Acatament de sentències

El gol il·legal de Tévez i el no concedit de Lampard són sentències dictades per tarugos elevats a la categoria de jutges per part de mafiosos. Però "acatant" les sentències, les víctimes han organitzat tal Cristo que la Gran Mòmia Blatter haurà d'empassar-se les seves paraules i acceptar les noves tecnologies al futbol. I si no, al temps (les teles han pagat 590 milions d'euros pel Mundial, i qui paga mana, a menys que sigui català, és clar).

Doncs acatem la sentència i organitzem un Cristo de collons!, si no ens hi volen és que no hi cabem (Puigcercós dixit).

Petit apunt jurídic: l'Estatut i la Constitució són pactes polítics i per tant haurien de quedar fora de l'abast del TC. Si els espanyols fossin llestos, es limitarien a carregar-se les lleis que desenvolupen aquestes normes (via TC) i s'estalviarien el merder. Però són idiotes (en el sentit mèdic de la paraula) i massa xulos.

Ah, i recordeu que si un fill us surt magistrat del TC, sempre podeu canviar-vos el cognom.

Tribunal Constitucional i imbecilitat

Si no sou extraterrestres, sabreu que els generals Pavia, Espartero, Primo de Rivera, Franco i algun altre fill de puta que em deixo, transmutats en magistrats, ens han tornat a sodomitzar, robant-nos la cartera prèviament amb l'excusa de pagar el llit.

A veure fills meus, a què esperem per engegar-los tots a cagar?, de què tenim por?, de perdre allò que no tenim?. Per cert, algú encara no desitja que Cristiano Ronaldo faci el partit de la seva vida demà?.

Quaranta-i-pic-Man sortirà a córrer demà, com sempre, i intentarà que la mala hòstia que el corrou es quedi a la platja.

Ah, i recordeu que qui no pengi l'estelada al balcó ara mateix és un magistrat.

Mundial

Això és un prec desesperat,

Si us plau, que algú em desperti quan s'acabi el Mundial de futbol i comenci el Tour de França, que posats a veure esports, prefereixo els dopats pujant els Alps que els dropos fent veure que juguen amb una pilota.

Sort que els francesos (ah, la grandeur de la France!) ens han proporcionat alguns moments antològics i sense jugar, que té molt més mèrit.

Ah, i recordeu que si demà no recordeu res, és que ha sigut una gran revetlla.

Cronologia

29 Sivan 5.726

4.560

Yumada Al-Thani Al jamis 1.388

Ni m'he trastocat definitivament ni teniu un virus al vostre ordinador. Si cregués en l'existència de vida intel·ligent, ho deixaria aquí esperant que en treguessiu les vostres conclusions, però la Terra té els dies comptats (uns 5.000 milions d'anys, aprox.) i no és qüestió de llençar-los.

Que avui és 17 de juny de 2010, que fa 44 anys era 17 de juny de 1.966 i era dijous (Al jamis en àrab). Algú ha arribat a la conclusió de que avui és el meu aniversari?

Ah, i recordeu que Jehovà va crear el món el 7 de setembre del 3.760 AC, no en sé l'hora, i qui en dubti que es llegeixi la Torà abans de cremar a l'infern (que el Déu de l'Antic Testament té molt mala hòstia i cap sentit de l'humor).

Aritmètica bàsica

Qui és el més gran entre els súper herois?. Superman, Batman, Spiderman? Ho podem aclarir, si accepteu proves basades en les matemàtiques (allò de 2+2, us sona?).

Quan temps necessiten aquests herois per desfer-se d'un únic enemic?, doncs, més o menys els 150 minuts que dura cada peli. No és una productivitat gaire elevada.

Si tenim en compte que Quaranta-i-pic-Man es va petar 38.193 rivals en 80 minuts, és a dir, 8 per segon, teniu algun dubte de qui és el més gran?. El fet que n'escapessin 19.856 amb vida no es deu a que fossin més ràpids, és que enterrar 8 cadàvers per segon és força entretingut (l'Ajuntament es pren fatal que li deixis carcasses fora dels contenidors). Us ha quedat clar?

Ah, i recordeu que els 2.384 "quarentons" que van quedar davant ja poden seguir corrent.

Can Barça

Doncs avui toca votar a la presidència del Barça, i jo, què sóc molt educat, sempre contesto quan em pregunten. Per tant, tota la família (excepte el meu padawan pelut), ens hem acostat a votar. La tria era difícil entre quatre candidats clònics i, a manca de diferències importants, cal decidir-se per detalls que per altres són insignificants. Descartat el candidat "oficialista" precisament per això, queda un tecnòcrata (amb males companyies), l'elefant blanc (que tampoc em diu gran cosa) i l'outsider (amb pitjors companyies que el tecnòcrata).

Decisió: l'elefant blanc (en Sandruscu), però sense massa escarafalls, que no estamos tan mal.

Ah, i recordeu que si algú m'avala els 58 milions d'euros, d'aquí a sis anys em presento jo.

La estatua de bronce

Com que aquest bloc es diu "Coses per llegir", he pensat, mira, direm alguna cosa sobre algun llibre, no?.

Doncs avui li toca a la segona novel·la de Marco Didio Falco, una mena de detectiu privat de la Roma de Vespasià (molt apreciat a Jerusalem per ser el pare de Titus, el noi que va derruir el Temple de Salomó). I, us preguntareu, és millor que la primera?, està al nivell o potser la millora?, doncs no en tinc ni punyetera idea, perquè no he llegit la primera. He començat la sèrie per la segona, què passa?.

És distreta, es llegeix fàcil i encara s'aprenen cosetes sobre l'Imperi, ni que sigui que Roma feia molta pudor. Els qui de vosaltres sabeu nadar i llegir, ja teniu companyia per la platja o la piscina.

Ah, i recordeu que Vespasià va construir el Colosseu, però no va crear la Vespa.

Superació

Gràcies pel suport.

Superada la fase de les abraçades, Quaranta-i-pic-Man es disposa a afrontar nous reptes. Derrotades les forces del mal que ocupaven (il·legalment) el seu ronyó dret, la seva atenció recau ara en els 10.000 metres de la Mercè, que s'alcen desafiants ,i amb una certa conyeta, després de l'estiu. El nostre heroi (partidari acèrrim de les segones parts) complirà 22 anys per segona vegada en dues setmanes, així que es passarà pel forro allò de "Non bis in idem" (és que aquell dia no va anar a classe de llatí).

Ah, i recordeu que "e les fastuoses celebracions se perllongaren per dies e dies, e tots foren contents e orgullosos de poder dir que havien combatut en aquell jorn de glòria".

Litotrípsia

"E quan Nostre Senyor atengué els precs dels seus fidels, feu caure sobre les forces del mal un diluvi d'ultrasons que devastaren les línies del Malígne, e feu gran joia e agraïments entre els qui oposaven la seva espasa al Diable. E tot fou triomf i salms a major glòria del Creador, que un gran carnatge assolà l'enemic e tots caigueren de genolls, lloant Déu Nostre Senyor e fent ofrenes per la seva intercessió".

Ah, i recordeu que "una piedra en el camino, me enseñó que mi destino era rodar y rodar" no sempre és veritat.