Quan surto a córrer (en competició o per vici, tant és) l'objectiu principal és passar-m'ho bé, és pur hedonisme (si m'obliguessin a sortir al carrer en malles a deshores ho denunciaria a l'ONU). No és per posar-me en forma (no em puc posar en forma perquè estic en forma), és per evitar el psiquiatre. Doncs consola veure que als USA hi ha pirats com jo, correcció, que estan pitjor que jo. Aquest llibre ens explica la seva aventura: 80 km pel desert mexicà pel plaer de córrer.
I tot comença quan el metge li diu que no està fet per córrer, ni ell ni ningú.
No penso visitar aquest sapastre disfressat de traumatòleg.
P.S.: en McDougall es diu Christopher (de Pennsylvania, no Raticulín).
+17:20+%232.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada