Llegir

Crec recordar que en alguna conversa algun de vosaltres ha reconegut saber llegir i estar interessat per la tecnologia, doncs aquí va la competència de l'I-pad.

Ah, i recordeu que córrer 11 km. recorda sospitosament a una altra activitat on també sues, esbufegues i acabes satisfet, però amb 58.000 persones al voltant en aquest cas.

1:23:22

No és un versicle de la Bíblia, és el temps que Quaranta-i-pic-Man ha necessitat per córrer els 10.934 metres de la Cursa d'El Corte Inglés. Bo?, dolent?, doncs mireu, els objectius inicials per afrontar la cosa eren 3:

- acabar la cursa (fet)

- fer-ho per sota de 1:30 (fet)

- acostar-se al màxim a 1:15 (gairebé)

Dos de tres, i si no fos per la cua a l'entrada i sortida de l'Estadi Olímpic, l'1:23 s'hagués transformat fàcilment en 1:15 o menys. Direu, aquest tio va sobrat, ah, sí? doncs us espero a tots a les 6:40 a la platja del Bogatell, o a la cursa de la Mercè, i ens diem les coses a la cara.

Ah, i recordeu que "lo que disfrutemo y lo bien que lo pasemo".

El Perelló 2

Tal i com us vaig avisar, tornarem a parlar d'El Perelló, per deixar constància d'una petita coseta de no res. Quan parlàvem amb els indígenes per tal de trobar algunes de les restes arqueològiques que buscàvem, vam ser informats que el poble abans estava envoltat per una muralla, però que "ja ho havien arreglat". És a dir, l'havien derruït. Amb dos collons.

Ah, i recordeu que quan es viatja, passa el que passa.

El Perelló

Agafes i te'n vas un cap de setmana a El Perelló, i abans d'anar-hi, t'informes una miqueta sobre què s'hi pot veure. Delta de l'Ebre, Via Augusta, Torre dels Moros (de fet és visigòtica), molí fariner del s. XVI, monument a una batalla de la Guerra dels Segadors (1640), museu de la mel (perdó, "Centre d'interpretació de l'apicultura"), i dius, hòstia, que ens faltarà temps. Arribes al poble i vas a l'ajuntament a preguntar on és l'hotel (perquè el navegador no ho sap). El tio que hi ha a dins et diu que és la seva hora de descans i que tornis després. Quan aconsegueixes tancar la boca, decideixes preguntar-li a un home que està pintant i, molt amablement, t'indica on és l'hotel.

L'endemà, decidits a realitzar un periple cultural com Déu mana, us dirigiu a l'Oficina de Turisme d'El Perelló. Dia, dissabte, hora, 10 am. Estat de l'oficina, tancada. Raó, l'horari és de dilluns a divendres de 10 a 15 i de 17 a 19. Dissabtes i diumenges, tancat, que els turistes vinguin en horaris laborables home, a veure si haurem de treballar en cap de setmana per quatre pixapins que volen veure pedres.

Ah, i recordeu que és possible que tornem a parlar d'El Perelló.

Gentada

Estem fatal. Surts de casa a les 6:40 am per anar a la platja a córrer i quan hi ets, allò sembla la Rambla. Cinquanta corredors (o més) esbufegant i suant com esclaus de les mines de sal romanes, alguns acompanyats dels seus Padawans, els tios de l'excavadora que insisteixen a destrossar les platges, els Urbans, els treballadors dels xiringuitos muntant les terrasses, un tio amb corbata plantat davant la sortida del sol com si fos un adorador de Ra i una troupe fent un anunci dels que estant plens de ties massisses (que quan passo per allà només miren el meu jove i pelut aprenent).

I la pau?, i l'espai per la meditació i el recolliment intern?, o no serà que córrer per la platja ja és l'única cosa gratis que es pot fer en aquest país?.

Que no sigui que s'acosta la cursa del Corte Inglés i tothom vol mesurar les seves forces amb Quaranta-i-pic Man...

Ah, i recordeu que el 2 de juny em fan una litotrícia.

Relats

Aquí va el segon relat que vaig enviar al concurs de TMB. No m'agrada tant com l'altre, no és tant el meu estil, però ha tingut més èxit i millors puntuacions. Sou molt estranys.

Quan passats els quaranta et dóna per seguir jugant a futbol i corrent pels matins, passa el que ha de passar i et lesiones a la cuixa. Trencament de fibres, tres setmanes sense fer res, ni conduir. 
I com vaig al fisioterapeuta? 
En autobús, diu la dona, 
Quin? 
El 36 
I on s'agafa? 
Aquí davant 
I què val? 
Agafa la meva targeta. 
I quan passa? 
Baixa i espera'l. 
I...? 
Calla i vés, que no et penso dur en cotxe. 
I esperes, agafes l'autobús, t'equivoques de parada, arribes tard al fisio, no trobes la parada de tornada, puges al que no és, veus una parada de metro i entres, preguntes i acabes trucant a la família, que et rescata i troba, fàcilment, l'autobús que et porta a casa.

Ah, i recordeu que l'opinió dels altres és això, dels altres.

