Joc de Trons del Martin, en George R.R. si home, el ianqui aquell que va llegir Tolkien i el va entendre i ha fet (o de fet està fent) una cosa prou interessant fins el punt que porto llegides més de 5.000 pàgines de la cosa en qüestió i em queden ganes per seguir, saps qui vull dir, no?

Agafes la guerra de les Roses (Anglaterra, Lancaster (ciutat preciosa) contra York (ciutat monumental, la del pernil)). Me li afegeixes les invasions mongoles (les dels khans), una mica de descomposició de l'Imperi Bizantí. Important unes gotes de ciutats lliures italianes (Venècia, Pisa i Florència, per posar un exemple que us ajudi a situar-vos, que ja sé que si pujo una miqueta el nivell passen coses). Es deixa macerar i, quan arrenca el bull, un polsim de víkings del segle VII (els que molen) i un pensament de nord-africans (amb elefants i tot). Ho passem pel túrmix, un molt de sexe, drogues i música de bard (el rock'n'roll va venir segles més tard) i ja ho tenim.

NOOOOO!, ens falta la cosa millor: el culebrón venesolano, on cada personatge defensa els seus drets i s'enfronta a la resta amb un "Cómo puditte, Ernetto Carlo Jesú María, sabiendo que tu helmano ela tu padle...."

Doncs això, que mola.