Relats

Aquí va el segon relat que vaig enviar al concurs de TMB. No m'agrada tant com l'altre, no és tant el meu estil, però ha tingut més èxit i millors puntuacions. Sou molt estranys.

Quan passats els quaranta et dóna per seguir jugant a futbol i corrent pels matins, passa el que ha de passar i et lesiones a la cuixa. Trencament de fibres, tres setmanes sense fer res, ni conduir. 
I com vaig al fisioterapeuta? 
En autobús, diu la dona, 
Quin? 
El 36 
I on s'agafa? 
Aquí davant 
I què val? 
Agafa la meva targeta. 
I quan passa? 
Baixa i espera'l. 
I...? 
Calla i vés, que no et penso dur en cotxe. 
I esperes, agafes l'autobús, t'equivoques de parada, arribes tard al fisio, no trobes la parada de tornada, puges al que no és, veus una parada de metro i entres, preguntes i acabes trucant a la família, que et rescata i troba, fàcilment, l'autobús que et porta a casa.

Ah, i recordeu que l'opinió dels altres és això, dels altres.