Els nostres avantpassats d' Italo Calvino

Tres contes fantasiosos (hagués dit fantàstics, però no n'hi ha per tant). Un noble migpartit (és el que tenen les bales de canó), un baró dalt d'un arbre (només li cal cridar "voglio una donna!") i un cavaller que no és més que una armadura.

Està força bé, però posats a la fantasia, sóc molt més del Doctor Slump (si home, cony, el de l'Arale).

Pels incultes, mireu això.

Cursa dels dos Turons o canicros per primer cop

Debut en competició del meu jove Padawan, fet que, tot i els entrenaments creava dubtes. Però no, el jove aprenent del nostre heroi s'ha comportat com una autèntica bèstia parda, tibant a les pujades i moderant-se a les baixades. Total: després de 10,5 km, novè lloc a la classificació (3r top ten!).

Apunts èpics: temperatura a la sortida 0ºC, i a l'arribada? doncs 0ºC també.

Nota d'agraïment: la resta de la Wonder Family estava present a la sortida i l'arribada.

P.S.: normalment no faig aquesta cara d'estar a punt de dinyar-la. La reservo per quan estic a 3 metres de l'arribada, després de 10,5 km i 400 metres de desnivell.

Productes de la terra o el Nadal és així

No us preguntaré que us han portat els Reis (els Màgics, els debò, no els que amparen pressumptes lladres (perdó, malversadors de cabals públics) a la família, eh, Juanca?), ni què us ha portat el Pare Noel (un home gras que esclavitza elfs), ni què us ha cagat el Tió (metàfora estupenda de l'engreix i sacrifici del porc, amanida amb una miqueta de violència i escatologia, tan nostrades...). No. La pregunta és què heu begut. Si la resposta és no bec, surt ara mateix d'aquest blog.

Pels humans que seguiu llegint, us diré què he begut jo (moderadament blablabla):

Marqués de Griñón del 2005. Monovarietal (Syrah) en versió magnum (el del bigoti no, l'ampolla de litre i mig, que t'estalvia treure dos taps i per tant és més ecològic). Un vi de la Ribera del Duero fet a la gabatxa, és a dir, en un pago (finca pels abstemis) que constitueix denominació per sí mateix. Ara us hauria de dir que al primer tast apareixen làctics molt potents, que deixen pas als fruits vermells i que (si li deixeu prou temps) acaben sortint vainilles i fruites exòtiques.

Acollonant. Tasteu-lo.

Mag Lari o com cony ha fet això?

Amb els abdominals encara ressentits per culpa de les arcades que em va causar "Grease, el musical", vam anar a veure (no sense certa recança) el Mag Lari al Tívoli.

Aquest tio és molt bo. Talla penya per la meitat, desapareix i torna a aparèixer en un altre lloc de manera gairebé instantània. No us en puc dir gaire cosa més per no aixafar-vos el final.

Notes al peu: - tota la música és de Michael Jackson. Buenu...

                     - Lari, amic, ets un mag collonut, però tant numeret de ball cansa.

Doncs això, l'entrada val la meitat que la merda de "Grease, el musical" i el que et donen val la pena.