No sap ploure

Està clar. Quaranta-i-pic Man no jugarà a futbol aquest any. Els dos primers partits que havia de jugar amb el gloriós i invicte equip de "La Mar Bella", perduts per lesió. El tercer, fa una hora, suspès per incompareixença del rival. Resignat a tornar a casa sense lluir les seves prodigioses facultats físiques, s'obren les portes del cel i plou i pedrega. El nostre heroi sobreviu navegant (amb gran perícia) amb la seva moto pels carrers fins a casa. Dutxa, cerveseta i post. Menudo planazo.

I el seu jove padawan s'ha menjat una sabatilla de la piscina.

Ah, i recordeu que "Cuando Dios está por joder, hasta San Pedro se la menea".

Fauna salvatge

El meu amic Ivan va publicar una foto de Cornellà on es veia un cargol tot passejant per la vorera. Val, doncs Quaranta-i-pic Man té una exclusiva "National Geographic" de la fauna de la costa del Poblenou. Perquè us vagi quedant clar com acaben els qui s'interposen en el camí del bé.
Ah, i recordeu que "Sursum corda" vol dir "amunt els cors", no "doneu corda al rellotge".

Compte enrere

No, no es tracta del meu compte corrent, que resta més que no pas suma, si no del temps que queda pel repte dels 10950 metres del dia 29. A que 10950 metres sembla més accessible que 11 km?
Quaranta-i-pic Man està culminant la seva preparació, corrent de 30 a 60 minuts diaris, amb el seu fidel escuder Macallan, que no entén perquè, però corre (amb més estil, gràcia i ritme que el nostre heroi, però es que és un gos).
Quan el diumenge dia 29 noteu una commoció a la Força, o bé Quaranta-i-pic Man ha acabat la cursa, o l’ha dinyat (o abandonat, però és molt menys dramàtic).
Ah, i recordeu que “Alea iacta est” no té res a veure amb la preparació de melmelada.

L'anglès, llengua universal?

M'he hagut de mudar (vestit, camisa i sabates italianes, això sí, sense corbata), anar al centre (en metro, que si no, no hi ha Déu que aparqui) i aguantar un discurs de més d'una hora del'expresident, però encara Molt Honorable, Jordi Pujol per descobrir una veritat que ja coneixia, però que no havia formulat en aquests termes:

La veritable "lingua franca" del nostre món és l'anglès que trinxem els anomenats "non english speaking people", i no la versió pija que parlen els d'Oxford i que no s'entén ni volent.

És a dir, una generació més i seran ells els que hauran d'estudiar idiomes!

Ah, i recordeu afinar la pronunciació al distingir entre platja i senyoreta que fuma i et parla de tu.

Vida y destino

Què és un any per llegir un llibre?, doncs, segons com es miri, no gaire, si tenim en compte que la majoria de la gent no arriba a aquesta fita. És el que m'ha costat empassar-me les 1100 pàgines d'aquest "totxo" de'n Vasili Grossman. No és que llegeixi lent, és que les primeres 300 tenen un efecte narcòtic que riu-te'n tu de la mosca Tsé-Tsé. Després la cosa s'anima, a excepció de les discussions polítiques i filosòfiques (del nazisme al marxisme, amb diversos "ismes" pel camí).

Que si el "Guerra i pau" del s.XX, etc... És un llibre més espès que un orangutà amb ressaca, però parla de primera mà de la batalla d'Stalingrad i de les purgues stalinistes en plena 2ª Guerra Mundial. Per si algú li interessa, aquest home va ser corresponsal de guerra a Stalingrad (amb els russos) i va ser el primer periodista a informar dels camps d'extermini. Només per això ja es mereix un respecte.

Ah, i recordeu que Quaranta-i-pic Man segueix apatrullant la ciutat.

Cursa, papers i internet

Resum de capítols anteriors:

el nostre heroi (practicant d'esport urbà) prossegueix la seva croada anticolesteròlica i pro ritme cardíac adient enfrontant-se als seus pitjors enemics (Guàrdia Urbana, climatologia adversa, cèl·lules musculars insolidàries) per tal que en el moment de tornar la carcassa al Creador fer-ho en condicions presentables, a fi i efecte de recuperar la fiança.

Capítol d'avui:

decidit a que tan esforç no sigui balder (i pel "puntillo" de veure com estan els altres de la seva edat), "Quaranta i pic" Man s'inscriu en una cursa on podrà mesurar les seves forces contra tot i tothom. Com "Quaranta i pic" Man (en la seva versió sense malles) és un home del seu temps, ho fa per Internet, omplint els 2 trilions de camps en què li demanen fins i tot la seva interpretació de la teoria del "Big Bang", rebent a canvi una contrasenya que li permetrà recollir el dorsal l'endemà a "El Corte Inglés". Personat a la cita, les seves dades "s'han perdut, els ordinadors, ja se sap". No dades, no dorsal. "Torni demà, que el que en sap no hi és".

Larra ho va resumir "Vuelva Usted mañana", i es va fotre un tret.

Ah, i recordeu que resistir és vèncer (per si tardo dos dies per fer els 11 km).