Què és un any per llegir un llibre?, doncs, segons com es miri, no gaire, si tenim en compte que la majoria de la gent no arriba a aquesta fita. És el que m'ha costat empassar-me les 1100 pàgines d'aquest "totxo" de'n Vasili Grossman. No és que llegeixi lent, és que les primeres 300 tenen un efecte narcòtic que riu-te'n tu de la mosca Tsé-Tsé. Després la cosa s'anima, a excepció de les discussions polítiques i filosòfiques (del nazisme al marxisme, amb diversos "ismes" pel camí).
Que si el "Guerra i pau" del s.XX, etc... És un llibre més espès que un orangutà amb ressaca, però parla de primera mà de la batalla d'Stalingrad i de les purgues stalinistes en plena 2ª Guerra Mundial. Per si algú li interessa, aquest home va ser corresponsal de guerra a Stalingrad (amb els russos) i va ser el primer periodista a informar dels camps d'extermini. Només per això ja es mereix un respecte.
Ah, i recordeu que Quaranta-i-pic Man segueix apatrullant la ciutat.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada