Diumenge 26 de juny (avui). 9:00 am (abans). 10 km pel davant. 26 graus, 70% d'humitat; replantejament de la cursa, és a dir, no palmar deshidratat; ho farem a 5:30 el km, per acabar al voltant dels 57 minuts. Ipod atronant "I wanna be sedated" dels Ramones. Concentració. Darrers estiraments i (com a "Star Wars") abans de saltar a l'hiperespai, alliberem tot allò que no necessitarem en els propers km. Lleugera distensió esfinteril per tal d'expulsar una certa quantitat de metà. Una mal funció dels silenciadors provoquen un sonoríssim buidat dels budells del nostre heroi. Mirades d'estupefacció, sortides en fals i aquí no ha passat res.
Per cert, és el primer cop que a l'acabar una cursa en lloc de gatorades i altres merdes infectes, donen cervesa (dues, per ser exactes). El paquet de detergent pel rentavaixelles continua en estudi.
+17:20+%232.jpg)
Ho sento, no he entès la conya del rentavaixelles.
ResponEliminaI ves amb compte amb els errors d'esfínter, que abans quedaven en anècdotes innocents i ara amb això que qualsevol gadget enregistra video en alta definició, tens moltes possibilitats de convertir-te en una estrella de l'APM.