dimecres, 28 de setembre del 2011

Levitacions blaugranes o palles mentals

La Wonder Family està d'enhorabona. El segon cognom del progenitor de Quaranta-i-pic-Man és... tatxaaan: Guardiola.
El besavi d'en (tots de genolls) Leo Messi es deia..... Solé (ovació), que és el segon cognom de qui subscriu la cosa aquesta. Per tant, no és agosarat dir que sóc la baula perduda que dóna explicació als èxits "do mais grande equipo que os tempos vederen"( Pelé dixit).
Conclusió: cosí 37è per part de mare d'en Leo i cosí 19è d'en Pep per part de pare. Com faria qualsevol parent com Déu mana, només tinc una cosa a dir:
Pep, Leo, dame argo, semo muncho, pasemo janbre, dame argo pa tu primo, ai payo, que nospa droja, ques pa tu sobrina...

dimarts, 27 de setembre del 2011

Complicacions informàtiques o l'arte povero

Que no m'ha tocat la primi. Que volia posar-vos una escena del Senyor dels Anells (El retorn del Rei), sí home, aquella que s'esperen davant la Porta Negra que surtin els orcs i els estossinin a consciència, que més o menys diu:

"Potser arribarà el dia, blablabla, espases trencades, blablabla, escuts esberlats, blablabla, aliances entre els homes, blablabla..."

Que per cert, no apareix al llibre. Total, que no sé com collons es posa una finestreta amb el vídeo; que sí sé posar un link, però volia fer com l'amic Ivan i posar l'imatge ja directament.

Per tant, no hi ha vídeo. Us el busqueu al Youtube.

La cosa era que us anava a dir que "Arribarà el dia en que ens toqui la primitiva..." firmat El Señor de los Durillos.

Explicat així no té ni puta gràcia, però així és aquest blog.

dilluns, 26 de setembre del 2011

"Nascuts per córrer" d'en McDougall

Quan surto a córrer (en competició o per vici, tant és) l'objectiu principal és passar-m'ho bé, és pur hedonisme (si m'obliguessin a sortir al carrer en malles a deshores ho denunciaria a l'ONU). No és per posar-me en forma (no em puc posar en forma perquè estic en forma), és per evitar el psiquiatre. Doncs consola veure que als USA hi ha pirats com jo, correcció, que estan pitjor que jo. Aquest llibre ens explica la seva aventura: 80 km pel desert mexicà pel plaer de córrer.
I tot comença quan el metge li diu que no està fet per córrer, ni ell ni ningú.
No penso visitar aquest sapastre disfressat de traumatòleg.
P.S.: en McDougall es diu Christopher (de Pennsylvania, no Raticulín).

dijous, 22 de setembre del 2011

Això ja ho fan a TV3 i es diu Karakia

Com li expliques a un armeni què és Catalunya? molt fàcil, per la via de la comparació. Li dius "tu ets rus" i et diu "no, jo sóc armeni, però sé parlar rus" i tu contestes "doncs jo sóc català, però sé parlar espanyol". I llestos.


Per cert, a la festa infantil on ha passat això hi havia gent nascuda a Armènia, Congo, Mali, Austràlia, Uruguai, Xina i Catalunya. Idioma de la canalla: català. Idioma dels adults: batiburrill.


Nota: el menjar armeni, si bé d'impossible pronunciació, deliciós. La llàstima és que no sé que he menjat...

dimarts, 20 de setembre del 2011

Si el nebot és un vampir, què és en Coppola?

Per fi sabem la veritat, no és que sigui mal actor és que...






Va una birra a que un idiota se la compra.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Esmarfouns i pa qué son...

Quan plou (o gairebé) i has de sortir de casa (és diumenge i no hi ha F1) un museu és una bona opció (i més tenint en compte que van tancar l'inscripció de la cursa de la Mercè a 14.000 runners i Quaranta-i-pic-Man s'ha quedat fóra (per no comentar per l'escassa qualitat genètica dels 2.500 inscrits que no s'han presentat)). Recerca: hi ha el nou museu de ciències naturals, a l'edifici blau del Fórum. Doncs som-hi.

Hi ha una certa cua per entrar (molta canalla). Quan el nostre heroi s'acosta al taulell per consultar el quadre de preus i horaris, té una revelació bíblica sobre la finalitat dels telèfons espavilats, els apps i les tarifes planes; el progenitor que té al davant de la cua ha obtingut la mateixa informació que ell per Internet I SENSE HAVER DE CAMINAR ELS 3 METRES FINS EL TAULELL!!!!...

Prodigiós...

dijous, 15 de setembre del 2011

Delicatessen

No és la peli (molt bona, per cert), és el paladar del meu jove padawan caní. La cosa és així: la veterinària (molt competent) amb una clínica de primer nivell que controla la salut del noi ens va recomanar dues mesures per controlar la seva tendència a engreixar-se com si es preparés per una llarga hivernació o l'adveniment d'una nova era glacial, exercici i pinso del bo (3 euros llargs el kg, i el nano se'n fot 400 gr cada dia, així que...).

El tema exercici queda solventat amb els entrenaments amb Quaranta-i-pic-Man i el pinso, ai el pinso... El recomanat (és a dir, el car) li agrada. Però es torna boig amb el del Mercadona (guarrada rotllo Hacendado caní) que val... 0.3 euros el kg!!!. L'únic inconvenient és que el posa com una vaca. Però és barat; però no li convé. Dilema moral: estalvi contra salut. Resolució: com amb tot, de tant en tant, un gust.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Ja us deia que el nou tag sortiria sovint o Moià

Seguim sortint als diaris. El periodista es sorprèn de vàries coses: del tamany de les estelades (una és la de casa de la Wonder Family), de la participació en mil i una associacions (on viu aquests paio?) i del voluntarisme (repeteixo, on viu aquest paio?).

Som un poble i la gent s'ajuda, com sempre.

Per cert, el pàrking està en lloguer. Si algú el vol, l'ajuntament en cedeix l'explotació a canvi dels costos de manteniment (és de debò). Ja sabeu, si algú vol arruinar-se i, de pas, avorrir-se, que n'agafi la gestió.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Qui diu que tot està fet o d'aquesta aigua no en beure i aquest mossèn no és el meu pare...

Mireu aquest video de fa 3 anys. Un samplejat de discursos de l'Obama i cantants i actors. Això és una campanya magistral; una demo de política 2.0.

Resultat: Obama president i Emmy pel vídeo.

Ara mireu-vos aquest. No és ben bé la mateixa cosa, però té un punt.

Si seguim així, el President Pujol acabarà obligant-me a votar Convergència.

Casumlolla...

dijous, 8 de setembre del 2011

Esmorzar com cal no és tan car

Esmorzar del dia de Quaranta-i-pic-Man: crema freda de porros amb foie (és a dir, vichisoise amb paté) i pa de pessic de taronja amb virutes de xocolata. La crema de can Gaig i el pa de pessic de l'Escribà. No us explico si estava bo perquè el dubte ofèn (als xefs, no a mi). I pensareu, collons el nano, si que va fort d'armilla... Doncs no, el preu han estat 400 gr de sang del tipus O+ (donant universal).

Que sóc donant de sang, que no fa mal, que total és mitja horeta i després et donen un tiberi guai.

Què esteu esperant?

M'horroritzo quan em poso solidari, però total això no ho llegeix ningú...

dimecres, 7 de setembre del 2011

Bellum Ciuile, de Juli Cèsar (sí, el de l'Astèrix)

Consuli litteris tradidit Caesar...

9 de setembre de 2010; Quaranta-i-pic-Man penja la seva opinió sobre "Bellum Gallicum".

7 de setembre de 2011; Quaranta-i-pic-Man penja la seva opinió sobre "Bellum Ciuile".

Un apunt: al nostre heroi, a l'estiu li dóna pels clàssics rarets.

Una opinió: Juli Cèsar era poc original titulant les seves obres: Bellum Ciuile, Bellum Alexandrinum, Bellum Hispaniense, Bellum Africanum (no fos que era militar...). Si aquí hi afegim "Bellum Gallicum" tenim gran part del "Corpus Cesarià" i gairebé tota la història militar del s.I a.C.

A que mola tan "palabro raru"? a que ja us veieu convertits en els amos de la tertúlia disertant sobre les aventures d'en Juli, en Pompeu (Magne i Jove, és clar) i la resta de la tropa?. A que no cal llegir-s'ho per saber com va acabar la cosa?

Jibarització del llibre: "Entregada valor".

Que és molt guai, cony, llegiu-vos-el!

dimarts, 6 de setembre del 2011

Ràdios i tecnologies o, quan arriba el proper pont?

Una cosa que cansa: les tertúlies de ràdio, sobretot quan parlen de temes que tu coneixes i ells evidencien que no (p.ex. periodistes parlant de interlocutòries judicials).

Doncs això, que cansa molt veure com exhibeixen impúdicament la seva ignorància basada en retalls de premsa i opinions d'altres opinadors. Clar que, en aquest cas, ni tan sols els juristes s'aclaren.

Una cosa divertida: el servei "DictaSMS" de Vodafone. Quaranta-i-pic-Man va trucar a Estupenda Woman per anunciar-li que abandonava el seu lloc de treball per tal de reunir-se amb la Wonder Family i dinar plegats. El telèfon sona i, després d'una estoneta, un robot em diu que com que no contesten, puc dictar un missatge que li enviaran per SMS. I ho proves. El resultat: un guirigall incomprensible que va portar a Estupenda Woman a preguntar-se si la seva costella no sortia del bar enlloc de la feina.

El problema: el dictat va ser en català, i el nostre pobre robot-secretària es va fer la pitxa un lio.

Perdó, robotet meu; encara que diguis que parles català deu ser valencià i per això no ens vam entendre.

dissabte, 3 de setembre del 2011

Conviencia Cívica Catalana o quan un oxímoron no és prou per definir un grupet de fills de puta ( i Sánchez Camacho)

Quan un feixista pretén sodomitzar Quaranta-i-pic-Man, el nostre súperheroi agraeix que es doni la cara. És moooooooooolt molest que els fatxes del PP i els del PSC pretenguin l'accés carnal sense ni tan sols pagar-se un sopar.

Que ho faci la Camacho, dius, mira, pobre noia, l'anòxia perinatal té aquestes coses i a més no traeix la seva tradició de pelar l'opositor. Però que ho faci el PSC... que la mama és sociata (i perica), però ser perica és desconeixement futbolero, ser sociata (en principi) era decent (fins que va palmar l'Aldea i van fiar-se de'n Raventòs (bon noi, però més español que els toros)).

Total, que en lloc de demòcrata europeista ara haurem de ser independentistes radicals, perquè no em surt dels collons que la a la meva filla l'eduquin els espanyols.

Com si algun cop no hagués sigut independentista.

Visca la terra!

I no oblideu que el mal espanyol és la sífili i que la grip espanyola va matar mitja europa el 1919. De pas, pregunteu pels espanyols a sudamèrica i nord d'àfrica...

divendres, 2 de setembre del 2011

La mandra té aquestes coses o què pretenieu tot tornant de vacances

Et quis tibi dicere bonum filiis Catalana terram faciemus in te post ipsum lacus in textum lingua latina legendo.

Jo no volia escriure, però els meus patrocinadors no afluixen la mosca si no ho faig; bé, de fet crec que em paguen per anar a treballar, però això és el que estic fent a la feina ergo em paguen per fer això, no?.

Igual algun dia d'aquests us explico alguna cosa més interessant, però no serà avui.