Perdoneu pel retard, però he estat enfeinat. O us penseu que dues mitges maratons es corren així, per la patilla?. No. Calen hores d'entrenament i esforç i determinació i suportar el dolor (no pain, no gain) i posar-se unes malles que no deixen res a la imaginació i gastar-se les peles en inscripcions i lesionar-te en el moment més inoportú i pseudorecuperat recaure i trobar un metge dels bons (tómese 2 de éstas i 2 de aquellas i 6 de las de colores, que para éso se inventaron las drogas, y déjese de gatorades (perdó, Iolanda) y bébase una cerveza al acabar que no hay mejor bebida isotónica). Us juro que aquest metge existeix i és el meu.
Total, que primer la mitja de Barcelona i després la de Girona. Les dues per sota de les dues hores, nostamal.
Per cert, amb la clara intenció d'obtenir el suport de la Wonder-family, ja que corria a Girona, vam agafar un hotel i vam estar de turisme el dissabte i el diumenge (bé, el diumenge va fer turisme el que quedava de mi).
Estupenda woman diu que val, que així sí. De fet, la cursa a Roma va ser motiu de 6 dies de turisme a Itàlia. I suggereix una cursa a l'Empordà. Fet.
La prova, pels descreguts.
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada