.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Cave equo

El joveníssim Padawan de Quaranta-i-pic-Man acaba d'aprendre una dolorosa lliçó.
Lloc: el Bages (de fet és el Moianès, però l'administració no reconeix aquesta comarca com a tal).
Situació: passeig pels boscos que envolten la poua de la Vinyota, on també hi ha una granja amb cavalls i vaques, i per tant, kilòmetres de vailet.
Fets: el Padawan corre i salta pels marges, i veient l'aproximació d'un cavall, decideix bordar i encarar-se a l'equí, tocant (sense adonar-se'n) el vailet (12 volts, 55 ampers de corrent continuu). Descàrrega dolorosíssima, esgarips i lleugera coixesa.
Conclusió: els cavalls tenen extraordinaris poders mentals que els permeten emetre rajos que provoquen gran dolor.
Corol·lari: el jove Padawan fuig dels cavalls, ignorant que el perill ve dels fils electrificats.
Amb aquesta competència, no té gaire mèrit el títol de cúspide de l'evolució.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Militarització

No vull sentir ningú escandalitzar-se perquè als controladors, en lloc de donar-los pel cul, els hagin militaritzat. A mi, com a tota la meva generació, em van militaritzar tot un any i ningú es va queixar.
Recordeu en Ferran VII?, sí, home, el del billar, doncs els controladors li han posat així al govern. Si estàs molt debilitat, desorientat, indecís, necessites un enemic amb qui entaular un combat heroic. Si aquest enemic et provoca sense causa justa i és arrogant i antipàtic, millor. I si disposes dels mitjans legals per esclafar-los, a què estem esperant?.
Els fotran tots al carrer. I ningú farà cap gest. Jo tampoc. Que els bombin.
Propaganda, quin gran concepte!.

divendres, 3 de desembre del 2010

Si no vols tallar-te, abans de saltar obre la finestra

Un paio que s'explica i l'entens i et fa entendre que el món (sobretot el financer) està governat per idiotes i cretins. Molts idiotes que són molt cretins alhora (o a l'inrevés).
Apa, feu l'esforç i llegiu aquí (si, és un link, que per això és d'un altre color. Si sou daltònics fixeu-vos que està subratllat (jo mateix pateixo d'acromies, o sigui que sé de què parlo)).
Si algú espera que, tot encarant el pont, faré l'esforç d'avançar-vos alguna coseta de l'entrevista, és que no llegeix aquest bloc de manera regular.
Feliç caravana i recordeu als vostres fills que no es pot respondre "whisky" quan a l'escola els pregunten que mengen els tions.

dijous, 2 de desembre del 2010

Reflexions a l'hora de la migdiada

Un consell de franc per a tots vosaltres:
- si mai heu de sortir corrents en pilotes d'algun lloc, no us tapeu la carn d'olla amb les mans, deixant la cara al descobert; tapeu-vos la cara si no voleu que us reconeguin, o es que sou en Nacho Vidal?.
Reflexió: potser seria convenient deixar uns gallumbos a l'escala de l'escena del fets (quin taxista agafarà algú que es tapa la cara mentre corre ventilant-se els teguments reproductius?).