diumenge, 28 d’agost del 2011

Heribert Barrera o la dificultat del som i serem

S'ha mort l'Heribert Barrera. Estic segur que pertanyent els dos a la mateixa casa de barrets (ERC) el que voldria que diguéssim d'ell un cop mort és que va ser un patriota. Tan fàcil de dir i tan difícil d'aconseguir.

A part dels panegírics esplèndits (marca del país) que et dedicarem aquests dies, només dir-te que ho aconseguirem, que un dia serem catalans i prou.

Salut i penja l'estelada ben amunt.

Visca la terra!

dimecres, 24 d’agost del 2011

Moià o vosaltres tampoc teniu ni cinc però no sortiu a "The Telegraph"

Gairebé res de nou, només un parell de cosetes:

- que la foto de la plaça Major està feta des de costat de casa de la Wonder Family,

- que per dir espardenyes de vetes diuen "espadrilles"

Bé de fer tres, es passen el reportatge parlant de "fiesta" i "Spain", i qualifiquen en Guiteres d'"independent major" quan de fet és una alcalde independentista, que no independent. La resta (tema pasta) correcte.

I van venir els de "Intereconomía" i el senyor alcalde va passar d'ells i no s'han obert els inferns, demostrant que quan a un fill de puta li dius fill de puta a la cara no passa res.



La mundialització de la notícia m'ha portat a crear un nou tag: "Moià"

dimarts, 23 d’agost del 2011

Anuncis i prediccions

Després de sis dies a les comarques del nord de Catalunya (Vallespir, Conflent i Rosselló) (a la Cerdanya no hi hem anat)(bé, a la part nord, que a la sud hi anem gairebé cada any)), cosa que vol dir: no diari, no tele, a l'arribar a la Catalunya central (el Bages, on no hi anem cada any, perquè hi som), la nostra (TV3) emet anuncis de fascicles. NOOOOOOOOOOO!, és la fi de l'estiu. Dilluns a currar.

Merde allors...

Toca't els collons i balla.

No vull anar-hi, no vull....

diumenge, 21 d’agost del 2011

"Uarf la France", que diu el meu padawan ("Bup-bup França" en català)

Quan podem dir que un país està civilitzat?, doncs quan al mig del carrer, un desconegut et dóna (sense demanda prèvia) aigua pel gos. Perquè abans han fet el mateix al museu que has visitat amb el gos, al restaurant on has dinat amb el gos i a qualsevol lloc on vas amb el gos. Total, que el joveníssim padawan de Quaranta-i-pic-Man té la bufeta sense cap arruga, amb tanta amabilitat aqüífera. Ah, i pel carrer trobes bosses de midó per poder recollir la femta excretada per la bèstia (és a dir, que si el gos es caga al carrer, en pots recollir la merda).
A més, al Rosselló hi ha nord-catalans que PARLEN CATALÀ!, i no són en Pere Codonyan.

dimecres, 17 d’agost del 2011

Productes de la terra o és el que hi ha

A Artés (al Bages, poble dels meus avantpassats) s'hi fan, bàsicament, 3 coses: esquís (Rossignol), caldos (Aneto) i vi (Soler Gibert). A Moià (al Bages també, el meu poble) s'hi fan, bàsicament, 2 coses: embotits i faranduleros. La cosa va començar força glamurosa quan vam abandonar la producció de polítics (Rafel Casanova, el del 1714) i ens vam passar a la lírica (Tenor Viñas, principis del s XX) i va culminar amb "La fura dels Baus" (anys 80, s XX). La fura es va convertir en una de les companyies més famoses del món, mentre els seus creadors l'anaven abandonant per dedicar-se a projectes més "interessants" (Marcelí Antunez, Padrissa...).
Ahir, festa major, a les 22:30, Marcelí Antunez amb "Protomembranes". Inenarrable, inenarrable perquè no vaig entendre res. A Mini-jo Girl (6 anys) li va encantar.
Deuen ser els purins.

dissabte, 13 d’agost del 2011

Són tots folls, aquests moianesos (i jo també)

Després d'aparèixer a tots els mitjans per la conya de la pastarrufa, i amb el ferm propòsit de seguir pasmant l'Europa que ens mira (ens coneixen perquè "La Fura dels Baus" són fills de Moià), avui hem fet la cornoescalada a la Creu 2011. I?, doncs 1.800 metres de distància (no res), però per corriols de menys d'un metre d'amplada, 126 metres de desnivell, un pendent mitjà del 8% i un de màxim del 13%. Total, una burrada de collons; 14 minuts agònics, però amb la seva marxeta. Si això segueix, em demanaré el VIP de "Las cuevas del sado".

Per rematar-ho, berenar amb embotits del país i pa amb tomàquet.

Ben sonats.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Una vegada un la va fer i la va pagar, però era un amb minúscula...

Ara no val la demagògia barata que si en Millet o en Núñez, o en Prenafreta i l'Alavedra, o en Sala i en De la Rosa (estafador, no pilot de F1, que és el seu nebot, però no és culpable dels llatrocinis del tiet, tiet compartit amb l'Alberto Puig, mànager d'en Pedrosa, però estem marxant de la cosa...). Aquesta dona va tenir l'oportunitat de no anar al talego i hi és per allò de tenir més collons que el jutge, postura kamikaze com poques.


LINK


T'he n'haguessis sortit amb una multa, les costes i desmantellar la piscina. Ara t'en sortiràs amb una multa, les costes i desmantellant la piscina; i una petita estada d'un any i nou mesos a la presó. Per espavilada. Per creure't que aquí no va mai ningú a la presó. I quan us diguin "la meva paraula va a missa", demaneu hora al notari.


dilluns, 8 d’agost del 2011

Això no passa a Sicília perquè no hi ha collons...

Estimada Gaia,

és possible que el post sobre les meves vacances i la teva inèpcia a l'hora de regular la climatologia t'hagi semblat fóra de lloc. Res més lluny de la meva intenció, i més avui, primer dia de les meves vacances estivals (com si en tingués d'altres). Benvolguda Mare Terra, no eren amenaces, de cap manera, era només la pregària d'un fill preocupat en veure una mare incapaç de fer les coses ben fetes.

Per deixar les coses explicades, o comença la caloreta cervesera demà o em lio a comprar esprais ben plens de CFC's i la teva capeta d'ozò ho fliparà.

Que et quedi clar,

Atentament


Quaranta-i-pic-Man